Els premis i el sistema literari catal¨¤: Que sembli un accident

Corre la brama entre la lletraferidura nostrada que hi havia dos escriptors catalans que eren molt amics. Tan amics que un tenia l¡¯enc¨¤rrec quotidi¨¤ de treure a passejar el gos de l¡¯altre. En certa ocasi¨®, els dos amics es van trobar en b¨¤ndols oposats: un presentava una novel¡¤la en un premi literari de moderat prestigi i l¡¯altre formava part del jurat. Quan es va obrir la plica, el passejador es va adonar que havia premiat l¡¯amo del gos i es va quedar tot encorregut. Es desconeix com est¨¤ la salut mental d¡¯aquest trio zoof¨ªlic, per¨° ¡ªsigui la hist¨°ria una casualitat o una causalitat¡ª la credibilitat liter¨¤ria dels dos amics ha quedat tocada.

En el jurat d¡¯un altre premi conegud¨ªssim, es va rebutjar tres anys seguits un autor excel¡¤lent, un novel¡¤lista diguem-ne tradicional, perqu¨¨ el seu estil no s¡¯acordava amb els temes i els valors que propugnava el guard¨®. No parlem de valors literaris, sin¨® sociopol¨ªtics. No feia servir el llenguatge inclusiu, no hi havia greus crisis d¡¯identitat ni reivindicacions de g¨¨nere, ni escapades neorurals de barcelonins fastiguejats de la ciutat. Era nom¨¦s una bona primera novel¡¤la que es va publicar mesos despr¨¦s sota el radar del sistema de premis i de la publicitat que du associada. L¡¯escriptor, tamb¨¦ fastiguejat per¨° de veure el pa que s¡¯hi dona, es va retirar de la literatura catalana. Ara ¨¦s feli? (suposo).

Una editorial catalana hist¨°rica va voler crear un premi nou a obra in¨¨dita ¡ªcom si no n¡¯hi hagu¨¦s prou¡ª per tenir contents els seus autors i tenir capacitat de maniobra per atraure¡¯n de nous. Havia de ser un premi, a difer¨¨ncia dels altres, que tingu¨¦s alhora prestigi i una dotaci¨® econ¨°mica ¡ªque vol dir peles¡ª destacada. El problema ¨¦s que els escriptors en qu¨¨ havien pensat no tenien res preparat i el van haver de donar al primer saltataulells que van enganxar pel carrer. El llibre no se¡¯l va llegir ning¨² i va passar desapercebut. Per¨°, de fet, aix¨° ¨¦s m¨¦s o menys el que passa amb la majoria de novel¡¤les premiades en aquest pa¨ªs.

Paguen sobretot Planeta, l¡¯administraci¨® p¨²blica en forma d¡¯ajuntaments i la concertada a trav¨¦s d¡¯?mnium

N¡¯hi ha m¨¦s, per¨° tot t¨¦ el mateix to de mis¨¨ria entranyable i ret¨°rica de bassa seca. Tota aquesta hist¨°ria petita al voltant del m¨®n literari catal¨¤ ¨¦s recent i m¨¦s o menys coneguda. ?s anecdotari que corre pels xats i per les converses de bar del gremi, per¨° que no transcendeix mai, perqu¨¨ m¨¦s o menys tothom hi t¨¦ un inter¨¨s embrancat. El sistema catal¨¤ de premis literaris, agradi o no, ¨¦s una part troncal de la cultura nacional i ¨¦s, en molts aspectes, una cosa ¨²nica al m¨®n. Per la conflu¨¨ncia de dues vel¡¤le?tats singulars: hi ha molts diners en joc i, encara m¨¦s, molta mala consci¨¨ncia de tenir una llengua i una literatura abandonades. Els escriptors s¨®n els fills tontos i consentits d¡¯una mare p¨¤tria que t¨¦ la sensaci¨® que no ha estat prou per ells. Una mica com Jordi Pujol amb els seus plan?ons.

