Per un Mercat amb peix m¨¦s variat

Les excavadores ja foraden el solar del nou Mercat del Peix. ?s part de la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa urban¨ªstica, cultural i cient¨ªfica potencialment molt rellevant. Per tant, els consensos i les aportacions constructives tamb¨¦ ho s¨®n. Rellevants. Aquest article vol proposar un debat que encara no s¡¯est¨¤ produint i que, parlant de recerca, parla del nostre model de societat i de progr¨¦s.

El nou Mercat es situa entre el Parc de la Ciutadella, la Vila Ol¨ªmpica, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Ronda del Litoral de Barcelona; aquesta darrera ¨¦s una de les barreres f¨ªsiques que la nova Ciutadella superar¨¤. D¡¯altres barreres s¨®n invisibles a primera vista, per¨° no menys reals. Tot i que el Mercat tindr¨¤ una extensi¨® f¨ªsica semblant a una o dues illes de l¡¯Eixample, crear¨¤ un nou node econ¨°mic i cient¨ªfic amb una influ¨¨ncia plausible en les xarxes cient¨ªfiques, t¨¨cniques i econ¨°miques globals. Amb beneficis tamb¨¦ locals, es clar.

Actualment en el projecte hi tenen un paper acad¨¨mic o pol¨ªtic i econ¨°mic decisiu la UPF i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), l¡¯Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i almenys dos o tres ministeris del govern estatal, com el de ci¨¨ncia i el d¡¯universitats. Tamb¨¦ empreses com Renfe i Adif, que tamb¨¦ tenen s¨°l a la zona. Intervenen tamb¨¦ diverses empreses d¡¯enginyeria, arquitectura i advocats, aix¨ª com l¡¯Incasol i Barcelona de Serveis Municipals (B:SM). Signes de l¡¯envergadura del projecte.

El BIST ¨¦s una organitzaci¨® basada en alguns dels millors centres de recerca catalans, com el Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica (ubicat dins el Parc de Recerca Biom¨¨dica, situat f¨ªsica i simb¨°licament entre la Ronda i la Platja del Somorrostro), l¡¯Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques, l¡¯Institut de Nanoci¨¨ncia i Nanotecnologia o l¡¯Institut de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona (fundat per la UB). El lideratge del BIST (tamb¨¦ ¡°paraig¨¹es¡± i ¡°parallamps¡±) hauria de donar a la xarxa de centres vinculada al Mercat del Peix (siguin aquests f¨ªsicament en un indret metropolit¨¤ o altre) un plus, avantatges emergents.

Al projecte del Mercat del Peix tamb¨¦ hi participen altres institucions de la UPF, a m¨¦s de la UB i la UAB. El paper d¡¯aquestes dues darreres s¡¯est¨¤ definint, doncs ¨¦s clar que podrien ajudar a multiplicar efectes, com ho podrien fer la UPC, la UOC o la URL. No s¨®n q¨¹estions trivials per a l¡¯economia de Catalunya. Per exemple, conv¨¦ explicar millor qu¨¨ perdem tots i qu¨¨ perd cada instituci¨® quan una vol anar a la seva, quan no remem junts amb sincronia. Qu¨¨ guanyem i qu¨¨ perdem en l¡¯¨²nic mercat que hi ha. Al planeta.

Partint del que ja fan els centres que aixopluga el BIST, el Mercat de Peix ampliar¨¤ la recerca en biomedicina. ?s una opci¨® molt interessant, cient¨ªficament i econ¨°micament. ¡®Biomedicina¡¯ t¨¦ diversos significats possibles. Simplificant, en un eix de prioritats hi ha els continguts m¨¦s biol¨°gics, individualistes, tecnol¨°gics i comercials; en un altre eix ¨Cm¨¦s enll¨¤ del que en la pr¨¤ctica s¡¯ent¨¦n per ¡®biomedicina¡¯¨C tenim les visions m¨¦s integradores de les dimensions cl¨ªniques, socials, ambientals, culturals i col¡¤lectives de la salut humana. Conv¨¦ doncs que les ciutadanes i ciutadans ponderem l¡¯orientaci¨® priorit¨¤ria de la feina que es far¨¤ al Mercat.

