M¨¦s per¨° millor inclusi¨®

Si f¨¦ssim l¡¯exercici de valorar quin fenomen ling¨¹¨ªstic ha canviat m¨¦s en els ¨²ltims trenta anys poc trigar¨ªem a coincidir que ha estat l¡¯expressi¨® del g¨¨nere, aix¨° ¨¦s, de les marques gramaticals que serveixen per expressar el sexe de les persones intervinents en el discurs, per mitj¨¤ del conjunt de mecanismes que articulen el que uns quants qualifiquen de llenguatge inclusiu i d¡¯altres, no sense sornegueria, de llenguatge pol¨ªticament correcte. I tamb¨¦, per descomptat, n¡¯hi ha que ho combaten frontalment atesos els resultats que, de vegades, aquests mecanismes han produ?t. Si b¨¦, en general, la irrupci¨® del llenguatge inclusiu ha derivat en encerts, tamb¨¦ ¨¦s veritat que ha produ?t desprop¨°sits.

Avui tampoc es creu ning¨² que el g¨¨nere gramatical no tingui res a veure amb el sexe de les persones; per fortuna hem superat la fase en qu¨¨ ling¨¹istes amb t¨ªtol ens alli?onaven dient que el fet que la paraula taula fos femenina no volia dir que la taula tingu¨¦s vagina, que aix¨° del g¨¨nere femen¨ª era nom¨¦s un accident ling¨¹¨ªstic, per¨° ¨¦s dif¨ªcil no adonar-se que el sexe de les persones s¡¯expressa a trav¨¦s d¡¯aquest mateix accident ling¨¹¨ªstic, i que la seva omissi¨® sistem¨¤tica revelava alguna mena de gat amagat: vols dir que l¡¯omnipres¨¨ncia del mascul¨ª, consagrat com a forma sense marca a trav¨¦s del mascul¨ª gen¨¨ric, no reflecteix un masclisme social incrustat en les estructures mateixes de la llengua? Per descomptat era dif¨ªcil canviar les complexes estructures de la comunicaci¨® ling¨¹¨ªstica constru?des a c¨°pia de mil¡¤lennis, per¨° certs usos s¨ª que podien ser canviats.

Aix¨° ¨¦s el que pretenia l¡¯any 1995 la primera guia formal dels usos no sexistes en l¡¯administraci¨® que trobem en catal¨¤, el llibre d¡¯estil de l¡¯Ajuntament de Barcelona, obra del ling¨¹ista m¨¦s respectat dels temps recents, Joan Sol¨¤, que no dubtava a l¡¯hora de justificar tot un cap¨ªtol dedicat a l¡¯¨²s igualitari del llenguatge: ¡°?s una necessitat actual, que es relaciona amb la voluntat d¡¯evitar qualsevol tipus de discriminaci¨®, ser sensibles als canvis en el llenguatge que siguin el reflex dels canvis socials existents, quan afavoreixin el respecte a la dignitat i la igualtat de les persones o cultures¡±; vet aqu¨ª, doncs, que si les dones tamb¨¦ rebien cartes de l¡¯administraci¨®, no podia ser que fossin encap?alades per un ¡°Benvolgut¡±, ni tampoc concloses amb un ¡°El sotasignat¡±, i si cada vegada m¨¦s les dones accedien a llocs de treball que els eren vedats, b¨¦ calia empescar-se¡¯n la forma gramatical femenina.

Des de llavors s¡¯han refet tots els formularis i els models dels documents administratius a fi d¡¯incloure el destinatari fos quin fos el seu g¨¨nere (bin¨¤riament parlant; vet aqu¨ª m¨¦s canvis que ens esperen), s¡¯ha eixamplat la formaci¨® de femenins i la seva informaci¨® als diccionaris, i s¡¯han consolidat formes d¡¯¨¨xit com nens i nenes, molt m¨¦s coherent amb el fet que les nenes no aprenen que estan incloses en el mascul¨ª gen¨¨ric fins als vuit anys. Per¨°, com si tingu¨¦s una bola de vidre, el mateix Sol¨¤ va predir els problemes que ens trobar¨ªem a causa del fet que la llengua, agradi o no, privilegia el g¨¨nere mascul¨ª: ¡°Moltes vegades ens trobarem que la voluntat d¡¯aconseguir una redacci¨® no marcada topa amb l¡¯estructura mateixa de la llengua, i aquesta estructura no es pot violentar¡±.

D¡¯aleshores en?¨¤ els encerts de l¡¯¨²s igualitari del llenguatge han conviscut amb les destralades a la llengua i el bon gust, en qu¨¨ l¡¯exc¨¦s de milit¨¤ncia ha passat per sobre del sentit com¨² amb tot de fen¨°mens estrafets: per¨ªodes redundants per mitj¨¤ de desdoblaments infinits, duplicaci¨® d¡¯articles davant de substantius invariables, invenci¨® de substantius col¡¤lectius inexistents, usos impropis de paraules com persona (en casos com persona treballadora, que de fet vol dir alg¨² pencaire), i un llarg etc¨¨tera que ha acabat bandejant la simplicitat de la comunicaci¨® pol¨ªtica i institucional. Amb l¡¯afegit indesitjat que els resultats d¡¯aquestes pr¨¤ctiques no deixen d¡¯alimentar el timeline a Twitter dels immobilistes que bescanten tots els esfor?os de la inclusi¨®.

Potser caldria baixar la pilota a terra i tornar a jugar, perqu¨¨ Sol¨¤, a m¨¦s d¡¯anticipar els problemes, tamb¨¦ proposava solucions que no sembla que s¡¯hagin tingut mai en compte. M¨¦s ens val d¡¯afanyar-nos a completar la incorporaci¨® del femen¨ª en el discurs, perqu¨¨ les identitats trans, no bin¨¤ries i desidentificades ja hi truquen a la porta. I faran ben fet d¡¯esbotzar-la.