Cobi no mor mai

¡°El model de futur de Barcelona ¨¦s El Passat. O millor, El Maragallat¡±. Ho escriu el periodista Antonio Ba?os a Barcelona no t¨¦ soluci¨®. Una mica de ra¨® t¨¦. ?s simptom¨¤tic que ERC presenti Ernest Maragall amb el lema ¡°m¨¦s que mai¡± popularitzat pel seu germ¨¤. O que Jaume Collboni hagi presentat la llista del PSC invocant la gl¨°ria ol¨ªmpica i fotografiant-se amb Serra, Clos i Hereu. I tamb¨¦ que Junts, hereus de CiU, hagin recuperat Xavier Trias, la seva carta m¨¦s maragallista.

Tot plegat per desbancar Ada Colau, que va guanyar l¡¯alcaldia impugnant el model de ciutat dels Jocs i del F¨°rum, per¨° que aviat es va reconciliar amb aquell llegat fitxant el socialista Jordi Mart¨ª, avui el seu n¨²mero dos, i reivindicant el millor de la Barcelona de Maragall. La representa tamb¨¦ Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, de qui l¡¯Ajuntament va reeditar el 2018, despr¨¦s de 30 anys, el can¨°nic Barcelones. Igual que la representa el ge¨°graf Jordi Borja, exregidor del PSUC i pel PSC i art¨ªfex de la internacionalitzaci¨® del model Barcelona abans que esdevingu¨¦s marca. Mentor de Colau a l¡¯Observatori DESC, Borja tanca simb¨°licament la llista de Barcelona en Com¨² i ha presentat fa poc el recull autobiogr¨¤fic Un puente.

?s simptom¨¤tic que ERC presenti Ernest Maragall amb el lema ¡°m¨¦s que mai¡±, que va popularitzar pel seu germ¨¤

Es va equivocar Jordi Amat quan, a l¡¯ep¨ªleg d¡¯El llarg proc¨¦s, va especular que ¡°Cobi i el maragallisme comencessin a empolsegar-se sense entroncar amb el present, esdevenint nom¨¦s un llegat sense hereus¡±. L¡¯independentisme ho va intentar, per¨° el proc¨¦s no va matar el quisso. Tampoc el van liquidar els comuns. Arribats dels barris i del 15-M amb la promesa d¡¯un model alternatiu, nom¨¦s la pand¨¨mia va propiciar el miratge d¡¯una Barcelona sense Mobile, ni creuers, ni desnonaments. Springsteen, Obama i Spielberg, com la Copa Am¨¨rica, certifiquen que Barcelona torna al mapa de les millors ciutats del m¨®n per visitar, treballar i viure... al cost d¡¯assumir-ne la gentrificaci¨®.

Un nou model, en tot cas, est¨¤ plantejat. Ho defensa l¡¯arquitecte i exregidor dels comuns Josep Maria Montaner a Lawfare urbano. ¡°Els moviments urbans de resist¨¨ncia a la turistificaci¨® dels barris m¨¦s monumentals d¡¯Atenes han plantejat el PEUAT de Barcelona com a model alternatiu de refer¨¨ncia a seguir. I tant les dues superilles realitzades ¡ªla de Poblenou i la de Sant Antoni, que han servit de prototipus i prova¡ª com el projecte global Superilla Barcelona, amb els seus eixos i places verdes a les interseccions de carrers, han estat reconegudes per l¡¯ONU com un exemple de la manera en qu¨¨ les ciutats poden combatre la crisi clim¨¤tica¡±. Amb Zaida Muix¨ª i Fernando ?lvarez, Montaner ¨¦s autor d¡¯Arxiu cr¨ªtic model Barcelona 1973-2004 i Reader modelo Barcelona 1973-2013, i deutor d¡¯obres com El modelo Barcelona: un examen cr¨ªtico, del ge¨°graf Horacio Capel, o el treball col¡¤lectiu Barcelona, marca registrada: un model per desarmar, entre d¡¯altres.

