Qui escriu amb la foto d¡¯un escriptor damunt la taula?

Fa dies, Ignasi Moreta va preguntar a Twitter si la gent del sector ¡ªla del vast sector lletres¡ª ten¨ªem alguna fotografia d¡¯un escriptor damunt la taula. Deia que el seu amic n¡¯hi t¨¦ una de Palau i Fabre. Afirmava tamb¨¦ que Maragall treballava amb una foto de Goethe enganxada amb xinxetes a la paret. ¡°I vosaltres ¡ªpregunt¨¤ l¡¯editor¡ª, tamb¨¦ teniu escriptors mirant-vos mentre treballeu?¡± Algunes respostes versemblants: al Pedrals el mira un retrat de Verdaguer i del rector de Vallfogona. A Sam Abrams, Emerson, Thoreau, Eliot i Bartra. A Enric Gom¨¤ l¡¯acompanya un retrat de Lle¨® XIII. Em va sobtar gratament compartir gustos amb Oriol Ponsat¨ª-Murl¨¤, que assegura que a l¡¯escriptori hi t¨¦ tres fotos: una del papa Wojtyla, una de l¡¯autor de les Homilies d¡¯Organy¨¤ i una altra de l¡¯Anna Punsoda. Inspiradors! Aqu¨ª em vaig adonar que les respostes m¨¦s interessants eren les inventades. Tamb¨¦ que no importa gens quin retrat tenim per fer-nos sentir importants o per tot el contrari: per posar-nos a lloc. Importa el relat sobre el retrat. Importa la mentida que es torna acceptable gr¨¤cies a la literatura.

En aquest context ¡ªel de tenir retrats damunt la taula de senyors que no s¨®n membres de la teva fam¨ªlia¡ª he decidit posar-hi una foto de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤. El seu retrat ¨¦s la jivaritzaci¨® del tramvia, dels jugadors, d¡¯Horaci, de la vintage i de tants articles que feien joc amb els seus llibres, irreductibles com ell. I, sobretot, per especia?lista a acollonar, acollonir i esperonar amb aquella dicci¨® sapiencial que li facilitava fer les tres coses sense immutar-se. Aparentment. ?s un retrat de persona que es troba a faltar, m¨¦s ara que han comen?at les classes de l¡¯Aula d¡¯Escriptura i a cada menci¨® del seu nom en present, a cada menci¨® oblidadissa, se¡¯ns materialitza la seva abs¨¨ncia. Puntualitzo: la seva desconcertant abs¨¨ncia. I com que no hi ¨¦s, me l¡¯he impr¨¨s: ¨¦s un retrat d¡¯ell, antigot, subjectant un conill. S¨ª, un conill. El vam comentar aquest estiu i l¡¯assumpte va quedar en inc¨°gnita. El va titular Out of context. Li vaig demanar que s¡¯expliqu¨¦s, que qu¨¨ hi feia sostenint un conill blanc mentre, pel que sembla, recollia un premi literari. Va contestar, sempre amical, per¨° evidenciant que a vegades puc arribar a ser molt rossa: ¡°Si t¡¯ho expliqu¨¦s, ja no seria out of context¡±.

El retrat de Pag¨¨s Jord¨¤ subjectant el conill em recorda que el context ¨¦s important, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s el que queda fora del seu ¨¤mbit. Tota imatge treta de context comparteix la m¨¤gia amb un relat que comen?a. Tot retrat damunt la taula ¡ªestampa de platja: filla quan encara era filleta, nen amb cubell i estrella, senyor que no ¨¦s cap membre de la meva fam¨ªlia¡ª ¨¦s un record que neix de l¡¯experi¨¨ncia i que la mem¨°ria reconstrueix com a punt de partida. Que ens fa companyia quan ens quedem en blanc davant l¡¯ordinador. I ens diu que tot est¨¤ b¨¦. Que hi ha sentit dins el retrat. I que som feli?os perqu¨¨ ens agrada escriure¡¯l.