Carrers de Barcelona: per qu¨¨ es diuen aix¨ª?

El Che, Freddie Mercury, Cousteau, Samaranch, Heribert Barrera¡­ for?men part d¡¯un document de 18 p¨¤gines guardat en un calaix de l¡¯Ajuntament titulat ¡°Noms aprovats per la pon¨¨ncia del nomencl¨¤tor dels carrers de Barcelona sense espai assignat¡±. L¡¯escriptor d¡¯El petit pr¨ªncep, el capit¨¤ del Calypso o el l¨ªder de Queen tenen en com¨² que l¡¯administraci¨® municipal ha donat llum verda per tal que vies urbanes es bategin amb els seus noms. Esperen el moment que se¡¯ls assigni un carrer, un passeig, un carrer¨®¡­ encara que el m¨¦s probable ¨¦s que no arribi mai. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria de per qu¨¨ tots els carrers de Barcelona tenen un nom i es rebategen, i per qu¨¨ Samaranch, Barrera o Cousteau potser mai no tindran un carrer a la capital catalana.

L¡¯obra El callejero, de Deirdre Mask (Capit¨¢n Swing) ajuda a entendre tot el que hi ha darrere els noms dels carrers sobre identitat, ra?a, riquesa i poder.

Sense adre?a

L¡¯autora d¡¯El callejero explica que viure en un lloc (pis, casa, barraca¡­) que disposi d¡¯adre?a ¨¦s ¡°una manera molt econ¨°mica de treure les persones de la pobresa, i els facilita l¡¯acc¨¦s al cr¨¨dit, al vot i als mercats internacionals¡±. Ser posse?dor d¡¯una adre?a no nom¨¦s ¨¦s ¨²til perqu¨¨ els serveis d¡¯emerg¨¨ncia et puguin localitzar, tamb¨¦ perqu¨¨ autoritats i privats puguin ¡°trobar-te, vigilar-te, cobrar-te impostos i intentar vendre¡¯t coses que no necessites¡±. A m¨¦s, les vies urbanes tenen un nom i no un altre perqu¨¨, segons Mask, ¡°la nomenclatura dels carrers est¨¤ vinculada a la identitat, la riquesa¡±, i gaireb¨¦ sempre ¡°amb el poder: el poder d¡¯anomenar, el poder de transformar la hist¨°ria, el poder de decidir qui compta, qui no i per qu¨¨¡±.

Deirdre Mark analitza qu¨¨ suposa viure sense adre?a. Recorre el m¨®n repassant com s¡¯han anomenat i numerat els carrers per al bon funcionament social. A la capital catalana fa segles que els carrers tenen nom, per¨° no tots els ve?ns de la ciutat viuen en un lloc identificable.

A Barcelona fa segles que els carrers tenen nom, per¨° no tots els ve?ns viuen en un lloc que es pugui identificar

En Jordi t¨¦ 56 anys. No vol revelar el seu cognom. Fa un any que viu en un pis de la Fundaci¨® Arrels, una de les entitats que treballen a Barcelona amb les persones sense llar. Abans va passar m¨¦s de dues d¨¨cades sobrevivint al ras despr¨¦s que una col¡¤lecci¨® d¡¯addiccions, un divorci i l¡¯atur el foragitessin a la cuneta de la vida. ¡°Durant gaireb¨¦ 20 anys no podia rebre cartes. No tenia dret ni a prestacions, ni a res. Era un sensepapers¡±, recorda aquest barcelon¨ª. Malvivint al carrer es va empadronar a Arrels i va poder, d¡¯alguna manera, recuperar la part de la vida que nom¨¦s existeix gr¨¤cies a les missives. ¡°L¡¯¨²ltima vegada que vaig votar va ser pel fer¨¨ndum de l¡¯OTAN. Crec que aquest diumenge igual voto per veure qu¨¨ se sent¡±, ironitza.

Manuel Jim¨¦nez t¨¦ 60 anys. Viu en una furgoneta aparcada a Collserola des de fa cinc anys, quan es va quedar a l¡¯atur i es va divorciar. ¡°Vaig intentar aconseguir un apartat de correus, i m¨¦s tenint en compte que estic en un litigi amb la meva exdona. Era car¨ªssim¡±, assegura. Jim¨¦nez cobra 480 euros al mes i l¡¯apartat de correus val 89 euros a l¡¯any. ¡°Vaig al Centre d¡¯Acollida Ass¨ªs cada mat¨ª a dutxar-me o a esmorzar, all¨¤ rebo les cartes i aix¨ª no tinc problemes¡±, explica.