Ada Colau va guanyar impugnant el model dels Jocs, per¨° es va reconciliar amb aquell llegat fitxant el socialista Jordi Mart¨ª

A Barcelona no t¨¦ soluci¨®, Ba?os cita versos de Joan Oliver per il¡¤lustrar que la ciutat mai no ¨¦s el que hauria de ser: ¡°Et cal ¨¦sser una altra per ¨¦sser la que deus¡±. L¡¯exdiputat de la CUP fa seu un relat molt cr¨ªtic. Beu del que l¡¯antrop¨°leg Manuel Delgado ha anat destil¡¤lant amb alta graduaci¨® des d¡¯Elogi del vianant. Del ¡®model Barcelona¡¯ a la Barcelona real del 2005. Si aleshores Delgado reconeixia les ¡°mirades l¨²cides¡± de V¨¢zquez Montalb¨¢n i Montaner, avui denuncia ¡°el frac¨¤s dels que ara governen la ciutat¡± d¡¯acord amb aquesta premissa: ¡°el pitjor que ens ha passat ¨¦s que van venir els nostres¡±. Delgado ho afirma al p¨°dcast de Cr¨ªtic i ho va dir a la presentaci¨® del llibre que ha prologat al fot¨°graf Jordi Secall, Barcelona sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007. No t¨¦ ¡°nost¨¤lgia de la lluita antifranquista i la transici¨®¡± sin¨® de ¡°les protestes antiglobalitzaci¨® i contra el F¨°rum¡±, la traca final de les quals va ser el 15-M, tra?t per ¡°molts que apareixen al llibre i ara manen¡±.

La fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, menys categ¨°rica, ja dubtava a Ciutat Princesa: ¡°Hem venut la ciutat en la seva totalitat, que sobretot ¨¦s la totalitat del valor de la marca Barcelona. Qui se¡¯n recorda, avui, de quan Barcelona era un model de desenvolupament econ¨°mic i de cohesi¨® social?¡±. Sense la perspectiva ni el materialisme hist¨°ric que es pressuposen al vell militant comunista Delgado, Garc¨¦s escrivia el 2018 que ¡°democr¨¤cia ¨¦s una paraula que no havia estat mai nostra¡±. I la primera persona del plural fa refer¨¨ncia als criats ¡°en els llimbs d¡¯una classe mitjana que ho abastava tot, d¡¯una despolititzaci¨® de la societat que ho barrejava tot i en el present hist¨°ric de la globalitzaci¨®, que esborrava les disputes de la hist¨°ria¡±. Com si la cr¨ªtica al model de ciutat hagu¨¦s nascut el 1996 al cine Princesa, amb les protestes contra el F¨°rum o a les acampades del 15-M. Altres matisos i m¨¦s rigor aporta l¡¯antrop¨°leg marxista Jose Mansilla a Los a?os de la discordia. Del Modelo a la Marca Barcelona, que prologa l¡¯exregidora Gala Pin i t¨¦ un bon ep¨ªleg sobre la ciutat tur¨ªstica d¡¯Ernest Ca?ada.

?s aqu¨ª on cal filar molt prim, en les difer¨¨ncies i contradiccions entre model i marca, en la cronologia i el context. M¨¦s enll¨¤ de discussions terminol¨°giques, el debat ¨¦s qui, com, quan i per qu¨¨ posa les mans sobre la ciutat. L¡¯expressi¨® fa refer¨¨ncia a una pel¡¤l¨ªcula de Francesco Rosi i la va manllevar V¨¢zquez Montalb¨¢n per titular un article a El Pa¨ªs, el 1988, que va propiciar un manifest d¡¯intel¡¤lectuals i dirigents ve?nals alertant contra l¡¯acr¨ªtic consens ol¨ªmpic. Aquell manifest va reactivar la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona, que ha celebrat mig segle amb el volum La for?a del moviment ve?nal. De l¡¯alcalde Porcioles a l¡¯alcaldessa Colau.

Avui model de ciutat i contradiccions van unides. S¡¯ha evidenciat quan s¡¯ha repescat l¡¯entrevista de La Trinca a Maragall, del 1989, on l¡¯alcalde advertia que els cotxes havien de desapar¨¨ixer de la ciutat per deixar pas als vianants i al transport p¨²blic... I ho deia al mateix temps que constru?a les rondes i el transport p¨²blic era ol¨ªmpicament oblidat. M¨¦s de 30 anys despr¨¦s de Barcelona 92, el context ¨¦s molt diferent, per¨° el debat sobre el model ¨¦s ben viu. M¨¦s que el Cobi.