A ¡®LLYLM¡¯ de Rosal¨ªa s¡¯escolta Roig o Rodoreda

¡®Saoko¡¯ de Rosal¨ªa ¨¦s, alhora, una l¨ªnia recta i un cercle. L¨ªnia recta perqu¨¨, a trav¨¦s del que hi diu (¡°yo me transformo, fuck el estilo¡±), l¡¯artista es projecta com una fletxa velo? disparada cap al futur. I cercle perqu¨¨, de principi a fi, el que dona cohesi¨® al tema ¨¦s la repetici¨® hipn¨°tica del bucle que acompanya les paraules de la cantant. ¡®Saoko¡¯ ¨¦s la primera can?¨® de Motomami que va veure la llum, el videoclip de la qual comen?a amb Rosal¨ªa omplint el dip¨°sit d¡¯una moto. Curiosament, s¨®n aquesta imatge i aquesta can?¨® les que obren un ¨¤lbum que es tanca amb ¡®Sakura¡¯ i les paraules ¡°las llamas son bonitas porque no tienen orden / y el fuego es bonito porque todo lo rompe¡±. La flama encesa pel combustible vital ha d¡¯acabar redu?da a cendres que, al seu torn, s¨®n la promesa d¡¯un nou inici. Moviment c¨ªclic de dimensions individuals i c¨°smiques. Circularitat que imposa un l¨ªmit a l¡¯agressi¨® rectil¨ªnia dels projectes futuristes.

L¡¯atmosfera de ¡®LLYLM¡¯, l¡¯¨²ltim tema de l¡¯artista, simula una mena de bombolla fora del temps. A ¡®LLYLM¡¯ no importen el passat ni el futur i tot gira al voltant d¡¯un present intensificat per l¡¯energia er¨°tica que uneix dos amants. Una can?¨® aix¨ª ens convida a pensar en les fascinants relacions entre sensualitat, imaginaci¨®, creativitat i pas del temps; assumpte antiqu¨ªssim que, sense anar m¨¦s lluny, tamb¨¦ batega dins l¡¯obra d¡¯algunes de les millors escriptores catalanes dels ¨²ltims cent anys. Per comen?ar, hi ha el cl¨¤ssic recull d¡¯assaigs del 1991 el t¨ªtol del qual sembla que ¡®LLYLM¡¯ (sigles de Lie Like You Love Me) directament homenatgi: parlo, ¨¦s clar, de Digues que m¡¯estimes encara que sigui mentida, de Montserrat Roig. Al primer text del llibre, l¡¯autora afirmava, seguint Plutarc, que ¡°qui ¨¦s enganyat ¨¦s m¨¦s savi, car aquell qui t¨¦ sensibilitat ¨¦s f¨¤cilment impressionat per la voluptuo?sitat de les paraules.¡±

No hi ha dubte que V¨ªctor Catal¨¤ sabia seduir ¡ª¨¦s a dir, enganyar¡ª per mitj¨¤ de la voluptuositat de les paraules. Els contes de l¡¯escriptora s¨®n curulls de dones submergides en estats d¡¯al¡¤lucinaci¨® er¨°tica. Fins i tot la Marceleta de ¡®Sota el cel¡¯ viu obsessionada amb un t¨°tem floral similar al que Rosal¨ªa descriu a ¡®LLYLM¡¯: ¡°Ay dame esa, esa pulsera de flores / Me la pondr¨¦ en la mu?eca / Cuando despierte, as¨ª yo lo sabr¨¦ / As¨ª yo lo sabr¨¦, yo sabr¨¦ que fue real / Ser¨¢ mi t¨®tem, lo sabes t¨² y nadie m¨¢s¡±. El talism¨¤ de significat ¨ªntim cont¨¦ la promesa de congelar el present: aferrar-s¡¯hi equival a recrear l¡¯instant de passi¨® viscuda, ni que sigui com un eco. M¨¦s fetitxe floral: a ¡®Carnaval¡¯, de Merc¨¨ Rodoreda (un conte que, com va assenyalar la cr¨ªtica liter¨¤ria Marina Porras, presenta uns pa?ral¡¤lelismes m¨¦s que inquietants amb ¡®LLYLM¡¯), un miny¨® sent ¡°una mica de por¡± de la fixaci¨® amb les gard¨¨nies que t¨¦ la noia a qui acaba de con¨¨ixer. Ella, per¨°, t¨¦ m¨¦s control del que sembla sobre el seu fantasieig: ¡°Has de tancar els ulls per¨° no del tot¡±, li diu al miny¨®. ¡°Deixa una escletxa, molt petita, oberta.¡±

Un exc¨¦s de fantasia i acabes com un boig que fa tombs sense sentit, com l¡¯agulla d¡¯una br¨²ixola espatllada; o com un melanc¨°lic que conviu dins d¡¯una g¨¤bia amb els fantasmes del passat, sense poder distingir-se¡¯n. Per¨° una mica massa poca i esdevens un individu gris, sense passi¨®. ¡°Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat¡±, ens diu Montserrat Roig. Fer volar la imaginaci¨® tan lluny com sigui possible sense perdre el punt de refer¨¨ncia, la possibilitat de tornar a casa: aquest ¨¦s l¡¯equilibri fr¨¤gil, l¡¯escletxa molt petita per on prospera la creativitat humana. ¡®Saoko¡¯ ¨¦s una can?¨® genial perqu¨¨ resumeix a la perfecci¨® la tensi¨® entre emancipaci¨® i arrelament que travessa la m¨²sica de Rosal¨ªa. ¡®LLYLM¡¯, en canvi, ¨¦s un p¨¨l claustrof¨°bica: despr¨¦s d¡¯escoltar-la un parell de cops, tens la sensaci¨® d¡¯haver-ho fet un mili¨® de vegades. El carnaval ens recorda, diu Rosal¨ªa, que cal decidir entre ¡°ser y cambiar¡± o ¡°no ser y disfrazar.¡± ?s a dir: entre la transformaci¨® creativa a partir d¡¯uns fonaments s¨°lids o els jocs d¡¯il¡¤lusionista una mica buits. La nostra artista sap molt b¨¦ quan i per a qu¨¨ li conv¨¦ cada opci¨®.