L'estiu 'ripolinat'

Arriba l'estiu. Puntual. Per¨° no sempre ha vingut: "Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist en?¨¤, ha viscut molts anys ?a la ratlla de 1800? sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l'estiueig. L'estiueig, per definici¨®, ¨¦s una certa manera de passar l'estiu especialment per la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l'estiueig, de les seves gr¨¤cies i dels seus inconvenients. No anaven pas aix¨ª les coses a comen?aments de segle. I no perqu¨¨ els nostres amics no tinguessin fills, sin¨® perqu¨¨ aleshores l'estiueig, que ara ¨¦s mund¨¤, popular i democr¨¤tic, no era ben b¨¦ mund¨¤, ni popular, ni democr¨¤tic i gaireb¨¦ diem que no era ni estiueig".

?s el 1929 i Catalunya comen?a a estiuejar. Escriu Josep Maria Planes, estrella del periodisme catal¨¤, vestit amb eternes camises d'estiu i amb un clenxat ripolinat. Perqu¨¨ a L'estiueig. Com f¨¨iem vacances entre 1929 i 1935 (edici¨® a cura del periodista Marc Soler i editat per Quaderns Crema) hi ha envasats aquells primers estiuejos de la societat catalana que Mirador, el setmanari m¨¦s ripolinat del pa¨ªs, va mostrar en forma de reportatges amb alguns dels millors reporters. S¨®n estius bigarrats, calidosc¨°pics, virolats, de Castelldefels a Cadaqu¨¦s, passant per Olot o Menorca. S¨®n estius ripolinats, paraula indefinible que esquitxa els reportatges. Ripolinat ¨¦s novetat, ¨¦s il¡¤lusi¨®, sentiment. Ai, ¨¦s aquelles ganes d'estrenar vestit de bany, l'instant de mullar-se els peus al mar, de desembolicar el pl¨¤stic de l'estiu. ?s m¨¦s, ¨¦s molt m¨¦s: ¨¦s aquell formigueig d'estrenar una ¨¨poca.

EL TRANSPORT

L'estiu fa rrrrrrr

I de sobte una nova visi¨® de la natura: rrrrrrr... L'autom¨°bil. ?s un d'aquells 52.026 que circulen per Catalunya el 1929. Perqu¨¨ a Caldetes "s'hi ha d'anar amb auto". Per¨° no amb un "auto" qualsevol, "ha d'¨¦sser una m¨¤quina magn¨ªfica, exuberant i ripolinada. No s'hi pot pl¨¤nyer lluentor als metalls, dignitat a la carrosseria ni prestigi a la marca. Solament en aquestes condicions podreu fer una entrada discreta a aquella platja i quan baixareu, all¨¤ davant del [casino] Colon, la col¨°nia us concedir¨¤, t¨¤citament una muda bel¡¤liger¨¤ncia" (Planes, 8-8-29).

Autos que van d'estiueig pels gaireb¨¦ 9.000 quil¨°metres de carreteres que hi ha a Catalunya abans de la guerra civil (el 1909 nom¨¦s en tenia 4.000). El motor fascina. La velocitat ¨¦s un gelat. Fins a Castelldefels hi arriba "un matrimoni angl¨¨s que viatjava ficat dins d'un sidecar atrotinat de color d'enciam, atape?t de termos, llaunes de foie gras, capsetes de brie i criatures rosses com un fil d'or". S¨®n els crist¨°bal Colom que descobreixen una "platja d'una bellesa inoblidable", per¨° el boca-orella fa que es converteixi en "una platja popular¨ªssima". Ho comentes, i "el diumenge seg¨¹ent ja hi hagu¨¦ tres autom¨°bils sota els pins, l'altre sis camionetes Ford atape?des de gent, i...".

Ara tot ¨¦s cua per banyar-se al parad¨ªs. Fins i tot aquests ciclistes que "arriben a ramats", "baixen les bicicletes fins a la platja, les enganxen a l'arena i als pocs segons al manillar s'hi ha entortolligat uns cal?otets i damunt del sill¨ªn pengen uns pantalons vulgar¨ªssims" (Manuel Amat, 7-8-30). Ho podeu veure des del tren. Mentre aixequeu els ulls i mireu "tota aquesta simfonia de colors" del litoral vestit d'estiu. Arribem a Barcelona. El tren de la Costa surt a les cinc. Sort que a la ciutat fem "la setmana anglesa". I surts de treballar a la una. Agafa-ho tot. No et deixis res. Carregats cap a l'estaci¨® de Fran?a que "¨¦s un pou sense fons, que ho engoleix tot".

