Picasso torna a Horta

Pablo Picasso va ser en dues ocasions a Horta de Sant Joan -o a Orta de Ebro, com ell s'hi referia. Ara fa un segle de la segona i aquest sorprenent lloc de la Terra Alta li dedica dues exposicions: una, amb facs¨ªmils de l'obra que va pintar aquell estiu i, l'altra, menys coneguda, que surt dels fons de l'arxiu del Museu Picasso de Par¨ªs, recull les extraordin¨¤ries fotografies que Picasso va fer al poble, i que li van servir per construir algunes de les peces clau del cubisme.

Picasso va anar a Horta per primera vegada quan encara nom¨¦s era un adolescent de 17 anys, debilitat per una escarlatina, i convidat pel seu amic, el tamb¨¦ pintor Manuel Pallar¨¨s, amb qui va compartir estudi. A finalde maig de 1898 Picasso arriba a Tortosa en tren. A l'estaci¨® l'espera Pallar¨¨s i el seu germ¨¤ gran Josep. Junts, acompanyats per una mula el llom de la qual es tornen, fan a peu els 40 quil¨°metres que els separen d'Horta.A casa dels Pallar¨¨s hi descobreix la naturalesa, participa en les feines del camp, es recupera f¨ªsicament i dibuixa de forma compulsiva tot el que se li posa al davant, cosa que fa que no nom¨¦s fabriqui una impressionant quantitat d'obra sin¨® que, a m¨¦s a m¨¦s, deixa un testimoni antropol¨°gic extraordinari sobre el poble i l'¨¨poca.

Obres claus

A principi de 1899, en plena forma, fet tot un home -ell mateix es veu d'aquesta guisa als seus autoretrats- torna a Barcelona, convertit ja en el jove pintor de talent immens que enlluernar¨¤ els modernistes dels Quatre Gats. Durant els anys seg¨¹ents, la seva carrera pren el vol. Ben aviat viatja per primer cop a Par¨ªs i, el 1904, s'hi instal.la definitivament i es converteix r¨¤pidament en un dels pintors m¨¦s importants de les avantguardes. Fa alguns viatges a Espanya, com el de 1906 a la poblaci¨® pirinenca de G¨®sol. Per¨° al juny de 1909 decideix tornar-se'n a Horta.

En aquell temps, Picasso ja ha creat una de les obres clau de la pintura del segle XX -Les demoiselles d'Avignon- i disposa de diners; el marxant Daniel-Henry Kahnweiler li ha donat 2.000 francs de l'¨¨poca per tot el que tenia al seu taller, incl¨°s el citat quadre que no ensenyar¨¤ fins al cap d'uns anys.

Qu¨¨ va a fer Picasso a Horta? Pintar, per descomptat, per¨° tal vegada tamb¨¦ a fixar una mirada, a fixar el m¨®n del que sort¨ª deu anys abans convertit en home. La cr¨ªtica d'art brit¨¤nica Laura Cummings recorda una visita al Museu del Prado amb el desaparegut escultor Juan Mu?oz, qui, despr¨¦s de contemplar Las Meninas, li digu¨¦: "I ara nosaltres farem un bon esmorzar espanyol, per¨° elles es queden: i aquest ¨¦s el terror de la pintura espanyola". "Les figures del passat", apunta Cummings, "segueixen mirant el nostre moment, el nostre present, sempre que nosaltres els tornem la mirada... vivim en els ulls dels altres i les nostres hist¨°ries necessiten no acabar".

Amb Fernande

Picasso t¨¦ 28 anys quan arriba a Horta el juny de 1909 amb la seva amant, Fernande Olivier, una dona extraordin¨¤ria, llegend¨¤ria i extravagant pels habitants d'aquell poble, guarnit amb alguns interessants edificis renaixentistes per¨° allunyat de les rutes transitades, i certament ali¨¨ als costums liberals de la boh¨¨mia parisenca. Hi arriba en taxi, no a peu com la primera vegada, i porta una gran quantitat de material -bastidors, pinzells, teles, cartrons, olis...- i tamb¨¦ una c¨¤mera fotogr¨¤fica port¨¤til, tot un exemple de la tecnologia del moment.

