Quan les campanes toquen ¡®a morto¡¯

Les primeres not¨ªcies de tot el que ¨¦s important al poble arriben per l¡¯aire, quan repiquen les campanes de l¡¯esgl¨¦sia. Avisen dels dies de festa, d¡¯un casament, d¡¯una mort. Al meu poble, Pereiri?a, toquen amb for?a i esvalotades el mat¨ª de Sant Juli¨¤; sonen desvergonyides en els casaments, colpejades pels nanos que es colen al campanar tot i el disgust del capell¨¤; i esquincen el silenci a poc a poc, molt lentament, els dies que es plora alg¨². ¡°Est¨¤ tocant a morto¡±, comenten uns i altres. El xivarri s¡¯apaga, es fa un nus a la panxa i toca esperar el nom. Aix¨ª ¨¦s com comen?a all¨¤ el ritus f¨²nebre.

Fa poc que les campanes van tornar a repicar amargues al poble. Una altra vegada. I ja en s¨®n moltes, massa, en poc temps. Aquestes ¨²ltimes campanades es veien a venir, per¨° pesen igual que les imprevisibles. El poble va minvant i la lit¨²rgia del comiat comen?a a ser un mal costum. Quan el Manolo, el sagrist¨¤, fa sonar la campana a morto, l¡¯angoixa entra a les cases. Amic o enemic, el traspassat el coneixes segur i la mort, amb poc o molt dolor, no li agrada a ning¨².

El nom se sap de seguida, perqu¨¨ les males not¨ªcies volen de pressa. I un plora, calla o abaixa el cap. I es fa el cor fort, com es pot. ?s llei de vida. Ha deixat de patir. No hi ha dret, o quina injust¨ªcia. Tots s¨®n llocs comuns, per¨° qu¨¨ has de dir, si no. Bon vent i barca nova. I comen?a la peregrinaci¨® de ve?ns al tanatori. I les flors. I les esqueles. El ritual, al capdavall, per prendre consci¨¨ncia de l¡¯abs¨¨ncia, per acomiadar-se del difunt i, als qui es queden, per deixar-se estimar i acompanyar. Si ¨¦s que ho volen.

Abans, expliquen els vells del lloc, la vetlla es feia a les cases. Amb la caixa a la sala i el mort a la vista, per retre tribut. Dia i nit, tots desperts, vetllant-lo fins a donar-li sepultura. Portes obertes, menjar i beguda, ploramorts tancades en dol i gent anant amunt i avall que tant podien resar un rosari com mirar si les cortines eren noves. No s¡¯amagava als nens el ritual ni tampoc la mort. El final de la vida era normal.

Avui, davant de la mort, les cases nom¨¦s guarden silencis i buit. Tot passa pel tanatori, m¨¦s pulcre, m¨¦s c¨°mode. M¨¦s as¨¨ptic, tamb¨¦. Per¨° el mateix comiat, al cap i a la fi. El mateix dolor, la mateixa gent anant amunt i avall, presentant els seus respectes, entregant flors, plorant, fins i tot rient, parlant, callant. Acompanyant.

Les hores al tanatori s¨®n una mena de llimbs temporals que donen per observar el m¨®n. Com es comporta la gent, com cau el m¨¦s fort i es fa petit el m¨¦s gran. Els amics i els no tan amics. Els que carreguen dolor i els que hi van per comprom¨ªs. Les paraules m¨¦s boniques, les converses m¨¦s absurdes, les frases fetes i els millors disbarats. ¡°Plora, neni?a, plora. Plora perqu¨¨ no et recuperar¨¤s mai, no ho superar¨¤s mai¡±, em va consolar una dona una vegada, amb tota la seva bona fe (espero) i una abrupta sinceritat. Tenia ra¨®. I em vaig posar a riure.

Tot i que les campanes a morto ara tamb¨¦ arriben per Whatsapp i els condols s¡¯envien per mail, hi ha costums d¡¯abans que encara es mantenen al poble. Com el d¡¯anar a repartir personalment les esqueles pels pobles ve?ns: uns quants, parents o amics del finat, agafen un feix de cartrons impresos per la funer¨¤ria i van per les tavernes i els bars, les marquesines o petites capelles, on no ha arribat el so de les campanes, entregant l¡¯av¨ªs de la defunci¨®.

Hi ha poques fam¨ªlies que no rebin dol. Comprensible, sempre; per¨° fins i tot en els pitjors moments, som animals socials i necessitem que els altres ens acompanyin tamb¨¦ en el patiment, com diuen les condolences.

All¨¤ encara mana la tradici¨® cat¨°lica i els enterraments acostumen a ser com sempre, donant una sepultura cristiana al difunt despr¨¦s d¡¯un funeral religi¨®s. Encara que no fos devot i nom¨¦s hagu¨¦s trepitjat una esgl¨¦sia per casualitat, acaba all¨¤, als peus de Sant Juli¨¤, primer; i dins del cementiri parroquial, despr¨¦s. Des del tanatori, una filera de cotxes acompanya el f¨¨retre, que va al davant, en un vehicle engalanat amb corones de roses i anturis. En silenci, en una marxa lenta fins a les portes de l¡¯esgl¨¦sia.

Els ve?ns fan pinya a l¡¯atri de la capella, donant l¡¯¨²ltima acollida i homenatge al difunt i a la fam¨ªlia, que travessen el llindar de l¡¯ermita entre el caliu de la gent. Despr¨¦s una missa i l¡¯¨²ltim adeu, al cementiri, on ja no hi ha marxa enrere (si ¨¦s que n¡¯hi ha hagut mai) ni res m¨¦s a dir. El soroll de la pala estampant el ciment per segellar el n¨ªnxol esgarrapa fins i tot l¡¯¨¤nima i la campana a morto torna a sonar. Per sempre ¨¦s molt de temps.

La lit¨²rgia s¡¯acaba. La gent se¡¯n va. I en arribar a casa, buida i en silenci, la vida continua on l¡¯havien deixat aquelles primeres campanades lentes que van anunciar l¡¯adeu. I ja est¨¤. Els ve?ns tornen a fer la seva vida i a qui li ha tocat acomiadar un dels seus, tamb¨¦. O com a m¨ªnim ho intenta.

La campana de l¡¯esgl¨¦sia estremeix amb els anys. Ja se sap de sempre quan toca a morto, per¨° de petit hi convius, entre la ignor¨¤ncia i el costum, sense donar-li m¨¦s import¨¤ncia a aquell inc¨°mode silenci i recolliment que s¡¯imposa despr¨¦s dels cops lents. Ara ets gran ¡ªsi tens sort¡ª quan el so et comen?a a encongir l¡¯¨¤nima i aprens a veure l¡¯angoixa d¡¯aquell ress¨° macabre. I descobreixes tamb¨¦ que no sona igual quan els morts s¨®n els teus.