El p¨²blic contra Jaume Plensa

Els barcelonins hav¨ªem apr¨¨s a ignorar el cap ins¨ªpid davant del Palau de la M¨²sica, per¨° amb la ferida per les espantoses reixes que separen el Liceu de la Rambla encara sagnant, en una mateixa setmana hem hagut de veure l¡¯escenografia del Macbeth i un d¡¯aquells sopor¨ªfers cossos fets de lletres pujant en grua al terrat de la Pedrera. Despr¨¦s de molts anys de no ser profeta a la seva terra mentre rebia enc¨¤rrecs milionaris de mig m¨®n, Jaume Plensa ha vingut a conquerir l¡¯espai p¨²blic de Barcelona, una conquesta que ho ¨¦s al mateix temps de l¡¯espai simb¨°lic i de la mem¨°ria de la tradici¨® per via d¡¯empeltar-se amb els grans noms: Dom¨¨nech i Muntaner, Mir¨® (les portes del Liceu es troben al costat del Mosaic del Pla de l¡¯Os, i s¡¯anomenen ¡®Constel¡¤lacions¡¯, com la c¨¨lebre s¨¨rie de pintures), Gaud¨ª, i anar fent. Fa temps que corre el rumor que, si hi ha canvis a l¡¯alcaldia, la capital encarregar¨¤ un Plensa de traca i mocador. ?s una calamitat est¨¨tica, pol¨ªtica i cultural.

El principal problema i al mateix temps la gr¨¤cia dels escultors que surten del mercat de l¡¯art o de la bombolla dels museus ¨¦s que han de justificar la seva intervenci¨® sobre un espai que pertany al p¨²blic. I, com sabem, justificar l¡¯art ¨¦s una trampa: la hist¨°ria de l¡¯art modern ¨¦s la del q¨¹estionament de tots els criteris de justificaci¨® tradicionals en nom de la llibertat art¨ªstica, un geni incompr¨¨s rere l¡¯altre. De fet, el circuit de l¡¯art europeu finan?at amb diners p¨²blics es basa en la paradoxa de donar diners del col¡¤lectiu a uns individus perqu¨¨ produeixin coses que contradiran la sensibilitat majorit¨¤ria del col¡¤lectiu. Mentre que totes les cultures reprodueixen la pr¨°pia identitat, l¡¯especificitat de la tradici¨® occidental es troba en la creen?a que nom¨¦s ens salvarem si produ?m novetats escandaloses i ens exposem a la seva alteritat radical.

Aix¨° ¨¦s justament el contrari del que fa Jaume Plensa, l¡¯obra del qual pret¨¦n apropiar-se dels llocs comuns de la tradici¨® i presentar-los en clau de moralisme pacificador, completament buidats del potencial revolucionari amb qu¨¨ van ser confegits. No cal dir que aquest mecanisme ¨¦s el que explica la popularitat de Plensa de la mateixa manera que la de Paulo Coelho.

Corre el rumor que si hi ha canvis, la capital encarregar¨¤ un Plensa de traca. ?s una calamitat est¨¨tica, pol¨ªtica i cultural

Un dels moments m¨¦s esperp¨¨ntics del Macbeth de Plensa arriba amb l¡¯¨¤ria ¡®Patria oppressa¡¯, en qu¨¨ trobem penjades del sostre citacions escollides i descontextualitzades perqu¨¨ semblin dignes de l¡¯autoajuda enervant de Coelho que intenten domesticar la for?a dram¨¤tica i moral de la trag¨¨dia que est¨¤ tenint lloc a l¡¯escenari. Dit aix¨°, ning¨² est¨¤ obligat a topar amb les frases de Coelho pel carrer ni a comprar una entrada al Liceu. I, en teoria, podr¨ªem escapar del kitsch dels plenses escampats per la ciutat gr¨¤cies al fet que les imatges s¨®n m¨¦s opaques i ambig¨¹es que els textos. Per desgr¨¤cia, Plensa ha donat centenars d¡¯entrevistes i produ?t desenes de cat¨¤legs que ens fan impossible ignorar el discurs monstruosament banal darrere les seves formes.

