Marc Artigau, escriptor: ¡°El catal¨¤ ha de ser la llengua en la que ens ho passem b¨¦, una cosa de pa¨ªs normal¡±

Un home puntual. Un aut¨°nom cultural. Un professional organitzat. Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 38 anys) ¨¦s tot aix¨° i molt m¨¦s. Va guanyar el 51¨¨ premi Josep Pla, ha triomfat amb l¡¯adaptaci¨® d¡¯El petit pr¨ªncep i Les tres germanes entre d¡¯altres, omple el teatre amb Pares normals, ¨¦s col¡¤laborador radiof¨°nic, prepara una obra de teatre, L¡¯illa deserta, al juny a la Villaroel, i treballa en una pel¡¤l¨ªcula de dibuixos animats. Ara publica un nou llibre, Aurora, amb Destino, on la vida de l¡¯?ngel queda lligada per sempre a l¡¯Aurora i als coralls vermells. Aquest llicenciat en Direcci¨® Esc¨¨nica i Dramat¨²rgia per l¡¯Institut del Tea?tre de Barcelona diu que l¡¯any que va passar estudiant Humanitats va ser un dels millors de la seva vida.

PREGUNTA. Dramaturg, poeta, escriptor. Es poden fer tantes coses?

RESPOSTA. S¨ª, t¡¯has d¡¯organitzar molt b¨¦, tenir prioritats. Treballo per projectes.

P. ?s millor adaptador que dramaturg. Li molesta aquesta afirmaci¨®?

R. No. Ser adaptador em fascina perqu¨¨ ¨¦s entrar en la respiraci¨® d¡¯un altre autor. Finalment, si tindran cap inter¨¨s les coses que escrivim, ja ho veurem. Soc molt dolent per avaluar la meva feina perqu¨¨ tinc l¡¯ego molt a prop. Consideren que soc millor adaptador¡­ doncs em sembla b¨¦. Intento treballar honestamentent.

P. El gener del 2022 tenia cinc obres a la cartellera catalana.

R. L¡¯any passat hi va haver moltes reposicions i semblava m¨¦s del que era.

P. Ha escrit una trilogia amb Jordi Bast¨¦ sobre el detectiu Albert Mart¨ªnez. Com s¡¯escriu un llibre a quatre mans, i a m¨¦s amb el seu cap de la r¨¤dio?

R. Em va molt b¨¦ el teatre perqu¨¨ ¨¦s una feina d¡¯equip, com passa a la novel¡¤la. Amb Bast¨¦ pactem una estructura conjuntament, i ell explica la hist¨°ria des d¡¯un personatge i jo des d¡¯un altre. Compartir hist¨°ries ¨¦s el que em fa m¨¦s feli?. Escriure teatre ¨¦s ser gener¨®s, m¨¦s que en una novel¡¤la. La recepci¨® del teatre ¨¦s molt m¨¦s dura o gratificant que la d¡¯un escriptor. Veure la platea rient, com passa a Pares normals, ¨¦s una droga, se¡¯t dispara la dopamina. Amb la novel¡¤la no estic present en la recepci¨®.

P. Qu¨¨ passa amb els musicals en catal¨¤? Per qu¨¨, per exemple, Golfus de Roma no va funcionar del tot malgrat el tuit d¡¯una de les seves protagonistes, Merc¨¨ Mart¨ªnez, que alertava a les xarxes: ¡°On s¨®n ara tots els que es queixen que no hi ha musicals de gran format en catal¨¤¡±?

R. No ho s¨¦. Crec que s¡¯explica a trav¨¦s d¡¯una pol¨ªtica cultural que durant un temps no ha anat per on havia d¡¯anar. Els meus referents de la infantesa s¨®n en catal¨¤, per¨° ara ¨¦s veritat que lluites contra el m¨®n, contra Netflix. Els adolescents tenen milers de referents i la majoria no s¨®n catalanoparlants. El que han fet s¨¨ries com Merl¨ª i Polseres vermelles d¡¯ensenyar el catal¨¤ a fora ¨¦s d¡¯un valor incalculable. Hem d¡¯apostar per la ficci¨® en catal¨¤ i que la gent entengui que el catal¨¤ ¨¦s un pont i una font de plaer. La llengua catalana ha passat de ser de consum a ser acad¨¨mica. Els alumnes parlaran en catal¨¤, per¨° despr¨¦s amb els seus col¡¤legues parlaran en castell¨¤. El catal¨¤ ha de ser la llengua en qu¨¨ ens ho passem b¨¦, una cosa de pa¨ªs normal.