Abans ha passat per Barcelona i ha visitat la seva fam¨ªlia i, fins a un cert punt, s'ha reconciliat amb el seu pare. A la capital catalana va a veure Pallar¨¨s, que t¨¦ l'estudi al carrer Pelai, i ¨¦s en aquest estudi on pinta el fam¨®s retrat amb bigotis de clara influ¨¨ncia cezanniana. Li explica els seus plans de manera que quan arriba ja t¨¦ on instal.lar-se; uns dies en unes habitacions de la casa de Tob¨ªas Membrado, el forner, que m¨¦s tard li serviran d'estudi, i despr¨¦s a l'Hostal del Trompet, a la pla?a de Misa. Pallar¨¨s, que t¨¦ por de ser allistat a l'ex¨¨rcit, segons explica John Richardson, aprofita per anar-se'n amb ell.

Fernande, vestida a la moda de Par¨ªs, es cobreix amb xals de colors vius que causen sensaci¨®. Durant les primeres setmanes, m¨¦s que Picasso ¨¦s ella la protagonista; l'¨²nica dona que entra al caf¨¨ i que juga al d¨°mino amb els homes. Pallar¨¨s explica que, en realitat, ja el 1906, quan Picasso i Fernande es van instal.lar a G¨®sol, la destinaci¨® original ja era Horta, per¨° com que el metge, Jacint Ravent¨®s, li havia recomanat el Pirineu i que no volia causar problemes a la fam¨ªlia de Pallar¨¨s pel fet d'arribar amb una dona amb qui no estava casat, va optar per G¨®sol.

La veritat ¨¦s que la parella no va tenir grans problemes a Horta, a excepci¨® d'un episodi en qu¨¨ un parell de puritanes del poble els llen?aren pedres a la finestra de l'habitaci¨® tot recriminant-los la seva pres¨¨ncia. Va ser l'ocasi¨® perqu¨¨ Picasso sort¨ªs al balc¨® vociferant i brandant la pistola que, en aquella ¨¨poca, sempre portava a sobre, tal com explica Fernande a les cartes que enviava als seus amics de Par¨ªs on relatava els detalls de l'estada.

Parella popular

Per¨° la parella aviat es fa molt popular. La pistola ja no torna a sortir, perqu¨¨ l'arma preferida del pintor ¨¦s la c¨¤mera fotogr¨¤fica. Picasso fotografia, d'un costat, escenes quotidianes i gent del poble; d'un altre, composicions que li serviran per als seus quadres i, finalment, a tall de documentaci¨® del que s'endur¨¤ a Par¨ªs a la tornada, les seves pr¨°pies teles amuntegades que ha instal.lat a l'estudi de la casa de Tob¨ªas Medrado, orientat al nord-est amb dues finestres petites.

Les fotografies de les teles semblen tenir un objectiu molt clar, tal com indica la correspond¨¨ncia amb els seus protectors parisencs Gertrud i Leo Stein, a qui els envia a tall d'avan?ament. I resulta revelador que, malgrat que Picasso fotografia durant tota la seva vida, fotografies de paisatges nom¨¦s n'hi ha d'Horta. I ¨¦s que vol demostrar que la pr¨¤ctica cubista no deixa de ser una forma de realisme. "Quan em diuen que el que pinto ¨¦s producte de la meva imaginaci¨®", explicar¨¤ m¨¦s tard, "jo els ensenyo les fotografies i els dic: ¨¦s aix¨°".

M¨¦s tard, de tornada a Par¨ªs, Picasso mostrar¨¤ als seus amics els quadres juntament amb les fotografies. Per¨° no dir¨¤ tota la veritat, perqu¨¨ ¨¦s una realitat passada per la seva imaginaci¨®. Per exemple, el fam¨®s La F¨¤brica no ¨¦s tal f¨¤brica ni tampoc hi ha palmeres al paisatge en qu¨¨ s'inspira. Les fotografies del mateix Picasso demostren que no hi ha cap xemeneia, com alguns sostenien creient que es tractava d'una f¨¤brica de totxos, ni tampoc palmeres, a les quals els seria dif¨ªcil sobreviure als hiverns d'Horta. Quan Palau i Fabre li va preguntar per les palmeres, Picasso li respongu¨¦: "les hi vaig posar jo".

