Cigarreres de Teheran

Iran, 2022. Tenia 22 anys i ja no els t¨¦. Hadis Najafi ha sigut assassinada a perdigonades. Una imatge atribu?da a ella s¡¯havia fet viral. Tot un s¨ªmbol de la protesta: jove, sense vel, amb els cabells rossos al vent i recollint-se¡¯ls per manifestar-se. Per defensar els seus drets com a dona davant la policia de la moral del r¨¨gim isl¨¤mic. No era, realment, la xica de la imatge viral. Per¨° l¡¯han matat a la ciutat de Karaj per protestar contra el vel. Hadis tenia 22 anys. Ja no els t¨¦.

Espanya, 1950. Li deien Elena Francis i no era una persona. Era una idea, l¡¯expressi¨® ideol¨°gica del sistema opressiu franquista que perseguia la submissi¨® de les dones. Aix¨ª ho reconstrueix el Museu Valenci¨¤ de la Il¡¤lustraci¨® i la Modernitat (MuVIM) en l¡¯exposici¨® Elena Francis. Franquisme i subordinaci¨® de la dona. Reconstrueix la penetraci¨® massiva d¡¯aquell consultori als anys cinquanta, amb milions de radiooients, i reviu l¡¯ambient opressiu d¡¯aquelles dones subjugades en el silenci d¡¯unes cuines que encara no han tingut una Aleksi¨¦vitx que encenga la gravadora. Dones que escrivien cartes a Elena amagades darrere de pseud¨°nims amargs. Alguns d¡¯eixos es veuen a una gran paret del MuVIM. Junts causen impressi¨®: Una apenada de la vida; Una esposa torturada; Una que de seguir as¨ª se pondr¨¢ enferma; Una que se cas¨® demasiado joven. Els noms de la pena. De l¡¯angoixa que Francis tractava amb una recepta universal. Deia aix¨ª: ¡°Quiero que recuerde siempre que estamos en esta vida para sufrir¡±, li deia Elena. ¡°Tenga resignaci¨®n, li afegia. Procure complacer a su esposo aun en los m¨¢s peque?os detalles, no le lleve la contraria y haga lo que ¨¦l desee¡±, rematava Francis, que no era una persona, sin¨® una idea al servei de la Secci¨®n Femenina de Falange, del Patronato de Protecci¨®n de la Mujer i de la Liga Espa?ola contra la P¨²blica Inmoralidad. Una policia de la moral.

Alacant, 1870. Eren cigarreres, per¨° no nom¨¦s. Eren obreres en peu de guerra; les pioneres del feminisme socialista valenci¨¤. L¡¯estampa la recupera l¡¯assaig col¡¤lectiu Venim de lluny. Hist¨°ria del feminisme al Pa¨ªs Valenci¨¤ (Sembra Llibres). El 1802 es creava la Reial F¨¤brica de Tabacs d¡¯Alacant, on entraren a treballar milers de dones dels barris m¨¦s pobres. Amb el temps, les cigarreres s¡¯uniren, crearen una germandat, promogueren vagues, intents luddites per destruir m¨¤quines, fons comuns per a jubilacions. Sororitat. Carme Bernat Mateu cita Alicia Mira per subratllar que en 1870 s¡¯aprov¨¤ a Espanya la Llei de matrimonis civils i, a Alacant, m¨¦s del 70% de les cigarreres signaven matrimonis no religiosos. Perqu¨¨, en el codi penal d¡¯aquell moment, les obreres casades no eren aut¨°nomes. Depenien del marit per a disposar del seu sou i dels seus b¨¦ns. I per ah¨ª no passaven les cigarreres d¡¯Alacant. Les cigarreres de Teheran.