Pavellons molt llunyans

Som els llibres que llegim i les seves p¨¤gines viatgen sempre amb nosaltres, en la nostra pell i la nostra sang, convertits en ¨¤ncores de la nostra identitat i de la nostra mem¨°ria. Aquesta sentida declaraci¨® ve a tomb perqu¨¨ m¡¯he retrobat amb, atenci¨®, Pabellones lejanos, la rom¨¤ntica novel¡¤la de M. M. (Mary Margaret) Kaye sobre l¡¯?ndia del Raj que a molts tant ens va emocionar fa anys i que s¡¯ha convertit en el record en sin¨°nim de sentiments desfermats, grans aventures en paratges remots, i antic amors. El retrobament amb el llibre coincideix amb la not¨ªcia que ¨¦s un dels t¨ªtols que recuperaran els amics de Zenda-Edhasa en la seva magn¨ªfica col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics de l¡¯aventura; i tamb¨¦ amb els retrets que em fa un lector (sota l¡¯intimidatori sobrenom de Garc¨ªa M¨¢rquez) de, en els meus articles, ¡°simplificar la cultura¡±, ¡°escollir i elogiar autors formalment plans, de literatura de consum¡± i ¡°amb els seus quatre temes produir miopia del present¡±. Probablement t¨¦ ra¨® i la vida m¡¯hauria anat millor si hagu¨¦s llegit m¨¦s Proust i menys Sven Hassel.

En fi, per miopia del present, la que m¡¯ha provocat reprendre Pabellones lejanos, que m¡¯ha traslladat a un passat allunyad¨ªssim, no nom¨¦s perqu¨¨ est¨¤ ambientada a l¡¯?ndia del segle XIX despr¨¦s de la revolta dels sipais, sin¨® perqu¨¨ la vaig llegir per primer cop en una ¨¨poca gaireb¨¦ remota, la Barcelona del 1980. Diarista compulsiu, tinc anotat el dia exacte que em vaig comprar el llibre ¡ªa ?ncora y Delf¨ªn¡ª i el vaig comen?ar a llegir: el 13 d¡¯agost, un dimecres. Feia temps que l¡¯anava veient a l¡¯aparador, amb aquella inoblidable portada, tan bonica, en tons pastel rosats i blaus, d¡¯una fortalesa oriental retallada contra unes altes muntanyes nevades (la meva edici¨® ¨¦s la primera de Plaza & Jan¨¦s, de maig de 1980). Aquella portada va alimentar un anhel d¡¯horitzons llunyans que m¡¯acabaria portant uns anys m¨¦s tard d¡¯excursi¨® a les fonts del Ganges i els estreps de l¡¯Him¨¤laia, al Caixmir i els jardins de Shalimar, al Ladakh i el Zanskar.

La fortalesa del dibuix ¨¦s, esclar, el Hawa Mahal, el Palau dels Vents, el palau fortalesa dels raj¨¤s de Gulkote, el regne fictici a la frontera nord del Panjab inventat per Kaye per a la seva novel¡¤la, i ¨¦s en un balc¨® secret d¡¯una de les seves torres, la Torre del Gall Dindi, on se citen de petits els dos amants protagonistes, tots dos culturalment mestissos: l¡¯angl¨¨s Ashton Pelham-Martyn, Ash, criat per indis despr¨¦s que morissin els seus pares, i Anjuli-Bai ¨¤lies Kairi (pel nom del mango immadur), neta d¡¯un mercenari rus d¡¯ascend¨¨ncia cosaca la filla del qual es va casar amb un raj¨¤. Les muntanyes s¨®n les de Dur Khaima, els Pavellons Llunyans del t¨ªtol, que l¡¯Ash i l¡¯Anjuli eleven a la categoria de divines des del seu amagatall al balc¨®, refugi de micos, ¨°libes, corbs i els petits bulbuls groguencs de cresta negra (llavors no ens fix¨¤vem en els detalls ornitol¨°gics de la novel¡¤la), i que Kaye descriu de manera inoblidable.

