"Em surt b¨¦ fer de galant"

Observo Abel Folk, assegut a l'altre costat de la taula, i ¨¦s com si no hagu¨¦s passat el temps, ni m¨¦s ni menys que 35 anys, des que ens coneixem. Continua tenint un aire del jovenet de 16 anys guapo, una mica bandarra i amb una mirada somiadora amb qui vaig coincidir tres anys a l'Institut del Teatre. De fet, em costa no veure'l amb les malles de mim i la inseparable samarreta verda, enamorant una joven¨ªssima i tendra Montse Guallar i exasperant Sanchis Sinisterra perqu¨¨ volia anar m¨¦s de pressa en la construcci¨® del personatge del que manaven els c¨¤nons brechtians de moda. Per¨° el que hi ha aqu¨ª ¨¦s un madur i reconegut actor, de bona planta, amb una carrera llarga i extraordin¨¤ria, que ha treballat en teatre amb John Malkovich o Flotats (al Cyrano, entre altres obres), molt conegut per les interpretacions que va fer al cinema de grans personatges hist¨°rics com Maci¨¤ i Monturiol i enormement popular pels seus papers en s¨¨ries televisives (com el Jordi Verg¨¨s de Ventdelpl¨¤). Llueix un bigotet i est¨¤ una mica refredat, cosa que no li ha impedit baixar en moto des d'Alella en 10 minuts amb la seva Kawasaki 800.

Folk (Montesquiu, Osona, 1959), ¨¦s not¨ªcia aquests dies pel seu muntatge Els 39 esglaons, que es representa al Club Capitol de Barcelona. "?s un viatge a l'ess¨¨ncia del teatre i un joc teatral, una com¨¨dia en qu¨¨ un actor (jo) fa un personatge, l'actriu (Mireia Portas), tres, i els altres dos actors, mig centenar cadascun. Una gran feina de fregolisme per part seva. La funci¨® nom¨¦s ha estat possible gr¨¤cies al fet que vaig trobar dos int¨¨rprets capa?os de fer-ho, Jordi R¨ªos i David Olivares, que v¨¦nen de Crack¨°via". Abel no sap dir quin n¨²mero correspon a aquest espectacle de tots els que ha dirigit. "El set¨¨?, el vuit¨¨?". No nom¨¦s el dirigeix i hi actua sin¨® que en signa la traducci¨® i n'¨¦s el productor. "?s freq¨¹ent en la meva carrera. Per¨° jo em considero un actor que fa altres coses". Aquesta polival¨¨ncia ?tamb¨¦ ¨¦s actor de doblatge (la veu de Pierce Brosnan!)?, "no ¨¦s pretesa", sin¨® una cosa a qu¨¨ ha arribat, diu, accidentalment. "Tinc una sort: em mantinc actiu en un munt de fronts, aix¨° em suposa tenir moltes opcions de feina, que ¨¦s el m¨¦s gran privilegi per un freelance com jo. ?s del que estic orgull¨®s: tenir possibilitats obertes en molts llocs".

Quan va entrar a l'Institut del Teatre, l'Abel treballava de pastisser. Per¨° quan va sortir va decidir que no faria mai res que no tingu¨¦s a veure amb el m¨®n de la far¨¤ndula. "Em vaig dir que sempre treballaria en aix¨°, fos el que fos. I aix¨ª ha estat. He fet de tot. De maquinista de Dagoll Dagom a La nit de Sant Joan, de core¨°graf, d'il¡¤luminador... O sigui que conec el meu ofici des de tots els punts de vista. S¨¦ molt b¨¦ com funciona l'escenari, i aix¨° ¨¦s b¨¤sic per a un director". Li comento que sembla conservar una part d'aquella innoc¨¨ncia tan atractiva de quan era jove i es rasca conf¨²s el coll de la mateixa manera que ho feia aleshores. "A vegades em dic que m'hauria de fer gran ja". Per¨° encarna b¨¦ el galant. "Ah, aix¨° s¨ª. No em costa, ho he fet molts vegades, em surt b¨¦. El galant cl¨¤ssic, de com¨¨dia, tipus Errol Flynn, aquest el tinc, s¨¦ com es fa". Amb un punt autoir¨°nic... "L'he guanyat amb l'edat, de jove em prenia massa seriosament. ?s important aprendre a acceptar-te. A mi em costa assumir el meu f¨ªsic, se'm feia dif¨ªcil. M'incomodava ser atractiu".

Li van els personatges hist¨°rics. "?s veritat, hi ha una feina en encarnar-los que va m¨¦s enll¨¤ de l'actor i entra en el camp de l'historiador. Considero que hi ha un punt de servei p¨²blic en donar la imatge d'un personatge hist¨°ric". Admira Monturiol pel seu valor (que diu que ell no t¨¦). Per¨° Maci¨¤ ¨¦s el que m¨¦s li agrada, "un exemple de flexibilitat". Teatre, cinema, televisi¨®, li semblen el mateix per a l'actor, amb nom¨¦s "difer¨¨ncies t¨¨cniques".

Abel Folk ¨¦s conscient d'haver tingut la sort de treballar amb professionals de primera divisi¨®. "Si hi ha una cosa remarcable en la meva carrera ¨¦s que he treballat amb molta gent extraordin¨¤ria. Penso en Salvat, Scaparro, Pierre Romans, Flotats, ¨¦s clar... Fins i tot vaig tenir el privilegi de rodar tres dies amb Gassman. He vist com treballen els que en saben".