L'Orfeu segons La Fura dels Baus

ORFEU I EURIDICE

Festival de Peralada (Alt

Empord¨¤). Dies 29 i 31 de juliol

a les 22.00 hores

El mite d'Orfeu ¨¦s indissociable del naixement de l'¨°pera, en donen fe les Euridice de Jacopo Peri (1561-1633) i Giulio Caccini (1551-1618). Per¨° sembla tamb¨¦ que el mite estar¨¤ lligat a la hist¨°ria del Festival de Peralada, que aquest estiu festeja el 25¨¨ aniversari. Com si no interpretar que Orfeu i Eur¨ªdice, de Christopher Willibald Gluck (1714-1787), s'hagi programat en menys d'una d¨¨cada dues vegades, i no ¨¦s que aquest t¨ªtol, important a la hist¨°ria del g¨¨nere l¨ªric, aix¨° s¨ª, estigui al top ten de les ¨°peres m¨¦s populars entre els afeccionats. El cas ¨¦s que amb la posada en escena dem¨¤ de l'obra de Gluck, Orfeu i Eur¨ªdice ser¨¤ pel Festival de Peralada el que A?da representa pel Liceu de Barcelona, l'¨°pera que m¨¦s cops s'hi ha representat.

El festival de Peralada estrena una nova producci¨® de l'¨°pera 'Orfeu i Eur¨ªdice'

Carlos Padrissa converteix Orfeu i Eur¨ªdice en una parella de lesbianes

El director d'escena integra els m¨²sics de l'orquestra a l'escenografia

Si en l'edici¨® del 2002 va ser Joan Font de Comediants qui va omplir de llum el mite Orfeu en una celebrada proposta de l'¨°pera de Gluck de les que resten a la mem¨°ria del p¨²blic, el festival ha encarregat ara la posada en escena d'Orfeu i Eur¨ªdice a un altre grup de teatre catal¨¤ de refer¨¨ncia, La Fura dels Baus, materialitzada per un dels seus directors, Carlos Padrissa, que al 2007 ja va signar una producci¨® de L'Orfeu de Monteverdi, en un muntatge presentat a la bodega del vaixell Naumon. Si l'aigua va ser en aquella ocasi¨® la protagonista de la proposta, ara Padrissa desplega tota la parafern¨¤lia furera en versi¨® virtual perqu¨¨ l'escenari de l'auditori dels jardins del Castell de Peralada es converteix en l'Infern on el desconsolat Orfeu baixa a buscar la seva estima Eur¨ªdice.

Padrissa s'ha inspirat en la iconografia sacra medieval dels animals fant¨¤stics dels capitells de les esgl¨¦sies rom¨¤niques per representar l'avern del mite, un infern vermell de foc on tamb¨¦ hi s¨®n presents els propis inferns dels humans, entre ells els camps d'extermini nazis. "L'Edat Mitjana era una ¨¨poca fosca, de pensament ¨²nic, molt semblant a l'actual", assenyala Padrissa.

Passat, present i futur es barregen en aquesta proposta que protagonitzen la mezzosoprano georgiana Anita Rachvelishvili (Orfeu) i les sopranos Maite Alberola (Eur¨ªdice) i Auxiliadora Toledano (Amor). Tot i que ¨¦s com¨² oferir a una mezzosoprano o contralt el paper d'Orfeu, escrit per Gluck per a un castrat, Padrissa aprofita l'avinentesa per convertir Orfeu i Eur¨ªdice en una parella de lesbianes. "La podria haver disfressat de senyor, per¨° actualment estan acceptades les relacions entre parelles del mateix sexe. ?s perfectament cre?ble i assumible i ni resulta provocador, tot al m¨¦s sensual. Entra molt b¨¦", afirma el director d'escena, qui resumeix aix¨ª l'argument de l'opera: "Noia estima noia. Noia mort despr¨¦s de les noces per una picada d'una serp i noia baixa a l'infern per cantar-li el seu amor".

Les novetats d'aquest Orfeu i Eur¨ªdice, per¨°, no acaben aqu¨ª, perqu¨¨ aprofitant que Padrissa compta per aquesta producci¨® amb l'orquestra BandArt, formaci¨® instrumental que actua de peu i sense director, integra els m¨²sics en l'escenografia, un pla oblic d'on surten i entren per unes trapes els instrumentistes i on es projecten imatges al llarg de tota l'obra. "S'han apr¨¨s fragments de mem¨°ria que interpreten tocant de peu mentre donen voltes per l'escenari. Sols el clavec¨ª, l'arpa i el contrabaix romanen quiets. Com Gl¨¹ck que amb aquest ¨°pera fa 250 anys va obrir les portes a una reforma del g¨¨nere, sento que estic obrin una nova via fent que l'orquestra abandoni el fossat per integrar-se a l'escena", s'entusiasma Carlos Padrissa.

El resultat de l'aventura, dem¨¤ i diumenge a Peralada. A Xile ja s'hi han interessat i la producci¨® es presentar¨¤ el desembre al teatre Sol¨ªs de Montevideo.