Per¨°, un moment, he escrit que hi ha molts diners en joc? No dec estar exagerant? Doncs no. El Sistema reparteix entre un univers de potencials escriptors en catal¨¤ de deu milions de persones ¡ªsent ing¨¨nuament optimistes¡ª al voltant de mig mili¨® d¡¯euros anuals en premis literaris, sense fer la llista exhaustiva i bandejant cert¨¤mens menors. ?s pasta. Sobretot per a una professi¨® que en aquest pa¨ªs ¨¦s prec¨¤ria i de la qual pot viure gent que comptar¨ªem amb els dits de poques mans. Les preguntes pertinents ara serien d¡¯on surten tants diners i per qu¨¨. La primera resposta no ¨¦s inescrutable: paguen majorit¨¤riament el Grup Planeta, l¡¯administraci¨® p¨²blica en forma d¡¯ajuntaments, i l¡¯administraci¨® concertada en forma d¡¯?mnium Cultural.

Per a?llar la segona inc¨°gnita, ens hem de fixar m¨¦s detingudament en Planeta. El monstre editorial dels Lara il¡¤lustra a la perfecci¨® la m¨¤xima de Baudelaire segons la qual la gran vict¨°ria del diable ¨¦s fer-nos creure que no existeix. Potser cal recordar que el grup va crear-se amb l¡¯entrada a Barcelona del seu fundador vestit de legionari franquista i va cr¨¦ixer al voltant de les seves pr¨¤ctiques piratesques al Sindicato Vertical de Artes Gr¨¢ficas. Un pecat original que no li va impedir d¡¯obtenir la corresponent Creu de Sant Jordi, esclar. Gaireb¨¦ un segle despr¨¦s, Planeta ha aconseguit blanquejar m¨¦s o menys els foscos inicis i, de fet, ja no ¨¦s una empresa catalana perqu¨¨ va aprofitar els fets del 2017 per deslocalitzar-se. Per¨° la seva influ¨¨ncia en l¡¯entramat editorial catal¨¤ continua sent hegem¨°nica, amb la propietat de bona part dels segells hist¨°rics que editen al pa¨ªs. ?s una posici¨® pr¨°xima al monopoli,? que determina les quantitats inflades dels premis catalans com una mena de torna a la salvatjada que representa el premi Planeta de novel¡¤la en castell¨¤, el premi a obra in¨¨dita m¨¦s ben dotat del m¨®n, amb un mili¨® d¡¯euros.

Aix¨°, ben mirat, ¨¦s una anomalia. Nom¨¦s el concurs d¡¯Abu Dhabi El Poeta del Mili¨® atorga m¨¦s diners a un producte literari. En aquest cas, a un sol poema en ¨¤rab. ?s una esp¨¨cie de hold my beer alimentat per un premi d¡¯un mili¨® i mig de petrod¨°lars, i constitueix l¡¯¨²nica compet¨¨ncia a la magnific¨¨ncia de Planeta. A molta dist¨¤ncia hi trobar¨ªem guardons com els de Qatar i el del xeic Zayed ¡ªtots dos en ¨¤rab i al voltant del quart de mili¨®¡ª, i d¡¯altres d¡¯espanyols com l¡¯Alfaguara (Penguin, 175k), el Fernando Lara (Planeta, 120k), el Primavera (Planeta, 100k), el de novel¡¤la hist¨°rica Alfonso X el Sabio (Planeta, 100k) o el mateix finalista del Planeta, que s¡¯end¨² 150.000 matxacants, que diria un cast¨ªs.

Els premis es donen generalment a compte dels drets d¡¯autor i les editorials hi acostumen a perdre diners

Amb comptades excepcions ¡ªcom podrien ser el Leya portugu¨¨s, l¡¯Internacional de Dubl¨ªn o el Sami Rohr de literatura jueva¡ª, doncs, aix¨° de donar pasta gansa a un sol llibre in¨¨dit ¨¦s una excentricitat arabicohisp¨¤nica, potenciada per posicions i maniobres de domini comercial fora de mercat. A la resta del m¨®n se solen premiar traject¨°ries d¡¯autors, amb el Nobel de Literatura com a exemple suprem. O es prioritza el premi a obra publicada i el prestigi per sobre dels quartos. ?s el cas del Pulitzer, el Booker, l¡¯Strega o el Goncourt, amb dotacions modestes en comparaci¨® amb les quantitats de qu¨¨ parlem. En el cas del guard¨® franc¨¨s, no t¡¯emportes ni un duro.

