Clam¨ªdia

Dimarts vaig anar al CAP per fer-me una prova de clam¨ªdia. No en tenia cap s¨ªmptoma, per¨° alg¨² amb qui vaig compartir el llit fa mesos em va avisar que l¡¯havia tinguda i que podia ser el meu cas. M¡¯havia de fer unes proves, i dins d¡¯un despatx m¡¯esperaven un home jove i una dona de mitjana edat.

Quan vaig entrar, el noi em va preguntar quin era el meu g¨¨nere. Vaig respondre que soc una dona. Em va preguntar ¡°cis o trans?¡±, vaig reaccionar tard, va insistir ¡°tens vagina?¡± i vaig dir que s¨ª. Se¡¯l veia molt satisfet. Per fi ajudo la meva comunitat, pensava, per fi puc contribuir a la prevenci¨® de les malalties de transmissi¨® sexual entres els homes gais i les dones transsexuals. Ho duia escrit al front i la dona del costat, m¨¦s gran que ell, s¡¯ho prenia amb paci¨¨ncia. Em va passar pel cap respondre-li ¡°a tu qu¨¨ et sembla?¡±, per¨° no vaig voler ofendre¡¯l ni ofendre les dones trans absents. Segur que als homes no els pregunta si tenen penis, aix¨° tamb¨¦ se¡¯m va acudir, per¨° la veritat ¨¦s que no en tinc cap prova. Potser quan veu un home fet i dret tamb¨¦ t¨¦ la valentia de preguntar-li si t¨¦ vagina.

La cita m¨¨dica va prosseguir com cal, amb preguntes inc¨°modes per¨° imprescindibles sobre la vida se?xual de qualsevol persona que vulgui saber si t¨¦ clam¨ªdia. Despr¨¦s l¡¯home i la dona van dir-me que havia d¡¯introduir-me un palet de cot¨® a la gola i un altre a la vagina i sucar cada palet en un l¨ªquid diferent, i el noi (d¡¯aqu¨ª, blanc, sense cap deix estranger) era incapa? de donar-me les instruccions en catal¨¤. Vaig concedir-li canviar de llengua per donar-me les instruccions, vaig seguir-les i, poques hores m¨¦s tard, tenia els resultats negatius al meu tel¨¨fon m¨°bil. No tinc cap queixa del servei de salut p¨²blica perqu¨¨ van ser efica?os i fan el que poden amb el poc que tenen.

Quan vaig sortir del CAP vaig dir-me no t¡¯hi capfiquis. T¡¯han minoritzat com a dona cis, i aquesta minoritzaci¨® te l¡¯han fet per defer¨¨ncia al col¡¤lectiu de facto minoritari, que s¨®n les dones trans. T¡¯han fet posar en dubte la teva pr¨°pia condici¨® m¨¦s ¨°bvia i majorit¨¤ria, la que no t¡¯has plantejat mai: la de dona. La minoritzaci¨® que t¡¯han atribu?t ¨¦s un artifici. Preguntar a una dona nascuda dona pel seu g¨¨nere ¨¦s equiparable a la manera que tenen els gitanos de referir-se a tothom qui no ¨¦s ells: paios. Aix¨° me¡¯ls ha fet sempre encantadors, aquest posar la resta del m¨®n al mateix sac; ser paio ¨¦s ser blanc, ser negre, ser estranger? ?s totes aquestes coses i cap, ser paio ¨¦s no ser gitano, la negaci¨® de la gitanitat. Ser una dona cis ¨¦s no ser una dona trans, i segueix la mateixa l¨°gica d¡¯englobar la majoria i posar-los un nom espec¨ªfic.

Aquell home creu en el que fa, diagnosticar les malalties sexuals ordin¨¤ries, i vol actuar amb la idea que ell t¨¦ de just¨ªcia, la mena de just¨ªcia que el preocupa. Per¨° no t¨¦ en compte que la persona que t¨¦ davant, jo, no t¨¦ res a veure amb l¡¯usuari que ell vol atendre. No soc cap dona trans a la seva llista de bones obres del dia, nom¨¦s una dona corrent (o cis) que no t¨¦ clam¨ªdia. Fer-me sentir que la meva identitat ¨¦s un g¨¨nere al marge del que es veu en nom de les dissid¨¨ncies de g¨¨nere li sembla d¡¯avantguarda, i en canvi no hauria preguntat a una dona trans si ¨¦s un home: seria de mal gust, i aix¨° ho t¨¦ tan clar ell com jo. No se m¡¯escapa que la pregunta sobre el meu g¨¨nere s¨ª que ¨¦s nova: ha volgut posar una etiqueta all¨¤ on abans no n¡¯hi havia cap, amb el confort que ens dona no haver-nos de sotmetre a cap etiqueta.

Com que la meva feminitat no ¨¦s fr¨¤gil, no m¡¯importa que la q¨¹estionin. S¨¦ que aquest noi va sortir de dintre d¡¯alg¨² com jo, i si per a ell ¨¦s important preguntar-me si tinc vagina que ho faci. M¡¯ha irritat una mica, per¨° si aix¨° l¡¯ajuda a anar a la feina amb fervor cada dia que em pregunti el que vulgui. Si ara ¨¦s el torn de les dissid¨¨ncies de g¨¨nere que ho sigui. Tot i la mol¨¨stia inicial, a aquest noi el respecto perqu¨¨ t¨¦ una il¡¤lusi¨® i la compatibilitza amb la feina. Cadasc¨² tenim les nostres utopies.