Un tomb per les narratives barcelonines

Hi ha llocs que convoquen escenes de novel¡¤la. A Barcelona n¡¯hi ha una bona pila. S¨®n llocs de mem¨°ria que revivim a trav¨¦s dels seus personatges i que consignen l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una ciutat liter¨¤ria, f¨¨rtil en narratives. Resseguir-los ens permet tra?ar un recorregut que passa per tots els barris, des de la mirada d¡¯uns escriptors que els coneixen b¨¦. Tot seguit n¡¯oferirem un tour.

L¡¯antic Bors¨ª, per exemple, ¨¦s el temple de la febre d¡¯or, el palau per on circula el mann¨¤ que far¨¤ possible la transformaci¨® espectacular de la ciutat amb motiu de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888. Els borsistes hi formiguegen febrosament. No gaire lluny, per entre els carrers estrets del barri de Sant Pere, la laboriositat discreta de la fabricanta la converteix en l¡¯hero?na exemplar d¡¯una menestralia que ambiciona desclassar-se gr¨¤cies a la ind¨²stria t¨¨xtil. M¨¦s tocant a mar, a la Ribera, una s¨¨rie de tipus populars trafiquen entre fac¨¨cies, enraonies i picabaralles entranyables. En pocs anys de dist¨¤ncia, Narc¨ªs Oller, a La febre d¡¯or (1890-1892), Dolors Monserd¨¤, a La fabricanta (1904), i Emili Vilanova, en els seus quadres de costums, mostren les contradiccions d¡¯una ciutat que creix i no s¡¯atura. A trav¨¦s dels seus personatges, la ciutat s¡¯imbueix d¡¯un vitalisme que encaixa plenament amb l¡¯esperit progressista del nou temps, i els seus personatges ens el contagien.

Barcelona, la gran encisera, t¨¦ ombres, per¨°. El fill del senyor Esteve, que es debat entre la prosa de la vida i la poesia de l¡¯art, no viu gaire lluny del Raval de Carles Soldevila i Josep M. de Sagarra. Mentre Rusi?ol expressa, a trav¨¦s de L¡¯auca del senyor Esteve (1907), moltes de les tensions que l¡¯art finisecular fa emergir en la societat burgesa que l¡¯empara, la ciutat de mica en mica va mostrant algunes de les esquerdes que la constitueixen. Unes esquerdes que s¡¯expressen en les l¨ªnies que delimiten els barris i que, de mica en mica, estigmatitzen un Districte Cinqu¨¨ (l¡¯actual Raval), que ¨¦s utilitzat per exorcitzar unes pors col¡¤lectives. Fanny (1929) de Soldevila i Vida privada (1932) de Sagarra mostren, di¨¤fanament, la foscor d¡¯unes classes que han perdut el nord: una burgesia empobrida sobtadament i l¡¯aristocr¨¤cia decadent amb el regust entre agredol? i amarg dels Lloberola. En totes dues sobresurten uns personatges femenins poderosos, que converteixen l¡¯erotisme en un trampol¨ª que els ajudar¨¤ a anar fent la viu-viu en una societat bulliciosa que alterna el Pernod amb la mis¨¨ria.

El cor maculat de la ciutat, ubicat en una Ciutat Vella que necessita, cont¨ªnuament, mudar de pell, es converteix en un epicentre de gran rendibilitat simb¨°lica. Els baixos fons atreuen la ploma, i no nom¨¦s ho fan per satisfer les ¨¤nsies d¡¯un p¨²blic ¨¤vid de trucul¨¨ncia sin¨® perqu¨¨ es converteixen en el bistur¨ª d¡¯una literatura que dissecciona el teixit social. Per fer-ho, a m¨¦s, adopten la mirada de personatges que trampegen entre mons.

Narc¨ªs Oller, Dolors Monserd¨¤ i Emili Vilanova mostren les contradiccions d¡¯una Barcelona que creix

Mentre que La rossa de mal p¨¨l (1929), de Josep M. Franc¨¨s, ven musclos pels voltants del mercat de Santa Caterina i s¡¯encaterina d¡¯un home que no li fa cas, els robatoris del Ramon Nonat d¡¯Un film (3.000 metres) (1926), de V¨ªctor Catal¨¤, estan justificats a partir de la idea d¡¯una ciutat excessiva i avara, que no dona el que ofereix. Fora vila, a la falda d¡¯un Montju?c fer¨¦stec i altiu, La Xava (1910), de Juli Vallmitjana, representa unes formes de vida al marge del desenvolupament industrial, que seran mitificades com a reminisc¨¨ncies d¡¯un m¨®n a part: s¨®n les traces d¡¯una ra?a que es perd. L¡¯atracci¨® pel m¨®n gitano pot ser vista, en aquest sentit, com a alternativa a una literatura massa polida, poc receptiva a les classes marginals, un m¨®n que s¡¯identifica amb unes formes culturals poc assimilables a l¡¯entramat del nou teixit industrial.