On se situaria el sistema de premis catal¨¤ sense la distorsi¨® que representa haver crescut a la mateixa ciutat que Planeta? Fa de mal dir. Mirem cap a Gal¨ªcia, per la cosa panib¨¨rica. All¨¤, desconnectats de la lusofonia per motius merament pol¨ªtics, s¡¯hi donen molts menys premis i m¨¦s modestos: el de la Cr¨ªtica, el Torrente Ballester, el de la Xunta i Repsol o el Xerais no passen dels 15.000 euros. Tamb¨¦ podem anar nord enll¨¤, a Dinamarca, perqu¨¨, al cap i a la fi, sempre m¡¯han dit que som els danesos del sud d¡¯Europa. En tradici¨® liter¨¤ria, nombre de parlants i proteccionisme ling¨¹¨ªstic ens hi podr¨ªem comparar. Tamb¨¦ tenen molts premis ¡ªno tants com aqu¨ª¡ª, per¨° trobem que els m¨¦s ben pagats, com el de l¡¯Acad¨¨mia Danesa (40k) o el Nordic Council (50k, panescandinau), s¨®n per traject¨°ries d¡¯autors. Els ¡°normals¡±, com el Beatrice, el de la Cr¨ªtica Danesa, el Drachmam Legatet o l¡¯Otto Gestelt, no passen de 20.000 euros. M¨¦s que res perqu¨¨ es pensa que un escriptor ha de fer diners, primordialment, venent llibres.

A Catalunya no va aix¨ª. Els premis es donen generalment a compte dels drets d¡¯autor i les editorials hi acostumen a perdre. S¨®n operacions comercials en el millor dels casos, o patri¨°tiques en el pitjor. El Grup Planeta, en la seva reproducci¨® a petita escala del sistema espanyol, s¡¯ho pot permetre. Reparteix 60k pel Ramon Llull, 40k pel Proa i 10k pel Josep Pla. Col¡¤labora amb els ajuntaments de Girona, Gandia, el BBVA o Andorra per atorgar el Prudenci Bertrana, el Joanot Martorell, el Sant Joan i el Carlemany. 100.000 p¨¤fies m¨¦s. ?s a dir, quincalla per als ind¨ªgenes de la col¨°nia que han suportat una de les maquin¨¤ries editorials m¨¦s grans del m¨®n, com una esp¨¨cie de consolaci¨®. Tanmateix, el catalanwashing no ha estat impediment perqu¨¨ an¨¦s reduint la dotaci¨® dels seus premis en catal¨¤ mentre el premi Planeta creixia fins al mili¨® d¡¯euros. I, d¡¯altra banda, aquestes xifres no homologables a l¡¯espai Schengen han propiciat la igualaci¨® dels premis a l¡¯al?a de la (poca) compet¨¨ncia, en una guerra freda governada pel ¡°no serem menys¡±. Aix¨ª s¡¯explica que el Sant Jordi d¡¯?mnium pagui el mateix que el Llull o que premis com el Pin i Soler de Tarragona (on l¡¯editorial Angle ha volgut canviar la manera com es fan les coses) o el recent Santa Eul¨¤lia de Barcelona ¡ªamb dotaci¨® p¨²blica¡ª s¡¯enfilin per sobre dels 20k. No ens hi posem pas per poc.

