Amb Estopa la perif¨¨ria es va fer centre

¡°No ho heu sentit? ?s per tot arreu. S¨®n dos germans de Sant Ildefons¡±. Recordo la primera vegada que vaig escoltar La maqueta. Any 97. Encara anava a l¡¯institut i els meus pares no eren mai a casa a la nit entre setmana ¡ªfins que el van prejubilar el 2006 per tancament de la seu, el meu pare va ser operador nocturn a la f¨¤brica de Braun d¡¯Esplugues de Llobregat; la meva mare, a m¨¦s de netejar cases als matins a la zona alta de Barcelona, va passar uns anys cuidant a la nit una dona gran en una resid¨¨ncia de luxe al carrer Mandri¡ª. En aquells temps d¡¯independ¨¨ncia nocturna i explosi¨® hormonal, el n¨°vio de la meva germana va portar un CD pirata a un sopar que es mant¨¦ cristal¡¤l¨ª a la meva mem¨°ria com tots els esdeveniments cridats a perdurar. Aquells dos nanos en una portada fotocopiada en blanc i negre que farien hist¨°ria nom¨¦s vivien a dues parades del nostre nov¨¨ pis a Can Vidalet. Si fins i tot coneix¨ªem el bar dels seus pares, La Espa?ola, el que estava davant de la comissaria, a prop dels blocs verds dels de La Banda Trapera del R¨ªo. Des d¡¯aquella nit, al nostre cosmos nom¨¦s hi havia espai per a les lletres de Jos¨¦ i David, Estopa.

Ja no necessit¨¤vem Camar¨®n ni els Chunguitos ni ning¨² amb malestars d¡¯altres temps per emmotllar-los als nostres

Si alguna cosa va afavorir l¡¯explosi¨® d¡¯aquest duet de Cornell¨¤ per tota la perif¨¨ria catalana i espanyola ¡ªsense acotar-se ¨²nicament a l¡¯extint cintur¨® vermell, perqu¨¨ Cornell¨¤ se sent m¨¦s bessona d¡¯una barriada de Parla que de Gr¨¤cia¡ª, va ser que van arribar en un imp¨¤s m¨¤gic de finals dels noranta, quan les plataformes peer2peer, com Napster, van democratitzar el consum de tota una generaci¨® ¨°rfena de capital cultural. De cop i volta, des d¡¯aquells blocs rusc sobre descampats recremats que ja no es despertaven amb xeringues per¨° que seguien amuntegant la m¨¤ d¡¯obra m¨¦s barata de Barcelona, els quillos pod¨ªem produir i passar-nos coses. Internet ens va electritzar el cervell, tot dinamitant les barreres dels que vam cr¨¦ixer sense vinils heretats per¨° trastejant amb cassets de benzinera perqu¨¨ els nostres pares van arribar a Catalunya lleugers i sense records f¨ªsics, gaireb¨¦ amb el que duien posat. La maqueta va arrasar per aquell optimisme digital primigeni i perqu¨¨ ja no necessit¨¤vem els Chunguitos ni Camar¨®n ni ning¨² amb malestars d¡¯un altre temps per intentar emmotllar-los als nostres. En aquesta maqueta parlaven dels nostres col¡¤legues exiliats al lavabo amb els ulls trasbalsats, de vendre rulas a la cantonada, de talls de faldilles que tallaven l¡¯al¨¨. Per fi conquistem el que la filosofia etiqueta com la capacitat de ¡°tenir ag¨¨ncia¡±: els dels marges prenem la paraula i ens convertim en el centre.

¡°De Barcelona nom¨¦s se n¡¯¨¦s per fam¨ªlia i per diners, en rigor¨®s ordre¡±, va escriure Javier P¨¦rez And¨²jar sobre la dist¨¤ncia real que separa els vessants de la ciutat amb el seu nucli veritable, el dels cognoms compostos instal¡¤lats en la certesa econ¨°mica. Perqu¨¨, com va apuntar aquest autor, ¡°tots els barris tenen un rerebarri al qual ni ells miren, un barri que segueix com una pregunta segueix una altra pregunta¡±, aquests llocs on pararan ¡°els qui no pertanyen a res sin¨® a si mateixos¡±. Vet aqu¨ª la finestra que va dinamitar Estopa, Creu de Sant Jordi un quart de segle despr¨¦s d¡¯aquella maqueta ic¨°nica: tenir dos nanos explicant-se a si mateixos no ja des de l¡¯habitaci¨® de convidats, sin¨® des de la r¨¤bia, el fastigueig i els anhels del rerebarri cultural. Una explosi¨® que va aclarir el cam¨ª a la resta. Ara a Rosal¨ªa la imita fins i tot Madonna al seu Instagram, i Alizzz promet portar tres Grammys a l¡¯any a Castelldefels. La directora Carol Rodr¨ªguez i el retrat del desclassament sense condescend¨¨ncies de les seves Chavalas es van emportar dues nominacions en els ¨²ltims Goya i la Bijuteria i l¡¯empenta de Juana Dolores van trastocar els pilars del sistema sense voler acontentar tothom.

Aquest sisme generacional no ¨¦s una q¨¹esti¨® de llengua. Tampoc d¡¯origen i de territori. Res no seria m¨¦s f¨¤cil, reaccionari i tramp¨®s que tancar-se en una supremacia anguniosa del Baix Llobregat. No haur¨ªem apr¨¨s res de la nostra hist¨°ria en aquesta d¨¨cada pol¨ªtica ag¨°nica si ara ens pet¨¦s per reivindicar una bandera immutable i d¡¯exaltaci¨® simplista de l¡¯ADN cultural xarnego. Aquest adjectiu prohibit ¡ªredu?t a una par¨°dia llardosa per, vaja, aquells que afirmen que aquest abisme i desdeny de classe est¨¤ superat (esp¨°iler: no ho est¨¤)¡ª s¡¯ha convertit en un ens molt m¨¦s poder¨®s. Una evoluci¨® reivindicativa, trans, pr¨¤cticament mutant. Una que defuig de constriccions i de barreres, amb Chanel posant de cap per avall Eurovisi¨® o amb Morad rapejant que volia ser Messi i va acabar a comissaria des dels blocs de la Florida.

Aquest adjectiu prohibit s¡¯ha convertit en una evoluci¨® reivindicativa, que defuig constriccions i barreres

L¡¯escriptora i pensadora Chimamanda Ngozi Adichie, autora del supervendes Tothom hauria de ser feminista, sempre recorda que no es va assabentar que era negra i el que implicava ser-ho (per a mal) fins que va sortir de Nig¨¨ria i es va instal¡¤lar als EUA. Salvant les dist¨¤ncies, i sense voluntat de repartir carnets d¡¯opressi¨®, com b¨¦ ens alerta l¡¯escriptor Pol Guasch, noves veus que han sentit aquesta epifania, aquesta alteritat i reflex classista als ulls dels altres, han tingut prou ag¨¨ncia per narrar-se a si mateixes. I s¨®n les que reescriuen la nostra cultura des dels imaginaris m¨¦s interessants: aquells que, des dels sat¨¨l¡¤lits culturals, irrompen lliures, salvatges i, quina sort tenim de veure¡¯ls de prop, disposats a transgredir el c¨¤non d¡¯una ¨°rbita predestinada i asfixiant.