El s¨ªmbol del cremat

El passat 16 de setembre va morir a Teheran la jove kurda Mahsa Amini en mans de la policia de la moral, despr¨¦s de tres dies de detenci¨®, acusada de dur el vel isl¨¤mic mal posat. Fa m¨¦s de quatre decennis que les dones iranianes s¨®n objecte de mesures discriminat¨°ries que els han arrabassat els drets fonamentals. La reivindicaci¨® d¡¯aquests drets ha patit, des de la instauraci¨® de la Rep¨²blica Isl¨¤mica, repres¨¤lies dr¨¤stiques.

La mort d¡¯Amini ha provocat un aixecament a l¡¯Iran i a diverses ciutats del m¨®n, atiat per l¡¯esl¨°gan ¡°Zhen, Zhian, Azadi¡± (Dona, vida, llibertat). Artistes internacionals hi han mostrat el seu suport. La plataforma Iranian Women of Graphic Design acull obres d¡¯artistes d¡¯arreu que contribueixen al moviment, compartint de manera an¨°nima les seves aportacions (des de p¨°sters a plantilles de grafit) amb l¡¯objectiu que puguin ser difoses a les xarxes i a disposici¨® de les protestes al carrer. En menys d¡¯un mes, a l¡¯octubre de 2022 s¡¯havia forjat tota una iconografia de la protesta: el gest d¡¯una dona tallant-se un floc de cabells o cremant el vel s¨®n alguns dels s¨ªmbols que, lluny de ser abstractes, il¡¤lustren el que passa als carrers en aquesta lluita cruenta que exigeix un canvi de r¨¨gim.

L¡¯art de protesta ha tingut un paper clau en les lluites pol¨ªtiques que han anat dibuixant la hist¨°ria contempor¨¤nia. En el cas de l¡¯Iran, ¨¦s interessant adonar-se que l¡¯expressi¨® art¨ªstica de ¡°Zhen, Zhian, Azadi¡± ¨¦s hereva d¡¯una tradici¨® que remunta als proleg¨°mens de la Revoluci¨® del 1979, tal com exploren les acad¨¨miques Niloofar Haeri, Narges Bajoghli i Anne Eakin Moss.

En el marc de les protestes contra el xa Reza Pahlavi, l¡¯escultora Sima Kouban (1939-2012), professora de la Universitat de Teheran, va suggerir habilitar, a la facultat de Belles Arts, un taller consagrat a crear i exhibir art en suport de la revoluci¨®. El 1978, durant els mesos de l¡¯aixecament, un grup d¡¯alumnes i professors d¡¯arts (batejat com a Grup 57) va treballar plasmant, art¨ªsticament, les demandes dels manifestants del carrer, de grups i ideologies molt diverses, que s¡¯oposaven al xa, al domini americ¨¤, a la repressi¨® i a les desigualtats. M¨¦s de 5.000 persones visitaven cada dia l¡¯exposici¨® de p¨°sters a la facultat, que, malgrat els diversos intents del govern per tancar-la, va acabar esdevenint un centre bategant de debat, tallers, concerts i reunions. Poc despr¨¦s l¡¯islamisme triomfava, i la nounada Rep¨²blica Teocr¨¤tica Isl¨¤mica negava tota escletxa de progr¨¦s social. Jutjats com a antirevolucionaris, molts dels artistes que havien participat en les protestes van ser cessats professionalment i for?ats a l¡¯exili. ?s el cas de Nickzad Nodjoumi ¡ªpintor, avui, de renom internacional¡ª, que va haver d¡¯emigrar als EUA, o el de l¡¯arquitecta i artista Nasrin Nawab, empresonada el 1983 en una detenci¨® de masses, que tamb¨¦ hi va fer cap.

Els artistes del Grup 57 van emmirallar-se en l¡¯art revolucionari internacional del segle XX: el p¨°ster radical i l¡¯art mural de les revolucions mexicana i cubana o la primera avantguarda revolucion¨¤ria russa. En van resultar cartells de tres colors, cridaners, f¨¤cils de reproduir i de comprensi¨® immediata. Com els de l¡¯Atelier Populaire del Par¨ªs del 1968, no estaven firmats pels artistes: el signe d¡¯un puny n¡¯indicava l¡¯autoria col¡¤lectiva. L¡¯art del moviment ¡°Dona, Vida, Llibertat¡± beu d¡¯aquesta her¨¨ncia.

Nodjoumi recorda que, ¡°a difer¨¨ncia de la revoluci¨® actual, les demandes d¡¯aleshores eren de llibertat pol¨ªtica per a tothom. Per aix¨° el paper de les dones iranianes a la revoluci¨® va ser de cooperaci¨® amb els seus hom¨°legs masculins¡±. Ara b¨¦, Nawab explica que, just despr¨¦s de la revoluci¨®, quan el r¨¨gim dels aiatol¡¤l¨¤s va comen?ar a atacar els drets de les dones, part de l¡¯esquerra no els va donar suport: ¡°Deien que confonia i torbava, que la revoluci¨® tenia altres prioritats i que m¨¦s tard ja es reivindicarien els nostres drets¡±. El moviment actual est¨¤ encap?alat per les dones, per¨° els homes tamb¨¦ s¡¯hi involucren: ¡°El concepte de Vida ¨¦s molt important a l¡¯esl¨°gan: els homes s¡¯adonen que, sense la nostra llibertat, la vida no pot florir¡±, comenta Nawab. Avui, la lluita ¨¦s m¨¦s intergeneracional que mai: ¡°La meva mare t¨¦ 95 anys, per¨° quan el moviment va comen?ar a Teheran, va sortir amb la meva germana a protestar al carrer¡±.