Debat ciutad¨¤ sobre la recerca

Alguns pensem que es pot assolir una integraci¨® ¨°ptima del millor dels dos eixos. La dreta acostuma a tenir-ho clar: prefer¨¨ncia pel primer eix i exclusi¨® factual del segon (en tenim exemples a tocar). Les altres visions ¨Cdes dels liberals fins a l¡¯esquerra¨C amb prou feines s¡¯han escoltat, tot i que han sortit a les fotos. Els influencers de la pol¨ªtica, les humanitats i el periodisme, han d¡¯intervenir en el debat.

Al Mercat del Peix i en col¡¤laboraci¨® amb alguns hospitals, com l¡¯Hospital del Mar i altres centres globals, el BIST vol refor?ar l¨ªnies de recerca de llarga traject¨°ria a la ciutat en les actualment anomenades ¡°medicina de precisi¨®¡± i ¡°medicina personalitzada¡±, expressions que tamb¨¦ mereixen reflexi¨®. A trav¨¦s d¡¯elles el BIST impulsar¨¤ sobretot recerca en les ¡°fronteres del coneixement¡±: ¨¦s a dir, recerca b¨¤sica o fonamental. I tamb¨¦ recerca ¡°translacional¡±: cl¨ªnica, la que intenta transferir o aplicar els descobriments a la pr¨¤ctica m¨¨dica, per exemple. Sobre qu¨¨ es preveu investigar? Es parla de superpat¨°gens, del c¨¤ncer i altres patologies, i s¡¯esmenten t¨¨cniques: les gen¨°miques i altres ¡°¨°miques¡±, la bioinform¨¤tica, la bioenginyeria, la nanotecnologia.

S¨®n camps cient¨ªficament i econ¨°micament atractius. Ho s¨®n per als aut¨¨ntics inversors i per alguns especuladors, i per moltes start-ups, empreses amb un alt risc de frac¨¤s a la cerca d¡¯inversions i subvencions; avui s¨®n un El Dorado per for?a investigadors.

Conv¨¦, doncs, que als espais d¡¯inversi¨® p¨²blica desenvolupem instruments per avaluar tecnologies i per prevenir o corregir els estralls de les bombolles especulatives; tamb¨¦ els de les bombolles cient¨ªfiques, aix¨ª com els fraus que de vegades es donen. Cal que tots siguem exigents amb el dest¨ª i els retorns de la recerca a la qual dediquem els diners p¨²blics i amb els comptes que en rendim els receptors. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s vetllar per la sostenibilitat del sistema i del planeta. ?s ci¨¨ncia ciutadana, participaci¨®. Cultura i ¨¨tica. Pa¨ªs. Pol¨ªtica real.

El BIST tamb¨¦ preveu treballar en el disseny i la validaci¨® cl¨ªnica de diagn¨°stics i tractaments. Per verificar cient¨ªficament aquesta utilitat cl¨ªnica, durant d¨¨cades la metodologia epidemiol¨°gica, l¡¯estad¨ªstica i la inform¨¤tica han estat eines contrastades, molt fruct¨ªferes cient¨ªficament i socialment. Han fornit els fonaments metodol¨°gics (evitant biaixos, resultats erronis) i una visi¨® ¨¤mplia de les causes estructurals i de les solucions socials de les malalties. La seva rellev¨¤ncia cient¨ªfica i econ¨°mica al Mercat del Peix ¨¦s ¨°bvia. Actualment quasi no hi t¨¦ previst un lloc. No tindr¨¤ el que conv¨¦ si els l¨ªders ciutadans no l¡¯exigeixen.

Tamb¨¦ forma part del projecte el Centre de Recerca i Innovaci¨® per al Benestar Planetari, que podria desenvolupar alguns projectes amb l¡¯Institut de Biologia Evolutiva. Tanmateix, avui sembla que aquests centres pr¨¤cticament no es dedicaran a q¨¹estions de salut p¨²blica i equitat. Tampoc les humanitats i les ci¨¨ncies socials ocupen de moment m¨¦s d¡¯uns mil¡¤l¨ªmetres en els metres i metres de text del projecte del Mercat del Peix.

Universitat i societat

Malgrat la nova galerna de riscos planetaris, que altres vegades han fet naufragar projectes de recerca encomiables ¨Ccom el que el 2009 havia d¡¯ancorar vora l¡¯Hotel W o Vela¨C, ¨¦s molt improbable que aquesta vegada el peix mori a peu de platja. La tenacitat paga la pena. Magn¨ªfic.

