Quant dura la covid aquest cop?

Torna el terror. Les pors. L¡¯angoixa del contagi. Disposada a escriure la cr¨°nica abans de comen?ar les vacances, em torno a veure, com fa un any, tancada en una habitaci¨®, implorant que alg¨² em deixi a la porta un parell de galetes Pr¨ªncipe amb un got de llet. Ning¨² em fa cas. Mentre crido, moquejo i tusso, em fan mal tots els m¨²sculs, sobretot els de la cama dreta. I una novetat respecte a l¡¯any passat: un insuportable i intens mal de queixals. Aquesta setmana a Catalunya els ambulatoris han at¨¨s m¨¦s de 6.100 persones per covid i ja hi ha 930 ingressats. La Generalitat mantindr¨¤ almenys fins al 31 de gener les baixes autom¨¤tiques per coronavirus, tot i l¡¯oposici¨® de les patronals.

?s la segona vegada que agafo covid, sempre en ¨¨poca nadalenca, esclar! Diuen que ara ¨¦s un refredat normal i corrent. Discrepo. I que es pot fer vida normal. Discrepo altre cop. Diversos senyals m¡¯han indicat en els dies previs que m¡¯estava apropant al male?t virus. Els records del Nadal passat tancada amb tota la fam¨ªlia nombrosa contagiada, un contacte recent amb un positiu, molt de contacte i, esclar, el taxista. El dia abans que la ratlla aparegu¨¦s a la meva prova de manera fulminant un conductor de Barcelona em va explicar que al juny es va casar i es van infectar ell, la n¨°via i el seu fill acabat de n¨¦ixer, a m¨¦s de 50 dels 90 convidats. Vaig sortir del cotxe impactada. I llavors va arribar la confirmaci¨®. Truco al 061 i em diuen que si no hi ha problemes respiratoris millor que em quedi a casa. Les urg¨¨ncies dels hospitals tornen a estar saturades i els metges fins als nassos. Truco al meu ¨²ltim contacte, amo?nada davant la idea d¡¯haver contagiat una cosina... A sobre, viure en una fam¨ªlia de cinc et porta a plantejar t¨°xiques comparacions: qui pateix m¨¦s amb el virus? a qui li fa m¨¦s mal? Fins i tot he hagut de sentir com se m¡¯acusava de treure¡¯m de la m¨¤niga un fals negatiu per fer fora del llit un dels malalts i col¡¤locar-m¡¯hi jo. ?s cert que de seguida vaig fer una foto de la prova, abans que hi aparegu¨¦s cap ratlla. Quant dura aquesta nova covid? Espero que quatre dies.

Per¨° aquesta cr¨°nica t¨¦ una altra meta. I aix¨° ¨¦s el que toca: explicar la hist¨°ria del piano de Gr¨¤cia. L¡¯instrument es va instal¡¤lar, durant el concurs de m¨²sica Maria Canals, al vest¨ªbul de l¡¯estaci¨® de Gr¨¤cia de Ferrocarrils de la Generalitat, per on passen cada dia 14.000 passatgers. L¡¯organitzaci¨® va decidir, en acabar el concurs, deixar all¨¤ el piano per l¡¯¨¨xit que havia tingut. I de moment s¡¯hi quedar¨¤ de manera fixa. Qualsevol el pot tocar. I aix¨° ¨¦s el que passa. Jeroni Oliva, responsable de producci¨® i projectes de Maria Canals, toca meravellosament el piano i s¡¯ocupa del de Gr¨¤cia. Parla amb passi¨®. ¡°?s una bona manera de promocionar la m¨²sica i, a m¨¦s, desmitificar aquella cosa elitista que t¨¦ el piano. Qualsevol el pot tocar, encara que sigui provar-lo. I elitista fins a un cert punt. Tenim un projecte anomenat Em toca, amb nens de barris amb exclusi¨® social, i altres projectes com els pianos al pati. Per exemple, a Nou Barris vam col¡¤locar l¡¯instrument fora de l¡¯estaci¨® per apropar-lo molt m¨¦s a la gent amb l¡¯ajuda del dinamitzador. ?s clar que val diners comprar un piano, per¨° ara hi ha moltes solucions¡±. El piano de Gr¨¤cia el toca molt¨ªssima gent durant el dia. I si no el toquen amb cura, doncs no passa res, diu el Jeroni: ¡°Volem que trenquin no el piano, sin¨® la barrera¡±. L¡¯afinador ve sovint per posar-lo a punt. Han decidit lligar amb una cadena la banqueta al piano. Per evitar sorpreses desagradables.

S¨®n les onze de la nit. La Laura torna a casa. Quan passa pel vest¨ªbul de l¡¯estaci¨® veu un noi tocant. Envia una foto. Ella ¨¦s una passatgera de Ferrocarrils. Moltes vegades ha tingut la temptaci¨® de tocar alguna nota, per¨° no ho fa. S¡¯estima m¨¦s observar. El primer cop que va veure el piano de Gr¨¤cia va pensar que era ¡°un postureig innecessari. Posaven un piano en una estaci¨® amb molta gent que est¨¤ de pas i va amb presses, un espai que no convida a aturar-se i encara menys a tocar el piano¡±, reconeix la Laura, directora de comunicaci¨® d¡¯una entitat barcelonina. ¡°Aquesta era la meva idea, que va quedar desmentida amb el que va passar realment: cada vegada que passava hi havia gent i gaireb¨¦ a totes hores¡±. La Laura va detectar patrons. Als matins sempre el mateix home amb cascos es posava a practicar, ¨¦s a dir, picava el bitllet per entrar a l¡¯estaci¨® i tocar. Amb el temps, a m¨¦s, la gent ha seguit. Gaireb¨¦ sempre est¨¤ ocupat: ¡°Aix¨° m¡¯ha fet pensar en el poder del disseny de l¡¯espai p¨²blic. Si pens¨¦ssim l¡¯urbanisme d¡¯una altra manera, podria influir en com ens relacionem i com evitem l¡¯espai p¨²blic, que nom¨¦s fem servir per anar de casa a la feina¡±.

PD. Si tens covid, una recomanaci¨® d¡¯una amiga: Netflix t¡¯ajuda a decorar el teu tancament amb Fireplace for your home, un v¨ªdeo en qualitat 4k Ultra HD que mostra una llar de foc que crepita.

Si no tens covid, ves a veure el Circ Raluy, al Moll de la Fusta de Barcelona. Per continuar creient en la m¨¤gia del circ. I passa per Gr¨¤cia... a tocar el piano.

Puedes seguir a EL PA?S Catalunya en Facebook y Twitter, o apuntarte aqu¨ª para recibir nuestra newsletter semanal