La ciutat abnegada i feinera crea personatges com l¡¯ebenista Agust¨ª Lliur¨® d¡¯Aigua avall (1907), que es mou pel barri de Sant Antoni. Josep M. Folch i Torres, atent a les lluites obreres primiseculars, que tenien com a objectiu la reducci¨® de la jornada laboral, la utilitza com a s¨ªmbol d¡¯una presa de consci¨¨ncia de classe que considera clau en el futur de la nova ciutat, en un moment de combat per a una societat m¨¦s igualit¨¤ria.

Mentre que Folch i Torres, a inicis de segle, veu en la solidaritat entre treballadors unes possibilitats de redempci¨® individual, la protagonista de Feli?ment, jo soc una dona (1969), de M. Aur¨¨lia Capmany, t¨¦ molt clar que la seva salvaci¨® nom¨¦s ser¨¤ individual. Les perip¨¨cies de la Carola Mil¨¤, filla il¡¤leg¨ªtima del fill d¡¯un industrial, que sap sobreviure gr¨¤cies a l¡¯encant que provoca en els homes, expliquen un ascens social i personal que comen?a al barri de Santa Caterina. El secret d¡¯aquest ascens es deu a haver sabut ser prou h¨¤bil per aconseguir uns diners que, com a dona i com a ¨¦sser feli?, li proporcionen la llibertat.

La cultura de masses dels anys trenta crea personatges paradigm¨¤tics de la novel¡¤la de lladres i serenos. En s¨®n un bon exemple l¡¯inspector de policia Jaume Vilagut i el periodista Francesc Caldes, que posen a prova el seu olfacte professional a Un crim al Paralelo (1960), de Rafael Tasis. L¡¯¨²s d¡¯una trama polic¨ªaca ¡°cl¨¤ssica¡± (amb desaparicions i assassinats per resoldre) permet d¡¯endinsar-nos en el bullici de la Rambla, el Raval i el Paral¡¤lel, uns barris plens de tr¨¤fecs i pudor de socarrim. L¡¯exploraci¨® dels baixos fons permet, a m¨¦s, fer la cr¨ªtica social d¡¯una ciutat que, a la postguerra, vivia reprimida pels tab¨²s.

La realitat de l¡¯home del carrer, ab¨²lic i desencisat, ¨¦s la que trobem al Clot de Com ganivets i flames (1954), de Josep M. Espin¨¤s, una novel¡¤la de crisi existencial. En la clandestinitat d¡¯uns bars que tanquen tard, Enric Martrat, treballador d¡¯una ind¨²stria farmac¨¨utica que es despla?a amb bicicleta, es deixa temptar per una s¨¨rie de negocis il¡¤legals. A difer¨¨ncia del Nonat de V¨ªctor Catal¨¤, el que empeny Martrat a delinquir no ¨¦s la cobd¨ªcia ni l¡¯ambici¨® que li desperta una ciutat embriagadora, sin¨® la insatisfacci¨® que li provoquen l¡¯economia d¡¯estraperlo i la rutina dom¨¨stica. L¡¯activitat delictiva ¨¦s vista, per tant, com a ant¨ªdot i aventura en un imaginari de suburbi, ple de carrers sense asfaltar, pisos barats i caf¨¨s amb taules de f¨°rmica desgastada.

En una Barcelona resclosida i plena d¡¯¨¦ssers que es llepen les ferides, pocs personatges encarnen millor la idea de trencament generacional com els que creen Montserrat Roig i Terenci Moix als seixanta i setanta. La Nat¨¤lia Miralpeix d¡¯El temps de les cireres (1977) i el Bruno Quadreny de El dia que va morir Marilyn (1969) s¡¯identifiquen i, a la vegada, s¡¯allunyen d¡¯una ciutat que veuen com a part de la seva identitat, amb qui tenen una relaci¨® ambivalent.

Hereus, com a fills de la postguerra, de la mem¨°ria de la guerra dels pares, la seva ciutat ¨¦s la d¡¯uns llocs concrets: la de la part de l¡¯Eixample m¨¦s propera al passeig de Sant Joan (en el primer cas), la del Raval i la de les columnes romanes del barri G¨°tic de Barcelona, un espai en ru?nes amb el qual Bruno s¡¯identifica (en el segon). A trav¨¦s de la recreaci¨® de la ciutat es perfila l¡¯evoluci¨® dels personatges, en una relaci¨® que permet als autors reescriure els seus propis or¨ªgens.