Macbeth n¡¯¨¦s un exemple idoni. Des dels inicis de la seva carrera Plensa ha reivindicat Shakespeare repetint l¡¯argument seg¨¹ent: ¡°Macbeth ¨¦s una obra extraordin¨¤riament escultural quan mata el rei i s¡¯adona que no tan sols ha mort un home sin¨® tamb¨¦ la seva pr¨°pia capacitat de dormir. Nosaltres, els escultors, expressem idees abstractes amb l¡¯ajuda de materials f¨ªsics¡±. Podem diferir sobre el poder evocatiu de les analogies amb qu¨¨ Plensa explica que, oh sorpresa, l¡¯art comunica a trav¨¦s de met¨¤fores. Tamb¨¦ podem discrepar del fet que la tend¨¨ncia contempor¨¤nia ¨¦s justament fugir de l¡¯escultura com a imatge i investigar el potencial de la materialitat pura i de l¡¯espai. Per¨° el que no es pot deixar passar ¨¦s que la gran revoluci¨® shakespeariana, llegend¨¤riament expressada a Macbeth, consisteix a presentar els poders de reflexi¨® i autocr¨ªtica de la consci¨¨ncia com un element capa? de girar-se contra nosaltres mateixos, posant en susp¨¨s la possibilitat de consol i tranquil¡¤litat premodernes.

?Quin ¨¦s justament el missatge que Plensa ha invocat una vegada i una altra en relaci¨® a les seves obres m¨¦s ic¨°niques, els caps de dona jove amb els ulls i els llavis serenament tancats? El poder redemptor de la introspecci¨®, el silenci i la meditaci¨® po¨¨tica per fugir estoicament del soroll del m¨®n. Plensa parasita l¡¯aura de Shakespeare per difondre el missatge m¨¦s antishakespeari¨¤ imaginable. ?s tan obvi que Macbeth diu ¡°Sleep no more¡±, mentre els caps de plensa sembla que dormin.

Tot plegat ens porta al vampirisme m¨¦s perill¨®s de Plensa, que ¨¦s el que es perpetra cada cop que es posa al costat dels genis la tradici¨® catalana. D¡¯entrada, tant Mir¨® com Gaud¨ª eren patriotes abrandats que reivindicaven ferotgement la llengua, la identitat catalana, i la condici¨® de Catalunya com a naci¨® oprimida. Que Plensa hagi repetit en innumerables entrevistes coses com ara ¡°jo soc d¡¯una regi¨® d¡¯Espanya on es parla una llengua diferent del castell¨¤. I hi ha un desig d¡¯independ¨¨ncia. Per¨° a mi aix¨° no m¡¯ha interessat mai¡±, faria remoure els nostres grans a les seves tombes. Per¨°, m¨¦s que contradir la mirada pol¨ªtica dels t¨°tems nacionals, Plensa invalida el trop art¨ªstic catal¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia, que no ¨¦s cap altre que reivindicar la realitat local, humil i terrenal contra les forces colonials i totalit¨¤ries de l¡¯estat modern, que s¨®n especialment perceptibles en la hist¨°ria de Catalunya. El trencad¨ªs de Gaud¨ª ¨¦s l¡¯ant¨ªpoda pol¨ªtica i art¨ªstica dels alfabets llisos de Plensa.

Plensa rebutja la for?a revolucion¨¤ria de l¡¯art modern, per¨° podria ser un c¨ªnic en el sentit m¨¦s radical i provocador del terme. Aquesta altra tradici¨® t¨¦ un historial esplendor¨®s en figures que van del Marqu¨¨s de Sade a Dal¨ª, o m¨¦s recentment Warhol. Ara b¨¦, el que ha fet grans aquestes figures ¨¦s la creaci¨® de personatges caricaturescament abjectes que converteixen en una performance fascinant l¡¯abra?ada del costat fosc de la ra¨®, els diners o l¡¯espectacle. Ni revolucionari ni c¨ªnic, l¡¯¨²nica tradici¨® de l¡¯art que encarna Plensa ¨¦s la de l¡¯artista que presta els seus serveis al poder per blanquejar-ne els discursos i fer m¨¦s efica? el control de la poblaci¨® a trav¨¦s del moralisme, gr¨¤cies a un imaginari de resignaci¨® i cosmopolitisme despolititzat. Potser aix¨ª s¡¯ent¨¦n millor el sentit del seu auge com a escultor p¨²blic en els temps que corren, i les conseq¨¹¨¨ncies que tindria incorporar-lo.