Ja hi som: Montgat! Cap a les platges, "formiguers immensos. La sorra a penes es distingeix. ?s coberta de toldos, de roba o de canya; de tendes fetes de tela o de barnussos i de barraques estrafol¨¤ries i multicolors. Dins de l'aigua els banyistes dominicals s'entrebanquen, car no hi caben" (Jaume Passarell 4-8-32). ?s l'espectacle bigarrat. I a l'horitz¨® aquell avan?ar de formiga: una de les motonaus de la Transmediterr¨¤nia. Barcelona-Ma¨®. Ha sortit a les set en punt. Ad¨¦u, rutina. Hola, descans. No hi ha comiats sentimentals. Per qu¨¨? F¨¤cil, quan encara lliscaria una ll¨¤grima, l'altre, el que marxa, "qui sap si ja es trobar¨¤ sucant una flonja ensa?mada del pa¨ªs dins una xicra de xocolata".

S¨ª, el balanceig, els marejos, sempre hi ha un crit de "Torneu-me a terra!". Per¨° quan a quarts de sis del mat¨ª la gent surt a coberta veuen El Castell de la Mola. El primer mol¨ª de vent. La process¨® de cases blanques. Ohhhhh! (Amat, 1-6-33).

FESTES I DISTRACCIONS

Caf¨¨, iodes,

toros i estrelles

El professional de la col¨°nia d'estiueig el primer que fa ¨¦s anar a buscar el diari a correus. No fos cas que el m¨®n s'enfonsi abans del primer caf¨¨ express. Glopets de periquito. Despr¨¦s sempre arriba ella: la platja. Desitjada per uns i per altres. Si l'estiueig ¨¦s popular, "la jovenalla encofurnada als pisos estrets de Barcelona somia tota la setmana a fer-se un posat de Joan Crawford o de Douglas Fairbanks j¨²nior i anar a iodar-se a la platja de Montgat, tal com fan les aut¨¨ntiques stars a Miami o Palm Beach" (Passarell, 4-8-32). Per¨° si vols veure estrelles de la gal¨¤xia art¨ªstica v¨¦s a Sitges. Guaita, de les escalinates de l'esgl¨¦sia baixa en Luigi Pirandello de bracet d'en Josep Maria de Sagarra. Fixa't, en "Josep Maria Junoy prenent l'aperitiu amb Chesterton sota una palmera".

Rusi?ol va plantar la primera tovallola de poesia. Capital internacional de modernisme. Capital global de la "blancor immaculada". Sitges, "castigada per la literatura". (Planes, 29-8-1929). Perqu¨¨ les coses no s¨®n com semblen. Mira Olot. L'important d'Olot no ¨¦s Olot: s¨®n els voltants. El que m¨¦s s'assembla al paisatge d'Olot s¨®n les pintures de l'escola olotina (Vayreda, Pascual...). Qui empaita a qui, l'art a la natura, o la natura a l'art? Perqu¨¨, on van aquesta muni¨® d'autos, de gent? Qu¨¨ persegueixen? Els toros. La pla?a plena. A la banda del sol, el poble. A l'ombra, "el bo i millor d'Olot, de la col¨°nia d'Olot i dels voltants". Molt jovent, la majoria de Barcelona. I a la vora un senyor alemany que es treu el mocador, s'eixuga el front i diu "Por fin han matado el vaca!" (Planes, 22-8-1929).

Despr¨¦s de la catarsi. Despr¨¦s de "la calor espantosa del dia", arriben els "vespres magn¨ªfics". Al Casino de Caldetes hi ha "un gran escampall de noies boniques i de joves formos¨ªssims"; "pentinats ripolinad¨ªssims", com "el millor anunci de magaz¨ªn". A fora toca una cobla de sardanes. Dins, a la sala de festes, sona un fox. La tercera via: "Passegeu una mica i la can?¨® de moda, Ich k¨¹sse Ihre Hand, Madame, surt de quinze gram¨°fons a la vegada". Passegeu i veureu "la lluna ?una lluna de quadro de revista? vetlla sobre el mar d'un blau irreprotxable" (Planes 8-8-1929).

