L¡¯ocult ¡®infern¡¯ de les revistes er¨°tiques

L¡¯hispanista Jean-Louis Guere?a (74 anys), fill d¡¯un refugiat republic¨¤, ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de la Universitat de Tours. Com a historiador s¡¯ha interessat per assumptes com l¡¯educaci¨®, els nacionalismes, la premsa obrera, la censura¡­ I durant vint anys ha treballat l¡¯anomenada hist¨°ria de la intimitat. Ja l¡¯any 2003 va publicar un llibre sobre la prostituci¨® a l¡¯Espanya contempor¨¤nia (Marcial Pons). El 2011, Libris va editar el seu assaig de bibliografia de publicacions er¨°tiques clandestines espanyoles dels segles XIX i XX, un sorprenent inventari, l¡¯ampliaci¨® del qual ha sortit aquest 2022 (Eros de paper, editorial Renacimiento). Aquesta mateixa editorial andalusa va publicar l¡¯any 2019 El sardanista porn¨®grafo, dedicat a l¡¯activitat professional de Joan Sanxo Farrerons, un dels protagonistes de l¡¯edici¨® er¨°tica a Barcelona als anys vint i trenta del segle XX.

?s probable que la pertinen?a de Guere?a al m¨®n universitari franc¨¨s hagi facilitat, i molt, que fa vint anys, apliqu¨¦s la seva notable erudici¨® i passi¨® bibli¨°fila a l¡¯estudi d¡¯un aspecte de la vida quotidiana com ¨¦s l¡¯erotisme. ¡°Vaig tenir la influ¨¨ncia de l¡¯escola historiogr¨¤fica francesa. Als anys 70, Alain Corbin va publicar la seva hist¨°ria de la prostituci¨® a Fran?a. Va ser llavors quan vaig comen?ar a estudiar la hist¨°ria de l¡¯erotisme, de les malalties ven¨¨ries i de les representacions masculines de la sexualitat. El m¨®n acad¨¨mic franc¨¨s tenia clar que la hist¨°ria de la quotidianitat havia d¡¯irrigar la hist¨°ria global. El que no s¨¦ ¨¦s qu¨¨ pensaria el meu mestre de Pau, Manuel Tu?¨®n de Lara¡±.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯activitat de la Imprenta Layetana des d¡¯on Joan Sanxo (1887-1957) editava als anys vint i trenta les seves col¡¤leccions de fulletons er¨°tics, poc se sap de la seva biografia. Per exemple, que va ser promotor de la sardana i del teatre en catal¨¤. ¡°Despr¨¦s de la sortida del llibre vaig con¨¨ixer la seva fam¨ªlia, per¨° persisteixen moltes ombres¡±. Sanxo estava ficat en un mercat d¡¯¨¨xit. Els fulletons es venien en els quioscs i quan hi havia requises policials es dipositaven a Via Laietana. Guere?a no descarta que els exemplars confiscats tornessin al mercat ¡°per circuits que no tinc documentats¡±.

