Josep Maria Mir¨®: ¡°El fet que et diguin de tot et dona una llibertat absoluta¡±

Despr¨¦s de rebre la not¨ªcia diumenge passat en baixar d¡¯un avi¨® a It¨¤lia, Josep Maria Mir¨® (Prats de Llu?an¨¨s, 45 anys) ja ha pa?t el Premi Nacional de Dramat¨²rgia que li va atorgar el Ministeri de Cultura per la seva obra El cos m¨¦s bonic que s¡¯haur¨¤ trobat mai en aquest lloc, un mon¨°leg estrenat al Temporada Alta que parteix de l¡¯assassinat en un poble d¡¯un noi preci¨®s, i on un sol actor es fica a la pell de diversos personatges. ¡°L¡¯objectiu no ¨¦s saber qui ¨¦s l¡¯assass¨ª sin¨® entendre aquell poble¡±, diu Mir¨®. ¡°Amb el meu teatre no busco la sorpresa, el poso al servei d¡¯un discurs ¨¨tic. La mort d¡¯aquest jove, com les de Romeu i Julieta, per exemple, ¨¦s un sacrifici exemplar perqu¨¨ una societat es regeneri¡±.

Pregunta. Qu¨¨ representa aquest premi?

Resposta. Sumar-me a una n¨°mina amb noms com Benet i Jornet, Llu?sa Cunill¨¦, Juan Mayorga..., que tant admiro i respecto, ¨¦s un orgull. Per¨° a m¨¦s, El cos m¨¦s bonic... ¨¦s un text molt important per a mi perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s profundament local que he escrit mai, em connecta amb el meu paisatge i amb la meva llengua. Despr¨¦s hi ha l¡¯onada expansiva, que afecta tots els que m¡¯estimo i m¡¯estimen i tots els que han fet seu aquest text.

P. Entre ells, Xavier Albert¨ª, que l¡¯ha dirigit, i Pere Arquillu¨¦, que l¡¯ha interpretat...

R. Tinc tant per agrair-los! El personatge pot ser, en realitat un home, una dona, jove, vell... per¨° l¡¯int¨¨rpret ha de tenir el magnetisme, l¡¯instrument adequat per servir la paraula. I el Pere ho tenia i es creia el text, que jo considero que ¨¦s un homenatge a l¡¯actor. Ell em deia, abans de cada funci¨®, que li tremolaven les cames davant de la muntanya russa que l¡¯esperava. Per a mi aquest grau de comprom¨ªs d¡¯un actor o d¡¯una actriu ¨¦s una m¨¤xima. I el Xavier... ell va ser de les primeres persones que van llegir el text, i em va dir que el va fascinar.

M¡¯assec i gaudeixo d¡¯escoltar el Xavier Albert¨ª fent el seu treball hermen¨¨utic, d¡¯an¨¤lisi del text, acompanyant el Pere Arquillu¨¦ frase per frase

P. Se sent m¨¦s director o autor?

R. Jo soc essencialment un escriptor que, de tant en tant, es dirigeix. Em vaig comen?ar a dirigir perqu¨¨ ning¨² no em dirigia. Ara, si no dirigeixo jo un text meu, miro molt qui l¡¯ha de dirigir. D¡¯actors bons n¡¯hi ha; d¡¯actrius bones, m¨¦s. Per¨° de directors crec que no n¡¯hi ha tants. I si no em sento molt af¨ª amb la mirada i el treball d¡¯un director, doncs ho faig jo. Esclar que, si qui tinc davant ¨¦s Xavier Albert¨ª... A Temps salvatge, a Els homes i els dies, o ara, amb El cos m¨¦s bonic..., treballant a la taula, amb ell, sento que tot el que diu ¨¦s millor que el que jo escric, em fa cr¨¦ixer com a persona. Jo l¡¯acompanyo en el proc¨¦s, per¨° com a espectador: m¡¯assec i gaudeixo d¡¯escoltar el Xavier fent el seu treball hermen¨¨utic, d¡¯an¨¤lisi del text, acompanyant el Pere frase per frase. Ha sigut una manera d¡¯entendre millor la meva escriptura. I veure el Pere aixecant aix¨°... ha estat una lli?¨® d¡¯interpretaci¨® i d¡¯humanitat. Un privilegi que passa pocs cops a la vida.