La literatura catalana m¨¦s promocionada i llegida rarament ¨¦s la millor que es genera al pa¨ªs

Aquest sistema adulterat provoca perversions, naturalment. La principal ¨¦s que la literatura catalana m¨¦s promocionada i llegida rarament ¨¦s la millor que es genera al pa¨ªs. L¡¯altra, subsidi¨¤ria, ¨¦s que l¡¯escriptor catal¨¤ no pot viure d¡¯escriure i s¡¯ha d¡¯apuntar a la cacera de premis. Aqu¨ª hi entra el factor jurats. Pregunto a Pau Vidal, amb dilatada experi¨¨ncia en aquesta funci¨®, que no fa massa ha sortit del jurat del prestigi¨®s Documenta per diverg¨¨ncies de criteri. Com tots els implicats amb un m¨ªnim d¡¯honestedat, ent¨¦n que no t¨¦ res a veure el premi a obra in¨¨dita i el d¡¯obra publicada, com ¨¦s l¨°gic, i tamb¨¦ t¨¦ clar que a mesura que la dotaci¨® puja el premi s¡¯embruta. S¡¯ha normalitzat ¡ªi no ¨¦s gaire normal¡ª que en els jurats hi hagi membres de les editorials i dels ajuntaments de torn, que ¨¦s l¡¯eina que es fa servir per ¡°encaminar¡± els guanyadors i mantenir el control comercial.

Vidal tamb¨¦ em fa con¨¨ixer la figura del ¡°jurat entusiasta¡±, que sol ser alg¨² col¡¤locat estrat¨¨gicament pels pagadors per arrossegar les voluntats de la resta. Se¡¯n surt m¨¦s del que sembla. Tamb¨¦ em confessa que, com en el cas dels cr¨ªtics, la influ¨¨ncia dels jurats en la salut liter¨¤ria ¡ª¨¦s a dir, que els reconeixements tendeixin a anar als millors escriptors¡ª est¨¤ en hores baixes: molta gent continua als jurats nom¨¦s perqu¨¨ s¡¯ho passen b¨¦ en les deliberacions. Les mis¨¨ries que cobren per llegir cinquanta novel¡¤les d¡¯aspirants tampoc ajuden gaire. Darrerament, tamb¨¦ s¡¯han declarat alguns premis deserts (Documenta, Anagrama, Reus, Sant Joan) i, contr¨¤riament a la meva intu?ci¨®, aix¨° no ¨¦s per estalviar-se quartos. A les editorials no els agrada gens tenir aquests forats al palmar¨¨s i ¨¦s un problema de m¨¤rqueting. Segons Vidal, els motius s¨®n m¨¦s greus: s¡¯adverteix una davallada de qualitat o, el que ¨¦s pitjor, no s¡¯aprecien manuscrits que s¡¯adeq¨¹in als temes i el llenguatge que les editorials volen promocionar.

En un ja m¨ªtic article del 2019, el pensador parisenc Abel Cutillas observava un canvi de tend¨¨ncia en els destinataris dels premis. Afirmava que la literatura ¡°liter¨¤ria¡± guanyava terreny a la literatura ¡°comercial¡± i que als escriptors compromesos amb la qualitat se¡¯ls obria una via. Quatre anys despr¨¦s, la profecia no s¡¯ha acabat de complir i el sistema ha trobat mecanismes per continuar portant l¡¯aigua al seu mol¨ª i fent guanyar qui vol i necessita. Segons la cr¨ªtica i tamb¨¦ jurat en premis Marina Porras, si la tend¨¨ncia assenyalada per Cutillas no s¡¯aferma ¨¦s perqu¨¨ tothom s¡¯ha venut al sistema establert sense contemplacions. Tamb¨¦ defensa la tasca honesta dels jurats i en relativitza l¡¯eventual manipulaci¨®: en el seu cas, l¡¯¨²nic cop que va detectar males pr¨¤ctiques de l¡¯editor va plegar.

Hi ha qui, naturalment, no est¨¤ d¡¯acord amb aquesta panor¨¤mica i defensa la bondat d¡¯aquest mecanisme cultural. ?s el cas d¡¯Emili Rosales, el director editorial del Grup 62 (integrat a Planeta), que posa com a exemple les ¨²ltimes obres de Francesc Ser¨¦s, Maria Barbal i Empar Moliner, guanyadors recents de premis del grup a obra in¨¨dita i posteriorment reconeguts per cr¨ªtica i p¨²blic. En el fons, tot i ser dues posicions tan oposades, ves que no ens estiguin dient el mateix.