La ciutat del tardofranquisme i la transici¨®, vista des del carrer Bol¨ªvia del Poblenou, ¨¦s la destinaci¨® de la Lina, una noia de Linares (Ja¨¦n) que s¡¯hi instal¡¤la a viure amb el seu marit, N¨¦stor, que es convertir¨¤ en un l¨ªder sindical. Carrer Bol¨ªvia (1999), de Maria Barbal, es construeix des de la perspectiva dels residents d¡¯un barri obrer, fet de cases adossades que semblen donar forma a una illa, amb terrats i roses que perfumen l¡¯entorn. Des de la vora del Bes¨°s, l¡¯autora radiografia els canvis que, de mica en mica, es van introduint en la quotidianitat d¡¯un ve?nat que no disposa de serveis. La hist¨°ria dels personatges s¡¯alterna amb alguns dels esdeveniments que marcaran el canvi de r¨¨gim, com l¡¯assassinat de Carrero Blanco el 1973 o la celebraci¨® de les primeres eleccions democr¨¤tiques el 1977. L¡¯experi¨¨ncia de la Lina ¨¦s la d¡¯una migrant tensada entre dos mons, que es construeix una identitat gr¨¤cies a l¡¯aiguabarreig de gent que l¡¯acull.

Pocs personatges encarnen millor la idea de trencament generacional com els de Roig i Moix als anys seixanta

Entre Collserola i el rovell de l¡¯ou, la hist¨°ria de ¡°Carnaval¡± (dins Vint-i-dos contes, 1958), de Merc¨¨ Rodoreda, sembla sintetitzar la relaci¨® que alguns dels seus personatges m¨¦s protot¨ªpics, com la Colometa de La pla?a del Diamant, tenen amb el lloc on viuen ¡ªi, tamb¨¦, amb la vida. La narraci¨® ¨¦s la cr¨°nica d¡¯un desenc¨ªs. Explica l¡¯itinerari que fan dos joves que s¡¯acaben de con¨¨ixer, d¡¯or¨ªgens socials i posicions vitals antag¨°niques, que surten d¡¯una festa de disfresses (¨¦s carnaval) i decideixen baixar a peu des de l¡¯avinguda del Tibidabo fins al carrer del Consell de Cent.

El recorregut, nocturn, serveix de correlat dels sentiments que experimenta el noi, que van des de l¡¯enlluernament (a la part alta, on hi ha un jard¨ª amb gard¨¨nies) fins al disgust que, despr¨¦s d¡¯haver baixat pel carrer Balmes, la pla?a Molina i la Via Augusta, t¨¦ a la Diagonal (on ¨¦s v¨ªctima d¡¯un robatori). Tot el relat posa ¨¨mfasi en el car¨¤cter ef¨ªmer de l¡¯aventura, a partir d¡¯una geografia urbana concreta, que t¨¦ com a punt final un xamfr¨¤ del Passeig de Gr¨¤cia amb el carrer del Consell de Cent. L¡¯enc¨ªs es trenca, definitivament, amb una mossegada de fred i un despertador que sona l¨²gubrement en una casa ve?na.

Paradoxalment, la geografia urbana de ¡°Cacofonia¡± (dins Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, 1980), de Quim Monz¨®, implica fer el mateix recorregut, tamb¨¦ amb dos personatges (A i B), per¨° amb cotxe. Els gimlets que l¡¯A ha pres sota les palmeres de la falda de Collserola l¡¯animen a fer realitat una fantasia que t¨¦ des de fa temps: provocar la cat¨¤strofe circulat¨°ria m¨¦s gran de la hist¨°ria. Circular¨¤, a tota velocitat, sense parar-se als sem¨¤fors, primer tirant avall pel carrer Balmes i despr¨¦s, cap amunt, en direcci¨® contr¨¤ria. La narraci¨® est¨¤ plena de refer¨¨ncies culturals (el Crystal City, la truiteria Flash Flash, el Forn del Cigne, el Baviera, etc.) que, com el viatge a tota velocitat per una ciutat difusa, fixen el record visual d¡¯una experi¨¨ncia cacof¨°nica: la dels xiscles i els insults amb qu¨¨ els altres conductors responen al caos circulatori. Al final, de nou al punt d¡¯origen, l¡¯A i la B, des de l¡¯avinguda del Tibidabo, s¡¯aboquen al buit i contemplen, imp¨¤vids, els confins d¡¯una ciutat que s¡¯eixampla i es constreny als seus peus.