P. Es podria dir que ¨¦s una manera d¡¯aprendre?

R. La nostra feina ¨¦s un proc¨¦s d¡¯aprenentatge constant. Quan acabo un text, l¡¯endem¨¤ comen?o de zero i em sento molt vulnerable. ?s una sensaci¨® fascinant i aterridora! Adrenalina pura. Comen?o un text de nou, i tot el que he fet abans no em serveix de res. Ara tinc una mica m¨¦s clar que fa 10 anys qu¨¨ ¨¦s aix¨° d¡¯escriure. Em passa tamb¨¦ amb els projectes per enc¨¤rrec, com Els homes i els dies, El cel de plom, de la Neus Catal¨¤, o L¡¯amic retrobat: em sento com un sastre: em donen una tela que he de cosir, per¨° he de tenir un comprom¨ªs amb aquell material. He tingut la sort que me n¡¯han fet pocs i que m¡¯han agradat.

P. Se sent m¨¦s c¨°mode en el petit format?

R. Jo no he aspirat mai a fer una Sala Gran [del TNC]. No vull, em sento c¨°mode en el format petit o mitj¨¤. Una Sala Gran ¨¦s un regal enverinat. Jo faig un teatre en qu¨¨ existeix el primer¨ªssim primer pla, i de cop i volta a la sala gran el detall, el minimalisme, es perd. Ara vinc de l¡¯Uruguai, on hem treballat al Sol¨ªs, un teatre del segle XIX, amb un aforament semblant al del TNC, per¨° des de la fila 17 veia la cara dels actors. No sent¨ªem la immensitat. Em sento molt a gust a la petita del TNC. M¡¯encantaria treballar al Lliure de Gr¨¤cia, o la Puigserver, tamb¨¦, que ¨¦s gran per¨° es pot modificar.

P. Com veu el moment actual del tea?tre catal¨¤?

R. En els ¨²ltims anys hem generat un estat dramat¨²rgic important. M¡¯agrada el teixit p¨²blic. El comercial no m¡¯ha buscat, a mi; hi he arribat, per¨° em sento un fill del teatre p¨²blic. Les missions del teatre p¨²blic s¨®n la nova creaci¨®, la responsabilitat amb el patrimoni... Si Guimer¨¤, Sagarra, Rodoreda... (o Valle-Incl¨¢n, Buero Vallejo, Lorca...) no els assumeix el teatre p¨²blic, qui ho far¨¤? El teatre privat no s¡¯hi arriscar¨¤. Despr¨¦s hi ha altres reptes. Ha de generar treball al seu territori: si no aposta perqu¨¨ sigui l¡¯espai dels seus actors i actrius, directors i directores, autors i autores... qui ho far¨¤? I de cop i volta recollir un fenomen de fora, i tant, perqu¨¨ ens enriqueix, mirar a fora. Per¨° el teatre p¨²blic ha de fomentar que el nostre teatre sigui fort en tots els aspectes, generar un ecosistema f¨¨rtil. ?s el lloc on s¡¯ha de posar en evid¨¨ncia el treball i el talent d¡¯un territori.

Jo faig un teatre en qu¨¨ el primer¨ªssim primer pla existeix, i de cop i volta a la sala gran el detall, el minimalisme es perd

P. El TNC va muntar el T-6, el projecte d¡¯autoria, direcci¨® i interpretaci¨®. Qu¨¨ recorda d¡¯aquella experi¨¨ncia?

R. Va ser l¡¯oportunitat que em va donar un teatre p¨²blic per donar-me visibilitat. El 2011 hi vaig estrenar Gang Bang [una obra pol¨¨mica, ambientada en un local gai de sexe extrem durant la visita del Papa a Barcelona], que va ser una obra que em va ajudar a ser m¨¦s lliure: quan t¡¯han dit de tot (¡°aquest noi que no torni a escriure mai m¨¦s¡±, em van arribar a dir), aix¨° et dona una llibertat absoluta per relativitzar-ho tot. I per dir: he escrit el que volia escriure... A partir d¡¯aqu¨ª, tinc clar¨ªssim que, quan est¨¤s conven?ut del que volies fer, ¨¦s igual t¡¯elogi?n o que et critiquin.

P. Projectes?

R. El cos m¨¦s bonic... forma part d¡¯all¨° que jo anomeno tr¨ªptic, que completen un altre mon¨°leg, per a una actriu, ja escrit, i un tercer, en proc¨¦s d¡¯escriptura. Tamb¨¦ estic acabant l¡¯adaptaci¨® de la novel¡¤la de Sebasti¨¤ Alzamora Reis del m¨®n, que s¡¯estrenar¨¤ al Teatre Principal de Palma el mar? del 2023.