Estudis d'Art / Vicente Peris

Quan per fi aconseguisc que Vicente Peris conteste el tel¨¨fon (la b¨²stia la t¨¦ sempre plena), i puc plantejar-li el motiu de la meua entrevista, em replica sorneguer: "Jo ja no tinc estudi! Vaig d'okupa!", i riu espont¨¤niament. Aix¨ª i tot hi insistisc, li dic que m'interessa molt con¨¦ixer el lloc on treballa, com interacciona amb el seu ambient, el cau on s'amaga. Per¨° Vicente (o Vicent, perqu¨¨ parlem en valenci¨¤: ha nascut al barri de Na Jordana, "a un pas de l'IVAM") torna a la c¨¤rrega: "Aix¨° de l'estudi ¨¦s un concepte del segle XIX! L'estudi ¨¦s vici¨®s, una cosa d'un altre temps, una mena de pres¨®! Jo preferisc anar d'okupa!". Aleshores, sobtat per aquell discurs, li pregunte si ell tamb¨¦ est¨¤ indignat, i explota: "Jo estic indignat des de fa molt de temps! S¨®c un ¨¤crata!". Uns dies despr¨¦s ens rep al seu estudi del carrer de Calderers, vora la pla?a del Tossal de Val¨¨ncia. Tan bon punt obre la porta d'aquella casa, noble i desballestada, amb una bellesa decadent, una mica napolitana, torna a la c¨¤rrega: "Ara estic ac¨ª, per¨° no per massa temps. Ja et vaig dir que s¨®c un okupa, que vaig cagant puestos. L'estudi, tal com el tenen una bona part dels artistes, ¨¦s una pres¨®, est¨¤s presoner en aquell lloc, que t'esclavitza. I ¨¦s llavors que et repeteixes i fas una vegada i una altra la mateixa cosa. Jo, quan veig que em repetisc, fuig del lloc, l'abandone, ho llance tot i pegue a c¨®rrer". Vicent parla molt de pressa, gesticula molt, se'ns mostra desinhibit i pr¨°xim, de seguida s'ha creat una complicitat. "Res m¨¦s lluny del meu inter¨¦s que tindre un d'aquests estudis tan ben parats, on el pintor ¨¦s una mena de D¨¦u que pega pinzelladetes en un llen?, que despr¨¦s vendr¨¤ per un bon grapat d'euros. ?s important canviar!". Li comente que Claude Monet necessitava canviar de lloc per a tindre noves experi¨¨ncies, i que fins i tot no era igual l'obra pintada en una casa d'Argenteuil i en una altra del mateix poble. Vicent hi conv¨¦ i remata, donantme la ra¨®: "Veus, ¨¦s important canviar de casa". I afegeix rient: "I de dona!".

"He tingut molts estudis... Vaig tindre'n un a l'Alqueria del Povo, a Benim¨¤met, on vaig pintar molt¨ªssim, com un animal. Mai no havia estat tan productiu i tan trist. Acabava de tornar de Madrid, on vaig abandonar una vida fren¨¨tica, i en aquella alqueria vaig tindre la pau que necessitava, per¨° al mateix temps vaig caure en un estat melanc¨°lic... Despr¨¦s me'n vaig construir un a Menorca, on he pintat una bona part de la meua obra del carnaval de Ven¨¨cia. Ara t'explicar¨¦ una cosa curiosa: un dia vaig tindre un somni, i em vaig veure en un dels canals de Ven¨¨cia. Abans tan sols havia estat una vegada en aquesta ciutat, i aquell somni, que era molt angoixant, es va repetir estranyament una vegada i una altra. Finalment, vaig decidir anar a Ven¨¨cia, a buscar aquell lloc, aquell lloc que apareixia insistentment en el meu somni... M'hi vaig quedar vuit anys! I no vaig trobar mai aquell lloc! En canvi, all¨° em va servir per a descobrir la ciutat i per a pintar el seu carnaval".

Vicent enlla?a un tema amb un altre, quasi no em deixa intervindre. Li pregunte si a Menorca va pintar alguna cosa de l'illa i em diu que no. "All¨ª vaig seguir pintant Ven¨¨cia. Em vaig instal¡¤lar a Menorca amb la intenci¨® de pintar el seu cel, les seues pedres, la seua mar, el seu paisatge, i en canvi vaig seguir pintant Ven¨¨cia, obsessivament. S¨®n coses que passen. Fins que un bon dia em vaig sentir empresonat, perqu¨¨ Menorca ¨¦s una pres¨®, una pres¨® gran, per¨° una pres¨®, i em vaig comen?ar a repetir, i ho vaig abandonar tot... I no vaig pintar ni un sol quadre de Menorca! A mi de la pintura el que m¨¦s m'agrada ¨¦s el proc¨¦s: l'abisme, llan?ar-me a l'abisme d'una obra nova. L'obra acabada m'avorreix sobiranament. Jo s¨®c un ateu de la pintura! Mira el que et dic: no m'agraden els quadres! No m'agrada fer una religi¨® de pintar, cal desmitificar aquest ofici. La pintura ¨¦s Altamira, aix¨° ¨¦s, l'anonimat. En els nostres dies hi ha un exc¨¦s de personalisme. I, entre tu i jo, tamb¨¦ de negoci: quan entra la pela, el cap el tens en un altre lloc. I amb l'art s'ha produ?t una saturaci¨®, una bombolla pict¨°rica, com la de la rajola! I ha explotat".