El llibre narra la preocupaci¨®, per exemple, de les autoritats republicanes pel creixement d¡¯aquesta oferta. El propi Llu¨ªs Companys, quan era governador civil de Barcelona, va ordenar a la policia retirar aquestes publicacions ¡°pornogr¨¤fiques¡±, ¡°un atemptat contra l¡¯art i el bon gust¡±. Hi ha const¨¤ncia que, el setembre de 1932, es va imposar a Sanxo una multa de 500 pessetes. I aix¨° que, despr¨¦s de proclamar-se la Rep¨²blica, Sanxo havia publicat, segurament amb ¨¤nim amist¨®s, t¨ªtols com Los cr¨ªmenes del clericalismo o Bandidos de la cruz. Amb tot, despr¨¦s de la Guerra Civil, malgrat figurar en fitxes policials, no es coneix que Sanxo tingu¨¦s problemes amb les autoritats feixistes. Sanxo va utilitzar pseud¨°nims com el de V¨ªctor Ripalda, per¨° un dels m¨¦s freq¨¹entats portava nom de dona: Laura Brunet. ¡°La identitat real de Brunet era coneguda. Va compartir amb l¡¯editor m¨¦s d¡¯una activitat. Sanxo, per exemple, va estar vinculat a la ind¨²stria del cinema. Va ser guionista de Benito Perojo i era el responsable de l¡¯adaptaci¨® a l¡¯espanyol de les produccions alemanyes de la UFA. Doncs b¨¦, Brunet es va fer c¨¤rrec l¡¯any 1926 de la versi¨® espanyola d¡¯un film de Howard Hawks. Sanxo tamb¨¦ va ser promotor de boxa i Brunet escrivia en revistes del ram¡±. Brunet tamb¨¦ va dirigir el Calendario Republicano 1932. Bloc Jaca De major envergadura, 748 p¨¤gines i m¨¦s de 500 detallades fitxes bibliogr¨¤fiques, ¨¦s Eros de Papel. Un inventari de les publicacions er¨°tiques clandestines espanyoles del XIX i XX. La clandestinitat s¡¯estableix perqu¨¨ s¨®n publicacions an¨°nimes o signades amb pseud¨°nim i sense peu d¡¯impremta o fals. Els obstacles per a una investigaci¨® d¡¯aquest tipus s¨®n considerables. D¡¯entrada, explica, Guere?a, es tracta de fullets de mala qualitat que no resisteixen el pas del temps. ¡°A Fran?a, per contra, la burgesia del XIX s¡¯interessa per aquest tipus de publicacions i els llibres er¨°tic-pornogr¨¤fics francesos es presentaven amb enquadernaci¨® de bibli¨°fil, edicions de tiratge curt, numerades i amb paper de qualitat¡±. Una altra dificultat ¨¦s que les grans biblioteques p¨²bliques espanyoles no van mantenir un infern on catalogar i conservar, encara que la consulta fos restringida, aquest tipus d¡¯obres. ¡°La Biblioteca Nacional de Fran?a t¨¦ el seu Enfer i hi ha el Private Case de la Biblioteca Brit¨¤nica o el Fondo Riservata Erotica de la Biblioteca Nacional Braidense de Mil¨¤¡±. Al llibre, Guere?a fa uns quants agra?ments a persones que l¡¯han ajudat amb les seves perquisicions. Per exemple, el nebot de Salvador Egea, que des de la seva llibreria i, despr¨¦s, sex-shop, venia o llogava fotoc¨°pies del considerable fons d¡¯originals que atresorava i que Guere?a va poder consultar. Les fitxes, en el cas de disposar d¡¯un exemplar, inclouen infinitat de dades i resums, diguem, argumentals. Com una versi¨® pornogr¨¤fica de la popular sarsuela Gran V¨ªa que cont¨¦ escenes d¡¯homosexualitat masculina clarament anunciades en el subt¨ªtol de l¡¯obra: ¡°Revista madrile?a (¡­) mariconera¡±. Escenes menys freq¨¹ents que les protagonitzades per lesbianes. Es tracta d¡¯una literatura destinada al p¨²blic mascul¨ª. Un lloc on era habitual trobar-les eren els bordells. ¡°No tenim dades, per¨° no crec que abundessin les lectores¡±. El llistat de t¨ªtols ja ¨¦s prou il¡¤lustratiu: Cipotes extraordinarios, Ch¨²pamela mama¨ªta.. i no falten exemples d¡¯escatologia catalana, Los perfumes de Barcelona, i en catal¨¤, El pet exaltat.

Encara que no descarta la publicaci¨® d¡¯alguna ampliaci¨® de dades, Guere?a ha abandonat aquesta tem¨¤tica que li ha ocupat tants d¡¯anys. Ara treballa en una biografia d¡¯un dels fundadors del PCE, Manuel N¨²?ez de Arenas, que va crear l¡¯any 1910 l¡¯Escuela Nueva dedicada a difondre la hist¨°ria del socialisme i a proporcionar una formaci¨® b¨¤sica als obrers.