¡®La mestra i la B¨¨stia¡¯, d¡¯Imma Mons¨®: Les diferents cares de la perplexitat

Davant de les possibilitats que ofereix el record hist¨°ric com a material per elaborar liter¨¤riament, es poden adoptar dues actituds. En una, l¡¯autor sembla que se senti orgull¨®s de transitar pel que considera la veritat indiscutible, i rarament es q¨¹estiona l¡¯exactitud de les seves asseveracions, per¨° aleshores tampoc ¨¦s estrany que els personatges i els esdeveniments tan n¨ªtidament jutjats desfilin davant del lector com uns convidats de pedra sense gaire relleu, exempts d¡¯aquell al¨¨ de vida que tan sols pot conferir l¡¯acceptaci¨® del clarobscur. En l¡¯altra, en canvi, l¡¯autor forja el record hist¨°ric des de l¡¯esfor? per ordenar el que apareix mesclat, distant i conf¨²s, i, m¨¦s que un retaule amb unes figures i unes perip¨¨cies definides, el que s¡¯imposa ¨¦s una reflexi¨® sobre la pr¨°pia mem¨°ria que les evoca com a cegues, presidida per l¡¯afany de l¡¯escorcoll, per l¡¯al¡¤licient d¡¯anar superant els obstacles del passat mentre s¡¯estira el fil talment com si es dugu¨¦s a cap una investigaci¨® polic¨ªaca amb l¡¯objectiu de rescatar el dibuix perdut d¡¯uns anys on s¡¯amaguen les arrels de la identitat.

?s aquesta l¡¯opci¨® que tria Imma Mons¨® (Lleida, 1959) a La mestra i la B¨¨stia, una novel¡¤la que amb rigor, concisi¨®, amargor, lucidesa i molta amenitat supera euf¨°ricament la prova de foc de narrar d¡¯una altra manera ¡°com es connecta la nostra fam¨ªlia a la mem¨°ria hist¨°rica¡±, l¡¯aventura de tornar a seguir els avatars de la Guerra Civil, les perip¨¨cies de la postguerra i la vida clandestina de la resist¨¨ncia com si es recit¨¦s un conte vell amb una veu in¨¨dita, el repte d¡¯explorar minuciosament les seq¨¹eles irreversibles de les diferents cares de la perplexitat que la protagonista, la Severina ¡ªun personatge cent per cent monsoni¨¤, una font sense fre de neurast¨¨nies, manies i trastorns¡ª, ha anat covant al llarg de la inf¨¤ncia, l¡¯adolesc¨¨ncia i la joventut gr¨¤cies als silencis i els malentesos que els seus pares li van procurar sobre ells mateixos mentre l¡¯educaven exc¨¨ntricament, evitant ¡°adoctrinar-la amb les consignes del R¨¨gim¡± i evitant alhora ¡°que en p¨²blic sembl¨¦s una desafecta al R¨¨gim¡±: el resultat ¨¦s un personatge imprevisible i dol?ament absurd que malgasta l¡¯enginy i la imaginaci¨® intentant dissimular la seva falta de rumb, que s¡¯acostuma a conviure amb la impossibilitat radical d¡¯afrontar una exist¨¨ncia quotidiana i comuna amb l¡¯altra gent, i que als set anys t¨¦ la revelaci¨® que ¡°algun dia, de tot aix¨°, no en quedar¨¤ res¡±.

En la trama, on regna l¡¯harmonia, no minven mai la capacitat d¡¯observaci¨®, el sentit de l¡¯humor i i la perspic¨¤cia verbal

Novel¡¤la agredol?a sobre els enigmes d¡¯una fam¨ªlia a?llada en una casa a peu de carretera en algun lloc indeterminat de l¡¯Empord¨¤, i que s¡¯esdevenen davant de ¡°l¡¯eterna espectadora de perfil¡± que ¨¦s la Severina, La mestra i la B¨¨stia ¨¦s tamb¨¦ una novel¡¤la que documenta l¡¯aprenentatge moral de la protagonista, la presa de consci¨¨ncia de si mateixa, el desxiframent dels signes de la realitat, que du el lector a una aldea de l¡¯Alta Ribagor?a una vegada la Severina ha cursat magisteri i obt¨¦ una pla?a de mestra rural ¡ªi que el lector malvat pot entendre com un capgirament fero? dels estereotips posats en circulaci¨® per determinades novel¡¤les actuals on la reivindicaci¨® feminista es marida amb el redescobriment de les formes de vida tradicionals per part d¡¯una dona desorientada. A La mestra i la B¨¨stia, un teixit coherent i progressiu de peces magistralment bastides on cap fil de la trama es pot veure com un farcit superflu, els dos ¨¤mbits espaials i temporals es despleguen amb absoluta harmonia sense que minvi mai la capacitat d¡¯observaci¨®, el sentit de l¡¯humor i la perspic¨¤cia verbal; la gr¨¤cia narrativa que es desplega arreu de la novel¡¤la, per¨°, tant si es mira la quotidianitat de la postguerra com l¡¯estada de la protagonista al Pirineu, radica en el fet que els recursos literaris d¡¯Imma Mons¨® semblen empeltar-se dels ¡°experiments pedag¨°gics innovadors¡± de la mare de la protagonista, que ¡°li va ensenyar a cantar el Cara al sol (...), i ho va fer amb entusiasme, perqu¨¨, deia, la m¨²sica ¨¦s innocent, la llengua ¨¦s innocent, la poe?sia ¨¦s innocent. Si per a ells la lletra significa una cosa, per a tu pot significar la contr¨¤ria¡±: qualsevol fet descrit a La mestra i la B¨¨stia, una aglutinaci¨® talentosa de lucidesa trista i jocositat narrativa, tota la xarxa de relacions inusuals entre les coses que s¡¯originen en la ment de la Severina, ¨¦s una va?riant sobre aquesta lli?¨®, com si l¡¯autora aconsegu¨ªs sempre l¡¯¨¨xit de concedir a les paraules el privilegi d¡¯il¡¤luminar de nou, com acabada de n¨¦ixer, la normalitat real. No ¨¦s d¡¯estranyar: ¨¦s una de les funcions, al cap i a fi, de la bona literatura.

La mestra i la B¨¨stia?

Imma Mons¨®?
Llibres Anagrama, 2023
352 p¨¤gines. 18,90 euros