Perqu¨¨ des de aqu¨ª es veuen les estrelles. Mira-les, "els envelats de les places de Gr¨¤cia no tenen parets de cap mena. S¨®n salons muntats en l'aire". La noia obre una boca de pam, "l'envelat li sembla un d'aquells palaus luxosos que ha vist en les operetes de la Ufa". Tants mesos somiant aquest moment. Ballar a la Pla?a del Sol, de Rius i Taulet, del Diamant! Ballar amb el vestit de Festa Major. I entrar amb el prom¨¨s a l'envelat. I ballar. I quan "li estreny el bra?; a la boca de la noia apunta un somriure que de seguida es gla?a". Ballar ¨¦s veure les estrelles. Mentre a la riba de les places, " hi ha una estesa de taules coronades d'ampolles i de croissants de s¨ªndria". Mentre "els n¨¤ufrags de l'envelat" tamb¨¦ somien veure les estrelles. (Andreu Avel¡¤l¨ª. Art¨ªs, 18-8-1933).

AMOR I FLIRTEIG

Guerra de sexes remullada

Est¨¤ ple d'homes que volen fer una pregunta: "Es pot entrar amb vost¨¨?". Aquest ¨¦s l'interrogant que remulla, "que es fa de deu a dotze a totes les dones que un diumenge al mat¨ª van soles a banyar-se la platja de Sant Sebasti¨¤". Perqu¨¨ una gota de piscina busca l'altra gota. El flirt ¨¦s aigua.

I aqu¨ª s¨®n tots aquests homes amb vestit de bany: cercant companya gota. I desfilen com una passarel¡¤la pr¨ºt-¨¤-porter. Fixa't, hi ha dos tipus d'homes, "uns que van a veure i uns altres que van a ¨¦sser vistos". Els que van a lluir "acostumen a estar molt embrunits i a tenir a m¨¦s d'una bona musculatura i un tipus ben plantat, algun amic escanyolit per fer-lo v¨ªctima de les seves bromes". ?s l'ham perfecte perqu¨¨ les dones obrin els ulls. Elles all¨¤ guaitant, "molt ben formades de cintura per amunt". Perqu¨¨ elles tamb¨¦ fan desfilada de mirades. D'elles, ¨¦s clar, tamb¨¦ n'hi ha de dos tipus: les que van a banyar-se o a lluir-se. Per¨°, "gaireb¨¦ totes per lluir-se". Per aix¨°, des de la dist¨¤ncia, poden desactivar la presa amb una frase: "Aquest tan descolorit ¨¦s de l'any passat". La moda ho pot matar tot (Joan Soler, 24-7-1930). El crim. La tend¨¨ncia neix a la platja de Montgat. Els diuen "els Delfins" i et volen devorar. Actuen en colla per assegurar-se l'¨¨xit de l'operaci¨® carnal. No tenen escr¨²pols. La cosa va aix¨ª: fan "una solemnial i esglaiadora aparici¨® sota les fustes del pat¨ª carregat amb les noies m¨¦s interessants de la platja, per clavar-los una mossegadeta, com de cadell, a les cames". S¨®n tendres salvatges "amb la m¨ªnima expressi¨® de slip enganxada a la cintura". Es veu que n'hi ha que els agrada la mossegadeta. Hi ha gustos per a tot. (Amat, 31-7-1930).

MENJAR I BEURE

Verd i llagosta dom¨¨stica

?s l'hora de dinar, o de berenar, o de sopar o de... Tot va a deshores. Per¨° sempre hi ha gana. Fins i tot gana desmenjada. A les platges bigarrades, "la gent ¨¦s desesperadament democr¨¤tica i sent una debilitat per les amanides abundants, amb molta ceba i tom¨¤quet". ?s el dinar a la caseta de lona: destapar termos i fiambreres i unes olives sevillanes. Mentre masteguem "veieu una llenca de mar i la samfaina de vint-i-cinc mil barnussos evolucionant damunt del sorral" (Amat 31-7-30).

Si voleu atipar-vos per la vista aneu a la Barceloneta. No doneu l'abast i us tornareu guenyo de tant mirar: "Toia de llagostins com camp¨¤nules color salm¨® amb fulles de julivert. Les llagostes jeuen cargolades, preses d'una mandra majestuosa. En les cassoles s'ofega la sardina en escabetx, brilla l'or i l'argent de les rodanxes de llu? fregit i hi ha uns popets a la llauna que tenen un color rosat, de criatura de tres mesos, que trenca el cor".