¡°L¡¯espl¨¨ndid mass¨ªs d¡¯una muni¨® de cims¡±, llegim i imaginem, ¡°prenia un aspecte diferent amb cada canvi de llum i d¡¯estaci¨®. Una flama brillant quan sortia el sol i una resplendor de plata al migdia. Daurat i rosat al capvespre, lila i lavanda amb les primeres ombres de la nit. Violeta contra els n¨²vols de tempesta i fosc contra les estrelles¡±. La paleta d¡¯un Waterhouse panjabi.

Repassant les meves anotacions d¡¯aquella ¨¨poca, veig que aquelles setmanes llegia precisament Kim, de Ruyard Kipling (una influ¨¨ncia evident de Pabellones lejanos); Los ca?ones de agosto, de Barbara Tuchman; los Despachos de guerra, de Michael Herr; Factotum, de Bukowski, i El p¨¢jaro pintado, de Kosinski. Vaig descobrir Ballard. Vaig veure al cine El topo, de Jodorowski, al Publi 1; Taxi Driver, al C¨¦ntrico; La marquise d¡¯O, a l¡¯Spring; A la caza, a l¡¯Astoria; El imperio de los sentidos (!), al Balmes. A la tele, Yo, Claudio. I vaig anar a l¡¯estrena de Jordi Dandin al Lliure. Els llocs on quedava eren el Goliard, el Brina, el Tip-tip. Sentia una vegada i una altra La quiero a morir, de Francis Cabrel, i All for Leyna, de Billy Joel. Era un m¨®n molt diferent: a casa f¨¨iem cua per trucar per tel¨¨fon, es venien amfetamines a la farm¨¤cia, faltaven dos anys per a la gran vict¨°ria del PSOE, la selecci¨® jugava contra Alemanya Oriental, a un sikh no el veies si no ¨¦s que anaves a l¡¯?ndia, i no cal dir que no senties urd¨² quan baixaves a comprar a la botiga de la cantonada, i Vic es deia Vich. Durant la lectura de la novel¡¤la (726 p¨¤gines que vaig acabar el 27 d¡¯agost, un dimecres) vaig anar a la caixa de reclutament per renunciar a la pr¨°rroga de la mili: una decisi¨® que va suposar que a l¡¯octubre me n¡¯an¨¦s a fer el campament a Colmenar Viejo ¡ªtan diferent de Peshawar¡ª i estigu¨¦s en perfecte estat de revista per al 23-F l¡¯any seg¨¹ent...

?s dif¨ªcil dir si quan vaig decidir fer el servei militar i vestir de caqui hi va influir la lectura de Pabellones lejanos, que glorifica bastant l¡¯ex¨¨rcit (hi ha un episodi de la recuperaci¨® d¡¯uns rifles a la frontera digne del cicle de la cavalleria de John Ford). ?s clar que ¨¦s l¡¯ex¨¨rcit brit¨¤nic dels rom¨¤ntics llancers de Bengala i el cos de Guies, que no s¨®n el mateix que la Policia Militar del Pardo, de la mateixa manera que un Cetme no ¨¦s un Lee Enfield, ni un jezail. Als Guies, l¡¯aventurer Queen¡¯s Own Corps of Guides, a qui est¨¤ dedicada la novel¡¤la (Kaye era dona i jove d¡¯un general i un coronel del cos, respectivament) pertanyien l¡¯indisciplinat Ash, de lleialtats enfrontades, i el seu gran amic Walter Hamilton. Hamilton ¨¦s un personatge real, un heroi de veritat que va guanyar dos cops la Creu Vict¨°ria, una de p¨°stuma, i que era de la fam¨ªlia del marit de Kaye. L¡¯escriptora (Simla, 1908-Suffolk, 2004), filla del tinent coronel Sir Cecil Kaye, va residir a l¡¯aquarterament dels Guies, el llegendari fort de Mardan, i va viure l¡¯ambient de la lluita a la frontera nord-oest (el Khyber!) contra els afridis (paixtus) que era la ra¨® de ser de la unitat i constitueix una de les l¨ªnies argumentals de la novel¡¤la.

