Val¨¨ria Gaillard, traductora d¡¯Annie Ernaux: ¡°No es complau amb el seu jo, ¨¦s molt valenta perqu¨¨ s¡¯exposa¡±

Reconeix que sent una immensa alegria pel Nobel de Literatura a Annie Ernaux, perqu¨¨ ha tradu?t quatre de les seves obres al catal¨¤, editades per Angle Editorial. Val¨¨ria Gaillard (Barcelona, 1973) ¨¦s traductora i periodista cultural, desitjosa de seguir coneixent l¡¯escriptora francesa disseccionant el seu estil, un viatge a la recerca de la veritat de les seves experi¨¨ncies m¨¦s determinants com a dona de classe treballadora que aconsegueix transcendir el seu escalaf¨® so?cial. Uns condicionats que omplen la seva vida i obra, indissociables per mandat de la seva manera d¡¯entendre la literatura.

Pregunta. En saber que Annie Ernaux havia guanyat el Premi Nobel va piular que calia llegir-la. Per qu¨¨?

Resposta. Fa una aproximaci¨® a la literatura molt peculiar, molt pr¨°pia i personal. Veu la literatura com una eina pr¨¤cticament d¡¯autoconeixement. No ¨¦s una visi¨® banal com a entreteniment, sin¨® que realment veu que ¨¦s una manera de con¨¨ixer la realitat, les seves experi¨¨ncies i de donar-los una dimensi¨® transcendent. En aquest sentit, s¡¯assembla molt a Proust, que deia que l¡¯aut¨¨ntica vida ¨¦s la literatura. Tamb¨¦ cal llegir-la perqu¨¨ no deixa de ser una dona que s¡¯exposa. I esclar, amb tot el que est¨¤ passant amb les dones a l¡¯Iran o el retroc¨¦s de l¡¯avortament als Estats Units, m¨¦s que mai ¨¦s interessant llegir-la.

P. A ¡®L¡¯esdeveniment¡¯ explica el seu avortament clandest¨ª, on es juga la vida.

R. Ella diu que la literatura ha de tendir a explicar all¨° que no s¡¯ha dit mai o almenys enfocar-ho des d¡¯una perspectiva que no s¡¯havia vist mai, per obrir els ulls als lectors. I aqu¨ª es veu molt b¨¦ aquest exemple. Quan ella explica qu¨¨ representa per a ella l¡¯avortament clandest¨ª. Perqu¨¨ de vegades es banalitza o no es coneix prou b¨¦, realment, qu¨¨ pot representar per a una dona un fet aix¨ª, quan a m¨¦s ¨¦s molt jove. En un moment que est¨¤ totalment prohibit a Fran?a. I ella explica que s¡¯hi juga la vida. De fet, gaireb¨¦ s¡¯hi queda. A m¨¦s, no fa moralina.

S¡¯assembla molt a Proust, que deia que l¡¯aut¨¨ntica vida ¨¦s la literatura. La veu com una eina d¡¯autoconeixement

P. No ¨¦s una literatura ensucrada, al rev¨¦s, m¨¦s aviat quir¨²rgica.

R. Es podria dir fins i tot que t¨¦ un estil forense. Ella s¡¯aproxima a aquesta experi¨¨ncia pr¨°pia i intenta observar-la des de fora, amb una certa objectivitat. Com amb un bistur¨ª, va obrint l¡¯experi¨¨ncia amb molta cura. Per¨° no intenta descriure la intensitat de l¡¯emoci¨® ni recrear-la, sin¨® explicar-ho. ?s a dir, exposar-ho d¡¯una manera, no freda, per¨° si m¨¦s no s¨°bria. No es deixa endur pel corrent de sentiments o la l¨ªrica. Cada paraula est¨¤ sospesada i ¨¦s molt precisa.

P. ?s autoficci¨®?

R. ?s un tipus d¡¯autoficci¨® perqu¨¨ hi ha aquesta identificaci¨® entre el jo narrador i l¡¯autor. En aquest cas ¨¦s evident que ¨¦s ella, no se n¡¯amaga, per¨° rebutja aquesta etiqueta perqu¨¨ per a ella no est¨¤ fent ficci¨®. Potser hi ha aqu¨ª la q¨¹esti¨® aquesta que no intenta fer lirisme o donar-li una volada po¨¨tica. Intenta realment explicar les coses tal com van passar d¡¯una manera molt precisa, molt exacta, i anar a la veritat. En aquest sentit ¨¦s com Proust tamb¨¦, van a buscar la veritat de l¡¯experi¨¨ncia. El que hi ha de m¨¦s essencial. I per aix¨° ella es nega a dir que fa ficci¨® perqu¨¨ per a ella no fa ficci¨®. Explica realment les coses com les va viure. No s¡¯inventa res, per¨° esclar, al mateix temps ¨¦s contradictori perqu¨¨ nom¨¦s pel fet de relatar-ho ja tries qu¨¨ expliques i tries la manera, les paraules. ?s una ficci¨® que s¡¯ha d¡¯entendre, no com un novel¡¤la, sin¨® com un relat. Per¨° esclar, fins i tot rebutja l¡¯etiqueta d¡¯autobiografia. T¨¦ la voluntat de fer un testimoni. Que sigui una experi¨¨ncia que serveixi a altres dones, per aix¨° a vegades transita del jo a l¡¯ella, del jo al nosaltres, les dones.

P. Els seus temes s¨®n vigents.

R. S¨ª, s¨®n temes que no caduquen. Pura passi¨® ¨¦s genial perqu¨¨ despr¨¦s d¡¯Anna Karenina sembla que ja no es pot escriure res m¨¦s sobre la passi¨® amorosa. I ella ho explica, a m¨¦s, trencant molts tab¨²s, parlant per exemple de la pornografia. T¨¦ aquest punt de vista tamb¨¦ molt anal¨ªtic. I sempre parlant de coses com la mort, la classe social, la injust¨ªcia social... Perqu¨¨ de fet ella t¨¦ un pensament d¡¯esquerres progressista.

P. Com veu les cr¨ªtiques a premia-la?

R. Ernaux t¨¦ molta qualitat liter¨¤ria. ?s deixeble de Proust, tot i que no li agrada la seva faceta social, per¨° ella s¡¯hi reconeix en el sentit que per a ella la literatura ¨¦s el principi. No ¨¦s una activitat anodina i banal, sin¨® que va molt m¨¦s enll¨¤, i va a buscar el sentit de l¡¯art i tot el que pot aportar quant a autoconeixement. La relaci¨® entre vida i art, vida i literatura. Hi ha tot un treball d¡¯estil al darrere molt propi, tal com Proust el va buscar al seu moment. A m¨¦s, aquestes cr¨ªtiques demostren que, m¨¦s que mai, ¨¦s necess¨¤ria. No ¨¦s una literatura del jo l¨ªric, no es complau amb el seu jo. Ella s¡¯exposa. ?s molt valenta perqu¨¨ hi exposa a fons totes les seves experi¨¨ncies per, precisament, posar-se com a testimoni del sentir d¡¯una ¨¨poca i arribar als lectors. A Mem¨°ria de noia analitza la seva primera experi¨¨ncia sexual, que ¨¦s com una violaci¨®. Ho analitza tot com va anar i els seus sentiments, i explica com, despr¨¦s d¡¯aquella experi¨¨ncia traum¨¤tica, va acabar patint bul¨ªmia. ?s molt arriscada, aquesta literatura.