Els merenderos "s¨®n els temples de la resurrecci¨®: del mar, al plat" (Art¨ªs. 30-7-31). L'art de tornar a la vida tamb¨¦ s'estila a Vilanova. A Cal Pixerot, hi ha els millors popets amb allioli del planeta. Per¨° aqu¨ª tenen de tot i a tothora. Pau, el mariner, que mena les estovalles "sempre t¨¦ quatre llagostes engabiades dins del mar per all¨° dels compromisos inesperats". I, au, a fer la com¨¨dia de sortir amb la barca "i als pocs minuts compareix amb una llagosta espernegant rabiosament. L'efecte ¨¦s sorprenent quan no es coneix el truc i als amos de merceria de Barcelona els deixa amb un pam de boca" (Amat, 4-9-1930).

La boca oberta tamb¨¦ la deixa un plat especial: Cadaqu¨¦s. Tothom el fotografia amb la Kodak. No ser¨¤ menys. Hi estiuegen Eduard Marquina, Juli Vallmitjana, Meifr¨¨n, Samitier, Sagi... ?s el poble de Salvador Dal¨ª. A Can Dal¨ª, el pare veu amb molt bons ulls les activitats del fill: "Jo vaig dos anys endarrerit amb relaci¨® al noi. Ara em comencen d'agradar les coses que va pintar dos anys enrere". Els Dal¨ª s¨®n una gent que toquen molt de peus a terra "en aquesta casa on he menjat la millor sopa d'escorpra de tota la meva vida. Est¨¤ vist que, mentre el sobrerealisme no es fiqui a la cuina, sempre ens entendrem". (Planes, 5-9-29).

LA IND?STRIA

El turisme ¨¦s un gran invent

Moss¨¨n Tusel fa uns ais al cel: "Aquests automobilistes que van per la carretera a tres-cents quil¨°metres per hora". Volen venir perqu¨¨ Camprodon est¨¤ "admirablement preparat per rebre els estiuejants". El 2 d'agost al vespre la gent "va copiosament embolicada amb uns considerables abrics de fantasia". T¨¦ de tot: fred i calor. I les botigues s¨®n espl¨¨ndides: "El comer? local es dedica amb un saludable entusiasme a l'explotaci¨® del foraster", perqu¨¨ "d'una manera o una altra hem d'anomenar aquest singular fenomen que es caracteritza amb una autom¨¤tica pujada de preus dels articles, tan bon punt apareixen a la porta de l'establiment els pantalons blanqu¨ªssims o el su¨¨ter bigarrat d'un estiuejant". Algun comerciant darrere el taulell confidencial xiuxiueja que hi ha dos preus: "preu de pag¨¨s i preu de senyor" (Planes, 15-8-1929). El turisme ¨¦s un gran invent. Una flor s¨ª que fa estiu. A Tossa floreixen bitllets verds. Un alemany ha posat un establiment de beguda en ple bosc amb la seva sala per ballar, pista de tennis, taules de ping pong, "¨¦s el caf¨¨ dancing del Bon retir".

El miracle ¨¦s fet. Se'n diu metamorfosi. Fa quatre dies a la platja de Sa Palma no s'hi banyava ning¨². Ara? Ara ¨¦s una platja "del m¨¦s bigarrat cosmopolitisme, els catalans no hi s¨®n per res". Tot ¨¦s ple d'alemanys. I despr¨¦s van arribar els anglesos i els francesos. La "invasi¨® alemanya" ¨¦s plena. S'arrelen, exploten negocis. Tossa ¨¦s una paradoxa. ?s un assot. Per exemple, "si una fam¨ªlia de Barcelona vol fer-se una casa a Sa Palma ha de comprar els terrenys a un propietari alemany i s'ha de comprometre a fer-se la casa per un arquitecte alemany". A Tossa els r¨¨tols esquitxen: "Es ven". Ara tothom ho vol vendre tot, diuen: "Vinguin diners, vinguin d'on vingui" (Josep Palau 19-9-1935). Molts diners. El que abans era una propina ara ¨¦s "una cosa consubstancial a la vida de les illes". Les balears ja no dubten. Hi ha dos societats: la mallorquina i la dels turistes. Aix¨° "des turismo" ¨¦s un benefici. Per aix¨° a Palma ning¨² ent¨¦n per qu¨¨ el ministre de Governaci¨®, Manuel Rico Avello, ha aprovat un decret ple de normes reguladores per l'estada dels estrangers a les Balears. Per¨° els joves mallorquins, amb sa calma, aprenen angl¨¨s i tot el dia "van amb l'English Method sota el bra?". "Com ha canviat!" diuen els padrins. Cent mil habitants. A Mallorca, la calma, ha desaparegut. L'estiu ha arribat per quedar-se. (Carles Sent¨ªs 28-12-1933).