Quan la llegia el 1980 no em podia imaginar que un dia em trobaria personalment amb Walter Hamilton, ell en est¨¤tua, de fet. Va ser molts anys despr¨¦s, el 2006, al National Army Museum de Chelsea, a Londres. Vaig topar amb la gran escultura del tinent retratat en els seus darrers moments, amb el sabre i el rev¨°lver a la m¨¤, abans de caure dulce et decorum al front de la seva band of Guides en l¡¯heroica defensa de la Resid¨¨ncia del representant brit¨¤nic a Kabul durant la Segona Guerra Afganesa, un episodi que es relata a Pabellones lejanos. ?s on vam aprendre que per als afganesos de les tribus ¨¦s un deure mutilar els cad¨¤vers dels enemics, que no hi ha cadafal com un bon can¨® enemic, i que l¡¯amistat ¨¦s en realitat la m¨¦s noble de les causes.

Tamb¨¦ es narren coses que venen de l¡¯experi¨¨ncia directa de Kaye a l¡¯?ndia, com la hist¨°ria de la mangosta domesticada, que explica en les seves monumentals i profuses mem¨°ries en tres volums de Share of Summer. L¡¯escriptora conservava l¡¯ungla d¡¯un tigre que havia ca?at el seu pare, i aix¨° me la fa sentir molt propera, i coneixia algunes paraules de l¡¯idioma secret que feien servir amb els elefants els seus mahouts (¡°dutt, dug¡­¡±) . Per cert, ¨¦s preciosa l¡¯an¨¨cdota de la filera d¡¯elefants amb els howdah, amb les lliteres al llom carregades de sahibs a la ca?a del tigre, aturada en un cam¨ª davant d¡¯una cobra reial que es negava a apartar-se.

El 1984 es va estrenar la s¨¨rie d¡¯HBO Pabellones lejanos, que no estava prou b¨¦ per¨° no era el mateix (no hi ha res que estigui a l¡¯altura del que imaginem), amb Ben Cross, Amy Irving, Omar Sharif i Christopher Lee. I el 2004, un musical sobre la novel¡¤la, amb Kabir Bedi (Sandokan a Pabellones lejanos!) en el repartiment.

Per¨° el que queda sobretot de la novel¡¤la en el record ¨¦s el seu romanticisme desfermat. L¡¯amor de l¡¯Ash i l¡¯Anjuli, apassionat, fog¨®s, estratosf¨¨ric, ple d¡¯obstacles i disgustos, era el que somi¨¤vem tenir llavors (b¨¦, els obstacles i els disgustos s¨ª que els ten¨ªem), i vam continuar somiant. L¡¯escena del retrobament dels qui eren uns nens quan es van separar i que ara s¡¯han convertit en un auda?, guapo i rebel oficial dels Guies i en una fascinant princesa casadora, respectivament (ell la reconeix per l¡¯antiga cicatriu de la mossegada d¡¯un mico al bra?: mireu si ¨¦s bonic), encara et talla la respiraci¨®.

La parella consuma el seu amor prohibit en una cova durant una tempesta de sorra, una escena significativament molt semblant a la de dos altres amants eterns, l¡¯Almasy i la Katharine a El pacient angl¨¨s. Ai, les tempestes de sorra, on s¨®n quan les necessites! A l¡¯Ash, l¡¯Anjuli, d¡¯ulls ¡°del color de l¡¯aigua en rep¨°s, amb estries daurades¡±, li suggereix les paraules del Faust de Marlowe davant d¡¯Helena de Troia: ¡°Oh, ets m¨¦s bonica que l¡¯aire de la nit, embolcallada en l¡¯encant d¡¯un miler d¡¯estrelles!¡±. I a Hamilton la n¨°via del seu amic li recorda els versos de Byron: ¡°Avan?a en la bellesa com la nit de cel sense n¨²vols i ple d¡¯estrelles¡±. Tot aix¨°, a m¨¦s del que eren el sutte (cremar la dona a la foguera del marit) o els tulwar (els sabres hindust¨¤nics) ¨¦s el que vam aprendre a Pabellones lejanos, que alg¨² potser considera literatura simplista. I tamb¨¦ vam aprendre aquelles paraules de Riskin que citava Kaye: ¡°Les coses m¨¦s boniques del m¨®n s¨®n les m¨¦s in¨²tils: els galls dindi i els lliris, per exemple¡±.