Tords, en homenatge

Dues persones han adesat una dotzena de min¨²cies salvatges que il¡¤lustren una greixonera de test; s¨®n tords i els han preparat en un ritual culinari potser de respecte per l¡¯excepcionalitat del fet. La maceraci¨® dels cossets, ben plomats i esbutzants, amb piteres plenes i cuixes redonetes, ha estat amb vins bons i certes esp¨ªcies. S¡¯han flamejat amb un destil¡¤lat de llinatge abans d¡¯entrar una estona al forn, sense f¨²ria, nus de vestuaris estridents o companyia de camuflatge.

Surten bells, ben fets, exposats com en un homenatge. A la boca, lentament, tenen esplendor i fan m¨²sica callada del cos sencer, esbocinat i mastegat. Toca. ?s un no-res de sabor i descoberta, tot es xupa i menja. Residu zero. Els protagonistes foren agafats sense foc de trons ni plom. ?s una tradici¨® que ara rellisca, ecol¨°gicament incorrecte. L¡¯episodi remet a una singularitat cultural, un atavisme que s¡¯acaba.

Un home que s¡¯acosta a les portes del segle tempta la rutina, l¡¯equilibri i la manya, i al?a els filats, voladors, amb dues canyes. Espera els tords al seu ¡®portal¡¯, al coll. ?s una captura incerta, sigil¡¤losa, tranquil¡¤la. El joc d¡¯uns segons al tot a res, d¡¯eco primitiu, entre l¡¯home i les aus migrants n¨°rdiques passa en el silenci fred del trenc d¡¯alba, quan s¡¯al?a el dia i o els tords volen baixos, des de la muntanya cap al pla per a cercar menjar.

El vell que camina dret t¡¯he adesat al bosc un coll -un buit de pas- en el mur natural de les altes branques dels ullastres. All¨¤ obre la xarxa, ¨¦s on es fiquen els tords i topen amb la trampa, xarxa de fil, invisible. A l¡¯hora prima, sol ponent, entrada de fosca, gavat ple, els animals fan la ruta inversa, s¡¯amaguen amunt i passen per all¨¤ mateix.

L¡¯escopeta ¨¦s ofensiva, massa f¨¤cil, desigual i destrossa un ocell. No valen ni s¨®n permesos pels tords els enginys de ferro, garbellets-lloses ni el vesc. Just una mica abans dels filats als colls fins a meitat del segle XX, els rurals tamb¨¦ empraven mil¡¤len¨¤ries lloses de pedra, potser el primer edifici ef¨ªmer fet per una m¨¤ aut¨°ctona.

Per capturar tords, els primers pobladors feren arquitectura m¨ªnima, vernacle, sense signatura d¡¯estrelles. Bastien una caseta de quatre pedres planes, d¡¯un pam, amb sostre suportat amb branquillons de mata, no ferm: el portal obert d¡¯engany amb clotet amb la terra moguda, amb cucs o llentiscle. Quan el tord trescava per la garriga i afinava la terra moguda i el cuc entrava, gratava, i s¡¯enfilava a una branqueta, falsa biga, i feia davallar la llosa, la pedra superior, i quedava clos. Ja ning¨² no en fa, ni ning¨² en sap fer. Deu estar prohibit. D¡¯all¨¤ venen els talaiots. Temps enrere ca?aven el petitons rupits, ultra protegits, i feien matances de milers d¡¯estornells, massiu parent del tord, ocell de tropa i de fant¨¤stiques danses d¡¯esbarts al cel sol post. No hi ha tords a botigues, mercats i restaurants. ?s il¡¤legal el comer? de la ca?a.

Els menjars de les darreries de la tardor i de l¡¯hivern tancat solen ser curiosos i rotunds, una del¨ªcia per qui els estima. Parlam d¡¯afers ja minoritaris on apareixen animals de ploma, petits i rars; bolets, fulles, flors, pinyes i arrels de la natura i de l¡¯hort que no gemega ni treu colors, llevat de les fruites aspres del jard¨ª i els mandariners antics de festa major.

El nadiu illenc del litoral, tamb¨¦ t¨¦ avinents per la taula alguns peixos blaus o de casta grossa si la mar dels dies curts i canviants vol gent que tresqui per damunt. L¡¯ofici major de la matan?a -i els seus cinc plats cuinats en dos men¨²s sint¨¨tics del sacrifici i del paisatge - ja ¨¦s mat¨¨ria de minories absolutes i la cr¨°nica del darrer resum de la pen¨²ltima ¨¨poca de la vida que no era primitiva d¡¯una Mallorca que s¡¯esgota, el temps d¡¯ahir que era evident.