La darrera posada en escena del projecte ¨¦s eloq¨¹ent: al campus de la Ciutadella, a la bella capella laica d¡¯Antoni T¨¤pies ¨Cun ¡°espai de reflexi¨® i meditaci¨®¡±¨C, Pere Aragon¨¨s, Ada Colau, Diana Morant, Joan Subirats, els rectors de la UPF, la UB i la UAB, consellers, autoritats nombroses. Una declaraci¨® d¡¯intencions pol¨ªtiques clara. Cooperaci¨®, economia del coneixement... Meditaci¨®: podem donar-hi suport de deb¨°? ?s a dir, suport cr¨ªtic, que ¨¦s l¡¯¨²nic aut¨¨ntic. Aleshores, pensem: quins tipus de recerca volem i per a qu¨¨? Finan?ats per qui i destinats a qui? Amb uns beneficis a mig i llarg termini per a qui?

Aix¨ª, doncs, el Mercat del Peix promet amb fonament. Per¨° f¨®ra rar que fos fresc tot el peix que llueix a la parada. Valorem el que ho ¨¦s. Demanem el que no hi ha.

Encara que el volum del projecte fos menor, encara que no estigu¨¦ssim davant d¡¯una operaci¨® pol¨ªtica, ciutadana, econ¨°mica, urban¨ªstica, empresarial, cultural i acad¨¨mica important... encara que no operessin aquests factors, tamb¨¦ haur¨ªem d¡¯analitzar els continguts cient¨ªfics, acad¨¨mics, culturals i econ¨°mics del projecte. Evident: si ho hem de fer no ¨¦s malgrat aquests factors, sin¨® a causa d¡¯ells.

Ho hem de fer per sentit c¨ªvic, per responsabilitat pressupost¨¤ria i perqu¨¨ amplis sectors ciutadans hem avan?at en la pr¨¤ctica d¡¯analitzar i debatre sobre el valor social dels diferents tipus de recerca, sobre les estrat¨¨gies per promoure¡¯ls i sobre qu¨¨ volem de la universitat. Les recents lleis sobre ci¨¨ncia i universitats malden per estimular aquestes an¨¤lisis i debats. Com ho intenten tamb¨¦ diverses iniciatives culturals de fundacions privades i d¡¯institucions p¨²bliques. A m¨¦s, les reflexions les hem d¡¯organitzar en un moment hist¨°ric extremadament delicat (nous esclats de bombolles financeres, risc de guerra nuclear, crisi ecol¨°gica). Crisis sind¨¨miques, vertiginoses, profundes.

Per tant, amb una br¨²ixola cultural i acad¨¨mica m¨¦s diversa, el Mercat pot navegar millor i generar beneficis m¨¦s amplis dels que es projecten. ?s un repte per tots i no pas menys pels l¨ªders socials. Avui les seves mirades sobre afers cient¨ªfics semblen encara poc anal¨ªtiques, prou reverencials.

Com veieu els que lamenteu la teatralitzaci¨® de la pol¨ªtica, la seva freq¨¹ent buidor o inconseq¨¹¨¨ncia, aquest article est¨¤ tractant un cas de pol¨ªtica-real, de pol¨ªtica-amb-impactes per la col¡¤lectivitat.

Una prova: incloure la recerca en salut p¨²blica

El projecte del Mercat, que ¨¦s s¨°lid des d¡¯unes visions cient¨ªfiques determinades, v¨¤lides, ha de ser tan inclusiu acad¨¨micament i cient¨ªficament com sigui possible. La integraci¨® de la recerca i la doc¨¨ncia avan?ada de la salut p¨²blica n¡¯¨¦s una oportunitat clara. Una prova o test de coher¨¨ncia. I un deure pr¨¤ctic envers Catalunya.

