El teatre aguanta la crisi

Moltes not¨ªcies i canvis aquest any que acaba. La tornada de Llu¨ªs Pasqual, substituint ?lex Rigola, a la direcci¨® del Teatre Lliure, la campanada ¨°bvia, amb tota l'emoci¨® i les expectatives (i recels) que ha produ?t. El relleu tamb¨¦ de Calixto Bieito per Julio Manrique al Romea, i l'assumpci¨® del primer del Barcelona Internacional Teatre, la plataforma internacional de Focus. El fitxatge d'un nou director tamb¨¦ al Festival Grec, Ramon Sim¨®, que substitueix Ricardo Szwarcer, un home que deixa un gran record i que ha demostrat que b¨¦ que fa aquesta ciutat quan aposta pel cosmopolitisme. O la inauguraci¨® a Perpiny¨¤ del Th¨¦?tre de l'Archipiel, que dirigeix el catal¨¤ Dom¨¨nec Reixach i que constitueix la pota francesa de l'ambici¨®s projecte d'Escena Catalana Transfronterera en associaci¨® amb El Canal-Centre d'Arts Esc¨¨niques de Salt-Girona. Tamb¨¦ ha estat l'any de la desaparici¨® de l'estimat Jordi Dauder, del desembarcament d'Els Miserables, de la inauguraci¨® de nous espais com La Seca-Espai Brossa o el teatre del CCCB, i de la presentaci¨® del projecte de futur de la Sala Beckett.

Per¨° el m¨¦s important ¨¦s que malgrat tot el que est¨¤ caient i que el sector pateix com tots i fins i tot m¨¦s per la precarietat essencial d'un treball, l'art¨ªstic, sotm¨¨s i sensible a m¨¦s com pocs als estats d'¨¤nim de la societat, el m¨¦s important, sens dubte, ¨¦s que el teatre aguanta la crisi. Aquesta ¨¦s, de fet, la gran campanada. Problemes, restriccions, ajustos, reduccions, retallades evidentment en la producci¨®, en les ajudes, molts actors i especialment ballarins —en aquest pa¨ªs, la professi¨® sempre m¨¦s fr¨¤gil i apurada del sector— s'ho estan passant molt malament. Per¨°, tot i aix¨°, el p¨²blic hi continua sent, hi segueix anant amb una fidelitat sorprenent en aquests temps de pen¨²ria i dificultats. Les estad¨ªstiques, a falta de veure com ha estat el tram final de l'any, han anat mostrant que els espectadors han continuat anant al teatre, consumint aquest b¨¦ incopsable, que t¨¦ una qualitat gaireb¨¦ espiritual (i potser ¨¦s aqu¨ª el seu secret: el consol, el refugi que ofereix). Per mantenir engreixat aquest consum, els responsables de crear, de produir i de programar se les veuen de tots colors, i en aquest sentit, un altre fenomen que s'ha pogut observar ¨¦s la solidaritat. M¨®n natural d'individualismes i orgulls, el teatre est¨¤ demostrant un sentit particular de la responsabilitat que s'expressa en la col¡¤laboraci¨® a tota ultran?a.