L¡¯¨²ltima mascareta

¡°Aqu¨ª, en aquest pa¨ªs, sou tots uns racistes¡±. Un home de mitjana edat no para de cridar en un vag¨® del metro de la l¨ªnia groga cam¨ª de l¡¯estaci¨® de Verdaguer de Barcelona. Insisteix sense parar en la seva den¨²ncia quan se n¡¯adona que ning¨² li fa cas des que ha comen?at a cridar a Joanic. Fins que no queda m¨¦s remei que parar atenci¨® en el moment en qu¨¨ es mou per la plataforma i acusa a granel: ¡°S¨ª, sou tots uns racistes¡±, reitera, per despr¨¦s, una vegada generada l¡¯expectaci¨® necess¨¤ria, assenyalar una senyora asseguda: ¡°Vost¨¨ ¨¦s racista!¡±. I, una vegada l¡¯ha apuntada, s¡¯explica: ¡°S¨ª, s¡¯ha aixecat quan jo m¡¯he posat al seu costat perqu¨¨ soc negre; jo, negre¡±, aclareix perqu¨¨ se n¡¯assabentin els que vulguin i els que no, tamb¨¦ els passatgers que acaben d¡¯entrar, en direcci¨® a la Pau.

La senyora aixeca el cap, doblega el diari que llegia i respon: ¡°Si m¡¯he aixecat del seient no ¨¦s perqu¨¨ vost¨¨ sigui negre, sin¨® perqu¨¨ no porta mascareta. El metge m¡¯ha dit que em protegeixi i, per tant, he buscat un lloc al banc seg¨¹ent del seu. Fins al 7 de febrer l¡¯¨²s de la mascareta ¨¦s obligatori al metro de Barcelona¡±. La r¨¨plica ¨¦s tan convincent que l¡¯home s¡¯afanya a baixar silenci¨®s a Passeig de Gr¨¤cia.

No tots els que s¡¯han sentit vulnerables han respost amb la mateixa educaci¨®, sin¨® que algun ha assumit el paper de l¡¯interventor i fins i tot ha estat capa? d¡¯increpar el conductor de l¡¯autob¨²s per no aplicar la regla en el seu trajecte per la l¨ªnia 24. ?s el que va passar amb un ciutad¨¤ que va estar a punt d¡¯arribar a les mans amb una dona que l¡¯instava a baixar a la parada d¡¯Arag¨®. La discussi¨® es va acabar quan l¡¯interpel¡¤lat es va posar una mascareta que guardava a la butxaca i que no tenia cap intenci¨® de fer sevir tret que fos per imperatiu legal, perqu¨¨ no ho veia necessari i, a m¨¦s, ning¨² els havia recriminat el mateix als turistes que viatjaven a cara descoberta en direcci¨® al Park G¨¹ell.

Tot i que la mascareta ha deixat de ser obligat¨°ria al transport p¨²blic, la pand¨¨mia no para, viatja, ataca i les seq¨¹eles que se li atribueixen fan estralls en persones que se senten preses de la covid-19. Ning¨² discuteix, en qualsevol cas, que els seus efectes han canviat els h¨¤bits i afecten les relacions laborals, sobretot la conciliaci¨® entre el teletreball i la presencialitat, un debat enc¨¨s en algunes empreses i universitats, diverses preocupades per un absentisme que estimen creixent des del 2019.

Hi ha qui sost¨¦ que els treballadors m¨¦s abnegats i creatius han augmentat i millorat la seva aportaci¨® amb el teletreball, mentre que els menys diligents hi van trobar un argument per escaquejar-se, sobretot per incorporar algunes rutines familiars i personals a les obligacions laborals, de manera que s¨®n m¨¦s reticents a tornar al seu lloc de treball per la mateixa ra¨® que van ser rebels quan el van haver d¡¯abandonar en l¡¯auge de la covid-19. Tot i que hi ha m¨¦s tesis, la discussi¨® no ¨¦s sobre la tecnologia, sin¨® l¡¯¨²s que se¡¯n fa i el control de les tasques, sense oblidar que els treballadors van fer un sobreesfor?, obligats a adaptar-se i reinventar-se sense que en molts casos el seu sou s¡¯hagi actualitzat d¡¯acord amb l¡¯IPC.

El context convida a consensuar un acord i a trobar un equilibri, sense imposicions ni peticions a la carta, despr¨¦s que la pand¨¨mia hagi afavorit d¡¯alguna manera l¡¯a?llament, la individualitzaci¨® i el distanciament dels llocs comuns ¡ªi el mal costum de no anar als llocs si els esdeveniments es poden cobrir des de l¡¯ordinador¡ª, tamb¨¦ de la redacci¨® com a centre de producci¨® d¡¯un diari, com solia ser fins al 2019.

A alguns sempre ens ha agradat ser-hi i discutir amb els companys, fer secci¨® i interessar-nos pels temes del diari, sentir-nos part¨ªcips d¡¯una obra col¡¤lectiva; una aspiraci¨® cada cop m¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ les firmes tendeixen a cruspir-se les cap?aleres i cadasc¨² respon nom¨¦s d¡¯all¨° seu, res a veure amb el que ens van ensenyar mestres com Agust¨ª Fancelli, que recordem en el des¨¨ aniversari de la seva mort, el 2 de febrer del 2013.

A m¨¦s d¡¯un gran humanista, excel¡¤lent com a company de taula i aventures, Fancelli era un periodista culte, un cronista excepcional i un cap d¡¯opini¨® ¨²nic a qui l¡¯equip d¡¯esports vener¨¤vem perqu¨¨ ens convidava a millorar per competir i per mer¨¨ixer el mateix tracte que la secci¨® m¨¦s noble d¡¯EL PA?S. Ens vam divertir molt amb Maese Fancelli. No vam parar d¡¯inventar ep¨ªgrafs per als diversos columnistes, com si cadascun mereix¨¦s un tracte diferent i d¡¯acord amb la seva firma, sense sortir de les nostres p¨¤gines, sempre amb la tutela i el criteri del genial Sergi P¨¤mies.

¡°Aix¨° de fer diaris ¨¦s un ofici per a bona gent que mira de plantejar-se amb honestedat la pregunta m¨¦s adequada en cada moment i de respondre-la amb el m¨¤xim d¡¯informaci¨® i a la vegada de passi¨® pel que est¨¤ explicant¡±, firmat per Fancelli i recollit en el llibre Fancellissimo, una antologia dels seus articles a EL PA?S. Molts an¨¤vem a la redacci¨® per trobar-nos amb l¡¯Agust¨ª. Apren¨ªem de les persones i ens barall¨¤vem amb l¡¯ordinador per acabar amb els anys entregats i connectas a la m¨¤quina d¡¯encarregar o recollits a la taula sense que necessitem compartir les not¨ªcies ni les desgr¨¤cies i els bons moments, v¨ªctimes d¡¯alguna manera de la covid-19.

Tot i que s¨¦ que l¡¯Agust¨ª ja no hi ¨¦s, em continua agradant anar a la redacci¨® en metro, en bus o a peu, amb i sense mascareta, per saber del diari i de la vida ¡ªi els llocs comuns¡ª, de la mateixa manera que m¡¯he anat acostumant a treballar i a conciliar millor la meva vida familiar a Barcelona i a Perafita.