P. Aquests anys d¡¯estancament cultural estan relacionats amb anys d¡¯estancament pol¨ªtic?

R. Un amic productor em fa aquesta reflexi¨® molt trista: si una obra es produeix en castell¨¤, el catalonoparlant hi pot seguir convocat i el castell¨¤ tamb¨¦. En una obra en catal¨¤, el catalanoparlant se sentir¨¤ convidat, pero no tots del castell¨¤. Ara ha canviat, en l¡¯¨²ltim mandat han augmentat el pressupost en cultura, hi ha una aposta.

P. El teatre continua patint.

R. M¡¯espanta que hi hagi hagut un canvi d¡¯h¨¤bits, per¨° ¨¦s veritat que hi ha hagut espectacles que van molt b¨¦ com La trena. Crec que de mica en mica recuperarem la normalitat. Es fan coses molt interessants.

P. Va rebre el Pla i va dir que li feia ¡°tristesa i r¨¤bia¡± viure en un pa¨ªs ¡°on hi ha presos pol¨ªtics i el govern leg¨ªtim de la Generalitat est¨¤ exiliat; d¡¯aqu¨ª a uns anys tindrem vergonya del que est¨¤ passant¡±.

R. Aix¨° va fer que Manuel Valls m¡¯escridass¨¦s. Passat el temps, considero que l¡¯independentisme va cometre molts errors, un d¡¯ells ¨¦s enganyar, per¨° tot i enganyar mantinc les declaracions al cent per cent. S¨ª que em sento decebut, per¨° considero que en un Estat propi es vetllaria millor per la llengua. Per mi, l¡¯Estat espanyol no ¨¦s un enemic, ¨¦s un germ¨¤, per¨° no puc entendre que no es pugui fer un refer¨¨ndum.

P. Qu¨¨ faria l¡¯escriptor Artigau amb tots els minuts que li ha robat la Renfe?

R. Crec que podria fer moltes coses. Soc molt puntual, m¡¯angoixa molt que em facin perdre el temps perqu¨¨ la vida ¨¦s molt curta. Es pot fer molt llarga, per¨° quan arribes al final penses que podries haver fet m¨¦s. A la Renfe s¨®n uns genocides del temps. Cada dia roben minuts de molt¨ªsssimes persones. Jo no tinc cotxe. El meu pare era mec¨¤nic, a casa el cotxe era un element de culte, la manera de matar el pare va ser renunciar al cotxe. Els trens em van molt b¨¦ per llegir.

P. Per qu¨¨ una obra d¡¯adolescents ara, Les altres?

R. He agafat l¡¯adolesc¨¨ncia amb els pecats capitals perqu¨¨ ¨¦s un moment en qu¨¨ es porten molt m¨¦s al l¨ªmit: la ira, l¡¯enveja, l¡¯avar¨ªcia, la mandra, la gola, la lux¨²ria¡­ He fet una com¨¨dia en deu escenes i una de nova sobre llenguatge. Un dia, fent classe a l¡¯Escac, em vaig adonar que no els entenia. L¡¯altre dia: ¡°aix¨° em fa FOMO¡± (fear of missing out). A l¡¯acabar el curs em van regalar un diccionari. ?s un tema que m¡¯agrada, ¨¦s una malaltia transit¨°ria. I estic tan content d¡¯haver sigut adolescent en una ¨¨poca anal¨°gica. Hi ha un llibre de Lolita Bosch que parla sobre el bullying; es diu La r¨¤bia, i explica que quan sortia de l¡¯escola i arribava a casa estava en un lloc segur. A casa ning¨² et podia fer res. Ara no. T¡¯arriben missatges. El concepte d¡¯intimitat ha canviat per les xarxes socials. L¡¯¨²s que fas de la teva privacitat ¨¦s cada vegada m¨¦s important. Cada vegada m¡¯interessa m¨¦s escriure sobre aquest xoc generacional. Pasolini deia que cada 20 anys s¡¯acaba el m¨®n, crec que ara cada vegada m¨¦s.

P. Per qu¨¨ Aurora?

R. ?s una novel¡¤la fosca, inquietant, on el lector trobar¨¤ certes incomoditats perqu¨¨ volia parla d¡¯un tipus de fam¨ªlia i d¡¯una relaci¨® completament t¨°xica. La novel¡¤la ¨¦s la vida de l¡¯?ngel i la seva relaci¨® amb la seva mare. La literatura ha de buscar la incomoditat intel¡¤lectual i emocional.