L¡¯asturi¨¤ i el negacionisme

La propera contesa electoral, la que convoca a triar nous ajuntaments i algunes comunitats aut¨°nomes, est¨¤ fent venir salivera als glot¨°fobs. La possibilitat que en una d¡¯aquestes comunitats aut¨°nomes, Ast¨²ries concretament, la q¨¹esti¨® de l¡¯oficialitat de la llengua pr¨°pia pugui centrar el debat pol¨ªtic ja ha tret la pols als dos grans arguments, les dues sons¨°nies de la lluita contra la diversitat ling¨¹¨ªstica a Espanya, malgrat que la-que-nos-dimos-entre-todos t¨¦ un redactat bastant clar pel que fa al respecte a les diferents modalitats ling¨¹¨ªstiques i a la possibilitat que una llengua pr¨°pia pugui esdevenir igualment cooficial. En altres paraules, la Constituci¨® ¨¦s perfectament sobrera si del que es tracta ¨¦s de defensar la lengua com¨²n.

D¨¨iem dels dos grans arguments. Un ¨¦s justament el de la lengua com¨²n, estrany sintagma que alguns pronun?cien amb orgull malgrat les inquietants equival¨¨ncies que connoten els similars raza com¨²n o patria com¨²n. Segons afirmen, amb el castell¨¤ en tenim ben b¨¦ prou pel que fa a drets ling¨¹¨ªstics, i estendre el reconeixement a d¡¯altres lleng¨¹es nom¨¦s serveix perqu¨¨ d¡¯altres persones, per exemple els que parlen asturi¨¤, tinguin m¨¦s drets que ells, cosa que trenca el principi d¡¯igualtat. ?s el m¨®n al rev¨¦s, el privilegiat usurpant el paper del desposse?t i atraient, a trav¨¦s del victimisme, tots els focus dels mitjans afins. L¡¯objectiu de la legislaci¨® ling¨¹¨ªstica no ¨¦s donar m¨¦s drets als que parlen m¨¦s lleng¨¹es, sin¨® donar els mateixos drets als ciutadans quan aquests s¡¯expressen en la seva llengua pr¨°pia; l¡¯aut¨¨ntica igualtat de drets ling¨¹¨ªstics no prov¨¦ del fet que tots parlem en castell¨¤, sin¨® que tinguis el mateix tracte de l¡¯administraci¨® parlis el que parlis. I si creus que l¡¯altre ¨¦s el privilegiat pel fet de parlar asturi¨¤, ning¨² t¡¯impedeix aprendre¡¯l, b¨¦ que a Catalunya han predicat el biling¨¹isme amb ¨¨xit.

I despr¨¦s hi ha un segon argument, que directament comporta la negaci¨® de l¡¯Altre, la seva mera exist¨¨ncia. La ridiculitzaci¨® per part d¡¯aquell que sap que al darrere t¨¦ cinc-cents milions de parlants. Es tracta de dir que l¡¯asturi¨¤ no ¨¦s cap llengua, que no el parla ning¨², que no se sent enlloc, que ¨¦s un conjunt de parles sense entitat com a llengua que tal vegada algun dia van poblar les terres asturianes, per¨° que se¡¯n va perdre l¡¯¨²s i el que avui s¡¯est¨¤ mirant d¡¯estendre no ¨¦s m¨¦s que una invenci¨®, un artefacte impostat. O una imposici¨® totalit¨¤ria, anant una miiiiica m¨¦s enll¨¤. ?s la vella estrat¨¨gia del negacionisme, tan comuna avui en dia i que desarma la ra¨®: mentre tu t¡¯escarrasses a explicar que de fet la Terra no ¨¦s plana, la corrua de personatges que defensen el contrari s¡¯han endut tota l¡¯atenci¨® i han fet la bola de neu encara m¨¦s grossa.

De lleng¨¹es, que se s¨¤piga, nom¨¦s se n¡¯ha inventat una, l¡¯esperanto, empescada per l¡¯oftalm¨°leg polon¨¨s Lud?wik Zamenjof, que va tenir un cert predicament entre moviments anarquistes i llibertaris de final del XIX i principi del XX. I encara hi ha qui la practica, per¨° no es pot dir que gaudeixi de gran arrelament. A part d¡¯aix¨°, les ¨²niques convencions ling¨¹¨ªstiques s¨®n els models est¨¤ndard i normatiu que les diverses lleng¨¹es que han afrontat la normalitat a partir del segle XX han constru?t, justament, per tal de disposar d¡¯un referent escrit com¨² i compartit. ?s el model composicional de la llengua catalana, o l¡¯anomenat euskera batua del basc, una f¨®rmula supradialectal que supera les difer¨¨ncies entre parles, facilita la intercomunicaci¨® i preserva la unitat de la llengua. Per descomptat ¨¦s d¡¯aix¨°, del que tenen por, d¡¯una llengua cooficial que disposi d¡¯un vehicle normatiu unitari que en permeti els intercanvis i en vehiculi tant la producci¨® escrita com l¡¯ensenyament, i qui sap si un cert orgull. Perqu¨¨ sempre ¨¦s millor relegar la difer¨¨ncia al terr¨°s i a les demostracions de folklore.

Veus, el castell¨¤ no el va tenir mai, aquest problema de construir un model composicional ¡°inventat¡±, de fet ni s¡¯ho va plantejar; el seu m¨¨tode per disposar d¡¯un referent escrit compartit ¨¦s m¨¦s senzill, propi de l¡¯entrada en l¡¯edat moderna, quan la consolidaci¨® dels estats naci¨® va esperonar la burocr¨¤cia i va entronitzar una sola variant, l¡¯espanyol de Castella, per sobre de les altres: el mer exercici del poder. Potser per aix¨° no s¡¯ent¨¦n que ara les coses funcionin d¡¯una altra manera.