Elles s¨®n dames victorianes del XXI

¡°Per¨° com ¨¦s que vas a una lectura de Virginia Woolf si no n¡¯has llegit res?¡±. La veu de mestretites d¡¯una companya de feina, per dir-ne d¡¯alguna manera, em retrona al cap. Que idiota, la tia. Doncs ¨¦s clar que he llegit La senyora Dalloway, s¨¦ que l¡¯escriptora es deia Adeline i que es va su?cidar al riu ficant-se pedres a les butxaques. Per¨° millor no fer cas de les ¨¤nimes negres i pujar a la moto.

S¨®n les 19.30 d¡¯un dimecres a la tarda en una encara calorosa Barcelona. I el JOK, un preci¨®s restaurant i cocteleria de sostres alts i fusta noble, ¨¦s ple del tot. Respiro una mica alleujada: Barcelona continua viva. I molt activa. L¡¯auditori el formen moltes dones. De totes les edats, en grups de dues o tres. Somrients, relaxades¡­ La majoria segueix el dress code que se sol¡¤licita en la invitaci¨® de Twitter: blanc en honor de les sufragistes. ¡°Detalls en lila i verd es valoraran¡±. I comen?a l¡¯espectacle. Per aclarir-ho: aix¨° no ¨¦s un club de lectura sobre el llibre Una cambra pr¨°pia de Woolf, ¨¦s un p¨°dcast en directe de Carlota Freixenet (fundadora de la llibreria La Carbonera, al Poble-sec) i Blanca Pujals (editora de Petits Plaers i Club Vict¨°ria de Viena Edicions). I es posa en marxa, de cop i volta, una hora dedicada a una escriptora i a un llibre clau per a diverses generacions de dones al m¨®n. Aix¨ª arrenca Punkis Decimon¨°niques, un p¨°dcast de dames victorianes del segle XXI.

¡°La idea va sorgir perqu¨¨ sempre m¡¯ha agradat la literatura victoriana i escoltava molts p¨°dcasts sobre el tema, per¨° tots eren en angl¨¨s. Justament al Club Vict¨°ria estem fent edicions d¡¯aquests cl¨¤ssics, com Austen, les Bront?¡­ Vaig con¨¨ixer la Carlota perqu¨¨ em va demanar que fes un club de lectura a La Carbonera. Despr¨¦s del club ens vam quedar hores parlant. I l¡¯hi vaig proposar. Vam pensar a fer-ho en pijama des de casa i amb una copa de vi, per¨° un dia Joan Maria Pou em va proposar fer el p¨°dcast all¨¤ en directe, al JOK. El lloc ¨¦s ideal, ¨¦s molt el nostre rotllo. Cada cop tenim m¨¦s p¨²blic¡±, explica Blanca Pujals. Per qu¨¨ aquest tema? ¡°Ens agrada aquesta literatura perqu¨¨ s¨®n dones que parlen de la lluita per combatre les injust¨ªcies contra les dones. Les protagonistes de Jane Austen no poden heretar, ni estudiar, ni treballar¡­ ¨¦s una dona lluitant contra el patriarcat. El que volem ¨¦s que la gent entengui que aquests llibres trenquen amb tot el sistema patriarcal masclista¡±.

La Blanca continua: ¡°Volem apropar aquesta literatura anglesa cl¨¤ssica als nous lectors i a tots els sexes, que tothom vegi que ¨¦s accessible. Volem animar la gent a llegir¡±. Arrenca el p¨°dcast parlant del su?cidi de l¡¯autora per deixar clar que no l¡¯estigmatitzaran amb aquesta q¨¹esti¨®. ¡°Altres es van su?cidar i aix¨° no va necess¨¤riament lligat al seu nom. Ella era plenament conscient de la seva malaltia. No tinguem en compte la mort a l¡¯hora de jutjar un llibre¡±, subratlla la Carlota asseguda al tamboret. ¡°Prou de fer el discurs de les dones boges, ja n¡¯hi ha prou¡±, afegeix la Blanca. El p¨²blic escolta atent. Somriu i algunes riuen obertament. El gui¨® est¨¤ treballat. Fan refer¨¨ncia a altres obres. Les dues parlen r¨¤pid, molt r¨¤pid. S¨®n especialment cuidades les pauses per a la m¨²sica, i fins i tot es permeten la banda sonora de les noies de Gilmore. Continuen amb la hist¨°ria reflexionant sobre la import¨¤ncia que tenien els diners per a Virginia Woolf, diners amb qu¨¨ pagava el lloguer.

El punt d¡¯inici d¡¯Una cambra pr¨°pia, apareguda el 1929, se situa en la necessitat que tenen les dones que volen esdevenir escriptores de tenir una habitaci¨® pr¨°pia per simbolitzar totes les independ¨¨ncies, no nom¨¦s la vital, sin¨® tamb¨¦ l¡¯econ¨°mica. Al llibre, Woolf imagina l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una germana de Shakespeare, la Judith, tan dotada de talent i ¨¤nsia de ruptura art¨ªstica com ell, per¨° els seus condicionaments vitals ¡°van ser hostils a l¡¯estat d¡¯¨¤nim necessari per alliberar el que hi ha al cervell¡±. La Carlota explica que la germana imagin¨¤ria de Shakespeare ¡°no deixa de ser un reflex de tot el que Virginia Woolf reclamava. ?s un exemple molt h¨¤bil de poder i intel¡¤lig¨¨ncia; agafa l¡¯autor m¨¦s consagrat de la literatura anglesa, l¡¯incontestable, i sense deixar-lo com un drap brut ni q¨¹estionar la seva genialitat, ens planteja una situaci¨® invertida en termes de g¨¨nere que demostra les dificultats per escriure si ets una dona¡±. La Carlota s¡¯expressa clarament: ¡°Espero que la Virginia volgu¨¦s ser una punki decimon¨°nica i estigui molt orgullosa de nosaltres¡±. El p¨²blic est¨¤ entregat.

El temps passa r¨¤pid. I per satisfer l¡¯auditori acaben amb una nova cita. ¡°Donetes i Aquelles donetes, de Louisa May Alcott ¨¦s un llibre meravell¨®s, que posa les dones al centre de la hist¨°ria¡±, anuncien. Ser¨¤ el proper 26 d¡¯octubre, aquella tarda queden convocades les dames victorianes per parlar de les germanes March, amb un c¨°ctel, com sempre.