M'assenyala una cambra, que devia ser un dormitori interior (tota aquesta conversa s'ha produ?t en el rebedor, on t¨¦ el cavallet i un ordinador: tot just ha obert la porta de la casa ha comen?at a parlar, un veritable allau de dades i d'impressions), on hi ha uns llen?os de la seua exposici¨® L'ombra transparent i prossegueix: "A mi el que m'agrada ¨¦s aix¨°! Crear ambients, atmosferes que t'atrapen. Un bon dia em digueren que tenia la possibilitat d'exposar a l'Almod¨ª, per¨° que tan sols tenia unes setmanes per a preparar l'exposici¨®. Vaig dir: si no faig una traca!... I pam! Se'm va fer la llum. Feia temps que volia experimentar amb la p¨®lvora, amb el rastre que deixa una vegada s'ha cremat. Amb Miguel Zamorano Caballer vaig fer les proves, vaig investigar, em va ajudar molt, aquell home. Al principi se'm cremaven les teles, fou un desastre. Per¨° despr¨¦s vaig descobrir que la p¨®lvora l'havia d'impregnar amb oli de llinosa i despr¨¦s deixar-la eixugar. Una vegada fet aquest proc¨¦s s'encenia i la tela no es cremava, m¨¦s aviat la combusti¨® actuava i originava una mena de gravat. Vaig decidir pintar les ombres d'unes ballarines dansant sobre el llen?, un llen? continu, i emprar aquest proc¨¦s. 800 metres continus de tela, sense parar de pintar! Una part d'all¨° ¨¦s el que veus ac¨ª... I el resultat ¨¦s una prim¨ªcia! Aix¨° mai no s'ha fet! Un aut¨¨ntic miracle!". Jes¨²s Ciscar, que durant tot aquest temps ha disparat fotografies des de tots els angles possibles del rebedor, li deixa caure: "Per¨° no deies que eres ateu?". Peris riu i li segueix el joc: "S¨®c ateu gr¨¤cies a D¨¦u!".

Aquella obra amb p¨®lvora ¨¦s d'una bellesa poderosa. Fa uns dies es va exposar a la sala Metro de Val¨¨ncia i ara ho ¨¦s a la d'Alacant. L'efecte aconseguit ¨¦s underground, t¨¦ alguna cosa de primitiu, de cavern¨ªcola, de s¨ªmbols de la tribu. S¨®n ombres, ombres xineses, fixades amb el rastre de la p¨®lvora. Realment, original i nou. Tamb¨¦ t¨¦ un encuny poder¨®s l'obra pintada durant els anys vuitanta amb Uiso Alemany, i que s'exposa aquests dies al Museu del Carme: uns llen?os enormes que durant tots aquests anys han estat amagats en un magatzem i que, per fi, despr¨¦s de ser restaurats i muntats sobre bastidors, han vist la llum. Vicent i Uiso els pintaren en aquelles mateixes sales del convent del Carme, quan estaven deshabitades, totalment abandonades. Pense que empraren aquell estudi provisional, infantaren l'obra d'una manera compulsiva i, quan se'n cansaren, "pegaren a c¨®rrer". Mentre Jes¨²s fa a Vicent alguns retrats i primers pl¨¤nols, jo aprofite l'avinentesa i tafanege la casa. Isc a un dels balcons, que mira a la placeta de Sant Jaume, tan meravellosa. "Veritat que per un moment sembla una pla?a de Par¨ªs?", em diu Peris des de lluny. En una de les parets d'aquella estan?a hi ha un apunt d'un nu, d'una dona masturbant-se. ?s un quadret potent, que t¨¦ alguna cosa exacerbada, com les aquarel¡¤les de Rodin: "Vaig ferne molts! L'exposici¨® es deia Apunts per a l'er¨°tica. I els vaig vendre molt b¨¦, aquells quadrets. Saps qui els compraren sobretot? Les dones! Supose que s'hi veien reflectides... Per¨° aix¨° [i assenyala la dona consolant-se] ho fem tots, quan tenim un moment desocupat... No et sembla?". No s¨¦ qu¨¨ contestar-li, per¨° finalment accepte que ¨¦s un argument plausible.

"Volia tindre l'estudi al barri del Carme. Jo he conegut el barri ple d'imatgers, de fusters, de torners, etc. Estava ple d'artesans, i els mirava treballar amb els ulls com a plats. Quan per fi m'acceptaren a Belles Arts vaig saber que ho havia aconseguit, que havia fet el pas correcte, l'ingr¨¦s a Sant Carles ¨¦s el millor que m'ha passat en la vida". En les seues paraules hi ha un cert enyor, alguna cosa que em posa alerta. Li pregunte si la crisi li ha afectat molt: "Em va molt b¨¦ i em va molt malament, Mart¨ª. Aquesta ciutat costa molt d'assimilar, crema molt. Ac¨ª tot passa, ¨¦s una ciutat molt ingrata". El mire als ulls, grisencs, dotats d'una llum lleugerament esmorte?da. Pense que ¨¦s a punt de pegar a volar i que en aquell estudi li queda poc temps de vida. De segur que ja deu estar buscant un altre lloc per a ocupar i tornar a comen?ar. L'atracci¨® de l'abisme.