¡®Arabesc¡¯, de Manuel Forcano: Quan estimar implica admirar

Trenta anys despr¨¦s de comen?ar a publicar llibres de poesia, Manuel Forcano (Barcelona, 1968) ens en presenta una selecci¨®, que es pot llegir com un llibre nou fet amb materials antics. S¨®n 85 poemes, m¨¦s de la meitat dels quals han estat publicats la darrera d¨¨cada i nom¨¦s n¡¯hi ha dos d¡¯in¨¨dits. Encara que tots segueixen la mateixa l¨ªnia l¨ªrica amorosa, estan agrupats en tres seccions: ¡°Ciutats¡±, on es fa ¨¨mfasi en l¡¯espai on sorgeix, s¡¯experimenta o acaba una relaci¨®; ¡°Cossos¡±, que se centra en l¡¯atracci¨® f¨ªsica, i ¡°El pas del temps¡±, que n¡¯accentua la fugacitat i la p¨¨rdua. L¡¯arabesc, que dona t¨ªtol al conjunt, ¨¦s una figura decorativa que sempre t¨¦ un punt d¡¯extravag¨¤ncia, per¨° mai no est¨¤ absenta d¡¯harmonia. De situacions distintes plasmades en composicions diverses ¡ªunes redu?des a breus pinzellades, unes altres m¨¦s extenses de caire narratiu¡ª emergeix una veu liter¨¤ria que mant¨¦ el to al llarg del llibre, que ¨¦s tant com dir al llarg dels anys; un to que aconsegueix reflectir la intensitat de la passi¨® i alhora la circumspecci¨® que s¡¯assoleix quan aquesta passi¨® es contempla des de la dist¨¤ncia i des de la saviesa suficients.

Entre les cites que acompanyen els poemes ¡ªen moltes de les quals es pot constatar la formaci¨® en filologia sem¨ªtica del poeta, que ha tradu?t autors com Pinkhas Sad¨¦ i Iehuda Amikhai¡ª, destaca una de ?Joan Vinyoli, d¡¯Ara que ¨¦s tard, que es pot aplicar a tota la seva obra: ¡°Demana justos els mots indispensables per fer sorgir la imatge de les coses passades¡±. Cada un dels poemes cont¨¦ una o unes quantes met¨¤fores decisives, contundents, que persisteixen en la mem¨°ria del lector, tal com l¡¯experi¨¨ncia que evoquen persisteix en la mem¨°ria del jo que hi parla; met¨¤fores que s¨®n tan de bon citar com de mal a?llar fora de l¡¯escena que les ha generades ¡ª¡±L¡¯amor ¨¦s un port que arriba per fi a un vaixell¡±, ¡°Vivim com runes a l¡¯aire lliure del que f¨®rem¡±, ¡°La teva torre tombant sobre el tauler el meu rei¡±¡ª perqu¨¨ en s¨®n l¡¯emblema o la culminaci¨®.

En una entrevista recent Forcano afirma que ¡°estimar ¨¦s un verb que implica admirar¡± i que ¡°ens enamorem de les persones que voldr¨ªem ser¡±. ?s una manera de veure-ho. Hi ha qui faria ¨¨mfasi en l¡¯atracci¨® dels contraris: ens enamorem dels qui s¨®n com no voldr¨ªem ser mai. O podr¨ªem dir, com Plat¨®, que ens enamorem de la nostra meitat perduda de l¡¯¨¤nima. Tant se val, l¡¯amor es presta a jocs de paraules i a raonaments sof¨ªstics; per¨° aix¨° no ¨¦s un tractat sobre l¡¯amor sin¨® un recull de poemes d¡¯amor. L¡¯amor t¨¦ mala premsa avui dia, per culpa dels partidaris del r¨¨gim tribal i de la destrucci¨® de la civilitzaci¨®. L¡¯autor no ho pret¨¦n, per¨° el fet ¨¦s que Arabesc arriba oportunament en defensa d¡¯una de les constants de la humanitat que la millor poesia europea ¡ªlluny dels t¨°pics adotzenats de la poesia sentimental¡ª sempre ha proclamat ¡ªi, en aquesta dimensi¨®, no hi fa res que les relacions aqu¨ª reportades siguin de caire clarament homosexual. Encara que el prologuista, Francesco Ardolino, parli de l¡¯¡±abs¨¨ncia d¡¯una m¨¨trica regular¡±, no es pot dir que hi sigui absent. No hi ha estrofes, per¨° hi ha m¨¨trica: el poeta no deixa res a l¡¯atzar, ¨¦s conscient del ritme i est¨¤ atent a la cad¨¨ncia de la frase. Una espontane?tat meditada troba en cada cas la forma que li escau, al servei d¡¯una religi¨® indivi?dual: ¡°Hi ha records de triomf que veneres / com els antics feien als temples / amb les figures dels d¨¦us¡±.

Arabesc?

Manuel Forcano?
Edicions Proa, 2022
192 p¨¤gines. 16,50 euros