Perdut entre els russos

El 23 de febrer de 1932 Joan Mir¨® escrivia a Sebasti¨¤ Gasch des de Montecarlo: "El treball que estem fent pren unes proporcions insospitades, i el que fem ser¨¤, o b¨¦ una cosa sensacional, o b¨¦ un frac¨¤s absolut. En tot cas, pots estar segur que no es tracta de res mediocre: ¨¦sser o no ¨¦sser. Tots compartim aquest criteri i estem tots disposats a anar fins a la fi, sense negligir el m¨¦s petit detall, i a jugar-nos-hi la pell. (...) Aquesta meravella d'home que es diu Massine ha vingut expressament del Teatre de la Scala de Mil¨¤ per a col¡¤laborar amb mi; est¨¤ fent prodigis de coreografia i troba solucions per a fer dansar tot el que jo li dono". I seguia, al cap d'un m¨¦s: "Ac¨ª estem en ple treball, jo, content dels objectes, ara hi treballo personalment, els fusters sols han fet la part d'ofici, i jo hi afegeixo la resta. El que em fa m¨¦s por s¨®n els vestits; dilluns els veur¨¦. La modista no ¨¦s francesa —¨¦s russa—; en el primer cas hauria estat impossible; em temo que t¨¦ massa gust, perqu¨¨ resulti quelcom de cruent. Penso descosir moltes coses, dir-li que m'enfili una agulla i cosir-ho jo mateix, malgrat no haver-ho fet mai. S'esverar¨¤, per¨° ¨¦s l'¨²nica manera de fer una cosa vivent, que no tingui res a veure amb un ball elegant".

Picasso i Matisse, pares de figurins i decorats, gaireb¨¦ ni es veuen a la mostra sobre Diaghilev

Un gran tel¨® de Pere Pruna fa 20 anys que vaga per Barcelona en fires i antiquaris

Serguei Diaghilev havia mort el 1929, per¨° L¨¦onide Massine, Serge Lifar o George Balanchine van continuar el seu llegat, durant anys, per Europa i Am¨¨rica. Les paraules entusiastes de Mir¨® s¨®n un testimoni excepcional del paper que els pintors tenien en la concepci¨® i la posada en escena dels espectacles eslaus que van revolucionar la m¨²sica i l'est¨¨tica occidentals des del moment en qu¨¨ van apar¨¨ixer a Par¨ªs cap al 1909.

Fins al 15 d'aquest mes es pot visitar —o tornar a veure— a CaixaForum l'exposici¨® dedicada a les activitats de Diaghilev, organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres, que t¨¦ molt material dels Ballets Russos. El millor ¨¦s la col¡¤lecci¨® de vestuari, sensacional en tots els aspectes. Com a exposici¨® d'indument¨¤ria ¨¦s espl¨¨ndida i, segurament, ¨¦s equiparable a la que va muntar l'any passat la National Gallery of Australia amb els propis fons.

Ara b¨¦, si parlem de pintors, de m¨²sics, de coreografia i d'art total, a CaixaForum la cosa decau bastant, i ¨¦s ll¨¤stima perqu¨¨ hi ha un material magn¨ªfic. Els noms de Picasso, Matisse, De Chirico, Derain, Gontxarova o Larionov, tot i sent autors dels figurins i els decorats, queden mig perduts en lletra petita als peus d'obra. Nom¨¦s el nom de L¨¦on Bakst assoleix un cert relleu. Amb Stravinski, Poulenc, Honegger o Auric, encara ¨¦s pitjor perqu¨¨ de la seva m¨²sica, part essencial de l'escena, sovint nom¨¦s en queda el t¨ªtol de cada pe?a. Amb una mica m¨¦s d'esfor? i entusiasme s'hauria pogut aconseguir una retrospectiva d'aquelles que fan ¨¨poca, at¨¨s que dels Ballets Russos aqu¨ª se'n sabia poc, malgrat que Diaghilev i la seva fabulosa troupe d'amants, amics, col¡¤laboradors havien residit a Sitges durant la Primera Guerra Mundial i estrenaven produccions a Barcelona.

La part final, dedicada precisament a la relaci¨® dels Ballets Russos amb Espanya, ¨¦s bastant desmarxada i ca¨°tica. A Mir¨® simplement se l'esmenta i Pere Pruna, per exemple, a penes hi apareix, just quan havia estat, per recomanaci¨® expressa de Picasso, un dels grans amics de Diaghilev i un pintor habitual de la companyia a la d¨¨cada dels anys 20. Localitzar-ne obres relacionades ¨¦s f¨¤cil, nom¨¦s cal fullejar la monografia d'Enric Jard¨ª, el cat¨¤leg de la variada retrospectiva del Museu de Sitges del 2004 o, simplement, clicar el seu nom al Google: una de les primeres imatges que apareix ¨¦s el rideau original de Les Matelots, ballet estrenat el 1925 amb m¨²sica de Georges Auric i coreografia de Massine. L'excel¡¤lent i enorme tela de Pruna fa m¨¦s de 20 anys que apareix de forma intermitent per Barcelona, en antiquaris, fires i salons, i ara ¨¦s en una galeria de Matar¨®. Fins avui, ni el MNAC ni el Reina Sof¨ªa no sembla que hagin parat esment en una obra tan significativa i rellevant com aquest hist¨°ric tel¨® que hauria llu?t amb escreix a l'actual exposici¨® de la F¨¤brica Casaramona. Per sort, encara ning¨² no s'ha atrevit a esquin?ar-lo en quatre parts, fer signar ap¨°crifament els trossos i vendre'ls a preu d'or ben maquillats. Esperem, per¨°, que abans d'una desgr¨¤cia aix¨ª, els benplantats matelots prunencs trobin aviat una casa, plegats i ben avinguts.

ELS BALLETS RUSSOS

DE DIAGHILEV, 1909-1929.

QUAN L'ART BALLA

AMB LA M?SICA

CaixaForum. Av. de Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, 6-8, Barcelona.

Fins al 15 de gener