La majoria dels retrats cubistes estan identificats. L'atleta ¨¦s Joaquim-Antonio Vives, m¨²sic aficionat i propietari del caf¨¨ en qu¨¨ el pintor, Fernande i els seus amics es reunien a jugar a d¨°mino, mentre els vianants contemplaven a trav¨¦s de la finestra l'ins¨°lit espectacle de veure una dona en un caf¨¨.

Bitllets de mil

A les partides de d¨°mino, les reunions musicals amb els amics, l'amabilitat de Fernande que acaba per ser acceptada per tothom, s'afegeix tamb¨¦ el fet, indiscutible, que Picasso ¨¦s tot un potentat al poble. Expliquen que la primera vegada que Fernande va demanar a uns nens que li portessin canvi d'un bitllet de mil pessetes, no van poder trobar tants diners en tot el poble. Diuen que Picasso nom¨¦s tenia bitllets de mil -un paper que pocs havien vist-, que en tenia molts i que es va quedar a Horta fins que es van acabar.

Un altre dels personatges clau d'aquell estiu ¨¦s Medrado, un personatge peculiar. Nascut el 1883, dos anys m¨¦s jove que Picasso, havia deixat embarassada la seva xicota, una noia del poble, amb qui es cas¨¤ malgrat l'oposici¨® de la seva fam¨ªlia que li retira la paraula i li nega tota ajuda. Tob¨ªas es fa forner i acaba guanyant-se b¨¦ la vida. Expliquen que quan Picasso li va ensenyar les obres que tenia a casa seva, Tob¨ªas coment¨¤ que li semblaven b¨¦, per¨° que amb aquest tipus de pintura "no es guanyaria la vida". I afeg¨ª: "per¨° mentre visqui, el pa no et faltar¨¤ mai".

Per¨° el cert ¨¦s que, an¨¨cdotes a part, Picasso treballa intensament. Horta ¨¦s decisiva i marca l'¨¨poca cubista del pintor, encara que quan marxi a final de l'estiu sigui per no tornar-hi mai m¨¦s. L'any seg¨¹ent anir¨¤ a Cadaqu¨¦s, una estada de la qual hi ha poca empremta, per¨° que els especialistes consideren clau. L'autoexili que s'imposa despr¨¦s de la Guerra Civil acaba per tancar la porta completament.

El cas ¨¦s que Picasso ¨¦s conscient de la import¨¤ncia del moment quan decideix anar fins a Horta. Prepara el viatge a consci¨¨ncia. Durant la primavera de 1909, mant¨¦ des de Par¨ªs una intensa correspond¨¨ncia amb Pallar¨¨s. Dels records que suscita aquest intercanvi en sorgeix la idea de viatjar, i en surten dues obres clau: Las tentaciones de san Antonio -que donen fe de l'estada a la cova de Santa B¨¤rbara durant el seu primer viatge- i Carnaval en la taberna.

Un cop all¨ª, el que probablement va ser el primer quadre que va pintar ¨¦s una muntanya de Santa B¨¤rbara, titulat Paisatge d'Horta d'Ebre, una pe?a que per molts cr¨ªtics representa alhora una homenatge a la figura de Cezanne i la liberaci¨® de la influ¨¨ncia del gran mestre.

Les obres seg¨¹ents, la titulada La f¨¢brica de Horta i La Balsa de Horta, suposen un canvi en direcci¨® oberta cap al cubisme. Les variacions sobre la figura de Fernande, en forma de retrats com el Retrat de Fernande o formant part de composicions com Nu en un seient, Cap de dona amb mantellina o Dona nua sobre fons de muntanyes, ocupen una bona part de la producci¨®, per¨° no tots els retrats de dona que fa s¨®n de la seva amant. La dona de l'hostaler, Francisca Carb¨® Morell¨®, tamb¨¦ li serveix de model, malgrat que alguns la confonen amb Fernande. Altres obres imprescindibles del moviment cubista com Natura morta amb ampolla d'An¨ªs del Mono tamb¨¦ sorgeixen de l'estiu del 1909 a Horta.