?s necessari que hi hagi un equilibri entre les inversions en recerca fonamental i aplicada. Invertir en recerca b¨¤sica o fonamental ¨Cque probablement donar¨¤ pocs retorns tangibles, per definici¨® i per naturalesa¨C ¨¦s necessari. Per¨° no excloent les inversions en recerca aplicada que la nostra societat necessita. En l¡¯¨¤mbit de la salut, cal que invertim b¨¦ en recerca cl¨ªnica i en recerca d¡¯abast social. Pel que fa a aquesta ¨²ltima, a l¡¯espai del Mercat han de ser ¨¤rees d¡¯inversi¨® clares la recerca en epidemiologia i salut p¨²blica, en salut laboral i ambiental, en pol¨ªtiques p¨²bliques, en les causes i conseq¨¹¨¨ncies per a la salut de tipus ¨¨tic i cultural. Cal tenir en compte que la recerca sobre els determinants socials i ambientals de la salut t¨¦ molts menys recursos que la recerca biom¨¨dica. Tant la ciutadania i les autoritats m¨¦s progressistes com les liberals de deb¨° han de valorar aquesta amplitud de mirades i pr¨¤ctiques. I valorar que Barcelona pot refor?ar les capacitats acad¨¨miques que ja t¨¦ (molt fr¨¤gils i insuficients, per¨° no inexistents) en aquestes ¨¤rees amb aplicacions plausibles per la salut col¡¤lectiva i l¡¯equitat en un m¨®n just i habitable.

Tenim un cert dret a voler deixar enrere la pand¨¨mia per COVID-19. Per¨° no a oblidar-ne les lli?ons. No tenim dret, en especial, a menystenir les mancances institucionals, humanes i materials que van afeblir la seva prevenci¨®, agreujar la tardan?a i la inefic¨¤cia en respondre, provocar la inadequaci¨® tr¨¤gica de tantes mesures insuficients o err¨°nies. Ning¨² nega que la universitat ¨Ccol¡¤laborant amb les institucions de salut p¨²blica¨C t¨¦ un paper essencial en preparar-nos millor per la propera pand¨¨mia i per tantes altres epid¨¨mies quotidianes. Formant professionals, generant coneixements i canviant pr¨¤ctiques, fonamentant pol¨ªtiques que ajudin a canviar ja ara les causes socials i ambientals de tants processos patol¨°gics per la salut, l¡¯equitat, l¡¯ecologia i l¡¯economia real. La pand¨¨mia ens ha recordat d¡¯una manera colpidora la rellev¨¤ncia cient¨ªfica i social que t¨¦ la salut p¨²blica. Tothom sap que les inversions ben fetes rendiran beneficis. No s¡¯entendria que no enfort¨ªssim les institucions m¨¦s necess¨¤ries.

No partim de zero. Gr¨¤cies al comprom¨ªs individual de molts professionals, i malgrat el desigual suport institucional, Barcelona ¨¦s objectivament un dels nodes globals m¨¦s potents de recerca i doc¨¨ncia avan?ada en salut p¨²blica. Els indicadors de producci¨® cient¨ªfica s¨®n clars. Tamb¨¦ els docents. Nombrosos programes de postgrau s¨®n reconeguts internacionalment, entre ells els m¨¤sters en Salut P¨²blica (UPF - UAB), en Salut Global (UB - ISGlobal) i en Salut Planet¨¤ria (UOC - UPF).

Per¨° la universitat no ha d¡¯atendre nom¨¦s als r¨¤nquings mundials. Una feina fonamental de la universitat ¨Cfonamental en el sentit que m¨¦s entenem¨C ¨¦s vetllar per les necessitats locals. I en aquest sentit Catalunya tamb¨¦ rep els beneficis de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona, un cas exemplar a Europa. El pa¨ªs tamb¨¦ gaudeix dels professionals que segueixen els diplomes en salut p¨²blica de curta durada que la UPF ha endegat amb celeritat durant la pand¨¨mia; i dels altres programes de llarga traject¨°ria i prestigi de les altres dues universitats ja presents en el projecte del Mercat (UB i UAB, ampliables a d¡¯altres). Cal que m¨¦s organitzacions i institucions posem en valor i desenvolupem aquesta riquesa cient¨ªfica i t¨¨cnica, invertint recursos. Novament, com a part d¡¯una cultura pol¨ªtica i cient¨ªfica m¨¦s amatent i constructiva. Ens hi va el nostre present i el futur.

Miquel Porta, Joan Benach, Carme Borrell, Daniel G. Abi¨¦tar, Cristina Rius, Esteve Fernandez, Montse Ferrer, Olatz Garin, Andreu Segura, Xavier Castells, Xavier Bonfill i Pedro Alonso s¨®n professors de salut p¨²blica en diverses universitats de Catalunya.