Contra l¡¯obsolesc¨¨ncia: Josep Fontana

A la seva biografia sobre Eric Hobsbawm, Richard Evans destacava la capacitat del brit¨¤nic per mantenir viva la seva producci¨®. Per Ram¨®n Villares, aquest mateixa destresa per v¨¨ncer l¡¯obsolesc¨¨ncia definiria la traject¨°ria de Josep Fontana (1931-2018). A m¨¦s, l¡¯obra de tots dos compartiria tres trets singulars: la qualitat liter¨¤ria dels seus escrits ¨Cla capacitat per fer-se entendre¡ª, la base fortament emp¨ªrica de la seva recerca ¨Cescapolint-se de la maledicci¨® de l¡¯arxiu¡ª i l¡¯aposta per la complexitat a l¡¯hora de comprendre el passat ¨Cdefugint apriorismes i catecismes¡ª. Res ho exemplifica millor que la seva sostinguda producci¨® sobre els fonaments econ¨°mics i la g¨¨nesi de la revoluci¨® liberal a Catalunya, Espanya i Europa, iniciada explosivament el 1971 amb La quiebra de la monarqu¨ªa absoluta (Ariel) i closa p¨°stumament amb Capitalisme i democr¨¤cia (Cr¨ªtica, 2019).

L¡¯analogia tancava, aquest dilluns al migdia, la confer¨¨ncia de presentaci¨® de la c¨¤tedra Josep Fontana a l¡¯auditori Albert Calsamiglia de la Universitat Pompeu Fabra. Sense pr¨¤cticament cap cadira buida, bona part del qu¨¨ el mateix Villares ha definit com ¡°l¡¯escola catalana historiogr¨¤fica¡± seguia amb atenci¨® un perfil fet des del respecte i l¡¯amistat, per¨° tamb¨¦ des de la complicitat que els va dur a dirigir una Historia de Espa?a (Marcial Pons i Cr¨ªtica, 2007-2017) diferent i filla d¡¯una mirada concreta, ¡°amb Pasqual Maragall al fons¡±.

Entre el p¨²blic gent de la casa com Joaquim Albareda, Albert Carreras, Dolors Folch, Albert Garc¨ªa Balany¨¤, Tom¨¤s de Montagut o Jaume Torras, per¨° tamb¨¦ de la resta de centres catalans com Carme Molinero i Borja de Riquer (UAB), Pere Pascual (UB), Rosa Congost (UdG), Conxita Mir (UdL), Ramon Arnabat i Antoni Gavald¨¤ (URV), o Joan Fuster de la (UOC), aix¨ª com els editors Josep Maria Mu?oz i Gonzalo Pont¨®n, familiars i amics. Per¨° tamb¨¦ bibliotecaris i professors d¡¯Institut que personalitzaven, a parer de Villares, dues de les constants vitals de Fontana. D¡¯una banda, trobem la lletra impresa: des de la llibreteria de vell familiar al seu paper com assessor editorial, passant pels 50.000 volums i 37.000 documents hist¨°rics cedits a la seva universitat. De l¡¯altra, destaca el seu inter¨¨s per la disciplina, tot cercant donar seguretat als especialistes i als docents a partir de posar ordre dins la historiografia mundial i d¡¯analitzar m¨¦s les interpretacions que no els m¨¨todes.

El retrat tamb¨¦ n¡¯ha reconstru?t l¡¯etapa formativa, amb la refer¨¨ncia als seus tres referents: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Una abund¨¤ncia que el fil¨°sof Manuel Sacrist¨¢n li retreia amistosament ¨C¡±en un pa¨ªs sense mestres, tu en tens tres¡±¡ª; i als qui, segons el seu col¡¤lega Jordi Nadal, havia fins i tot superat gr¨¤cies a la const¨¤ncia i la qualitat dels seus treballs. En paral¡¤lel a la recerca i la doc¨¨ncia, l¡¯historiador gallec ha volgut subratllar tamb¨¦ el comprom¨ªs c¨ªvic i pol¨ªtic de Fontana, manifestat tant en la seva milit¨¤ncia pol¨ªtica i els seus ideals, com en reflexions documentades sobre el passat recent en forma de t¨ªtols exitosos com Por el bien del Imperio (Pasado & Presente, 2011). Per Villares, ¨¦s precisament l¡¯aportaci¨® d¡¯aquest ¡°espessor hist¨°ric¡± a la reflexi¨® p¨²blica, all¨° que m¨¦s s¡¯enyora de les seves aportacions p¨²bliques i cient¨ªfiques.

Institucionalment, la nova c¨¤tedra est¨¤ impulsada per la Diputaci¨® de Barcelona i per la Universitat Pompeu Fabra, on Fontana va fundar l¡¯Institut Universitari d¡¯Hist¨°ria Jaume Vicens Vives i va tancar la seva etapa docent, despr¨¦s del seu pas per la UB, la UAB i la UV. Per aix¨°, en comen?ar l¡¯acte, han pres la paraula el rector Oriol Amat ¨Cqui ara fa pocs dies sorprenia amb la seva dimissi¨® anticipada i la convocat¨°ria d¡¯unes eleccions on ja no optar¨¤ a repetir¡ª, la diputada i alcaldessa d¡¯Esplugues Pilar D¨ªez i un dels impulsors del reconeixement, el catedr¨¤tic Josep Pich. Aquest ¨²ltim ha anunciat un reguitzell d¡¯activitats, amb el doble objectiu de donar a con¨¨ixer la figura i l¡¯obra de l¡¯historiador i de la c¨¤tedra, i que s¡¯iniciaran aquest novembre amb diverses confer¨¨ncies i l¡¯edici¨® d¡¯un llibre homenatge.