Ferran Busquets ¨¦s el director de la Fundaci¨® Arrels. Sap qu¨¨ ¨¦s viure sense adre?a. ¡°A Arrels tenim m¨¦s de 150 persones empadronades. Quan no tenien adre?a no se¡¯ls podia notificar res. El problema ¨¦s que la vida continua, i quan, a la fi, aconsegueixen tornar a tenir una adre?a, els arriben totes les notificacions de cop, entre elles requeriments, multes no pagades, processos penals¡­ torna a ser un sot just quan remuntaven¡±, denuncia Busquets.

En nom de la pol¨ªtica

Un dels ep¨ªgrafs m¨¦s contundents d¡¯El callejero ¨¦s sobre les decisions pol¨ªtiques per batejar carrers. ¡°A Espanya, la llei obliga a modificar els noms dels carrers que honren feixistes¡±, s¡¯aventura l¡¯autora en una de les seves p¨¤gines. Una afirmaci¨® que no s¡¯ajusta a la realitat. L¡¯agost passat condu?a per Hu¨¦rmeces del Cerro (Guadalajara). El carrer principal del municipi ¨¦s General¨ªsimo Franco. Afortunadament a Barcelona no hi ha cap via urbana que honri el dictador. Ho va ser l¡¯avinguda Diagonal durant el llarg hivern franquista.

Quan Ada Colau va arribar a l¡¯alcaldia el 2015, es va proposar analitzar tot el nomencl¨¤tor i reduir el que es va qualificar com a ¡°sobredimensi¨® simb¨°lica de la monarquia¡±. Es va voler posar m¨¤ als carrers en honor dels Borbons. Alguns es van canviar, entre ells l¡¯encreuament de l¡¯obelisc entre la Diagonal i el passeig de Gr¨¤cia, que va deixar de portar el nom del rei em¨¨rit per rebatejar-se amb l¡¯hist¨°ric Cinc d¡¯Oros. Han passat vuit anys. Hi ha carrers que no s¡¯han rebatejat. El passeig Joan de Borb¨® a la Barceloneta continua conservant les plaques en honor de l¡¯avi del monarca actual.

Quan els comuns van entrar a l¡¯Ajuntament nom¨¦s hi havia un 3% de carrers amb noms de dona. Ara s¨®n un 8%

El primer mandat de Colau va ser gener¨®s en imatges i declaracions d¡¯intencions. El 5 de mar? del 2018 es va celebrar una gran festa en la que llavors encara es deia pla?a d¡¯Antonio L¨®pez. El primer Ajuntament de Colau va convocar la ciutadania per retirar, en una gran celebraci¨®, l¡¯est¨¤tua de l¡¯empresari, mecenes i primer marqu¨¨s de Comillas, Antonio L¨®pez i L¨®pez (Comillas, Cant¨¤bria, 1817 ¨C Barcelona, 1883). El principal motiu que condemnava la retirada del monument ¨¦s l¡¯acusaci¨® que recau sobre L¨®pez d¡¯acumular una fortuna indecent gr¨¤cies al tr¨¤fic d¡¯esclaus. L¡¯est¨¤tua se¡¯n va anar a un magatzem i el mar? del 2022 (aquesta vegada en el segon mandat) els operaris municipals van retirar les plaques de marbre de la pla?a Antonio L¨®pez i les van substituir per plaques amb el nom d¡¯Idrissa Diallo, en honor d¡¯un jove migrant guine¨¤ que el 2012 va morir al Centre d¡¯Internament d¡¯Estrangers de la Zona Franca. Ara no queda cap rastre del marqu¨¨s de Comillas al nomencl¨¤tor.

El regidor de Mem¨°ria Democr¨¤tica, Jordi Rabassa (BCom¨²), no amaga la motivaci¨® que fa canviar els noms: ¡°Els noms que tenen els carrers i places responen a una decisi¨® pol¨ªtica, si no, posar¨ªem lletres o n¨²meros¡±, ¨¦s taxatiu. ¡°Els carrers i les places s¨®n la pell de la ciutat, i fins que arribem nosaltres es mostrava en funci¨® de les elits que han ostentat el poder. Quan una pla?a es diu Antonio L¨®pez, tenim al cap un model de ciutat, per¨° nosaltres volem una ciutat diferent. Per aix¨° el canviem per Idrissa Diallo¡±, adverteix. ¡°No volem una Barcelona amb noms de negrers, pol¨ªtics o sants. Volem carrers de dones i de classes populars¡±, reivindica.

Usos de la hist¨°ria

El 18 de desembre del 2019 el poeta i professor Jaume Subirana i els historiadors Marc Gil i Joan Fuster Sobrepere van participar en la taula rodona ¡°Combats pel nomencl¨¤tor de Barcelona, del franquisme a la democr¨¤cia¡±, dins del cicle Di¨¤legs d¡¯hist¨°ria urbana i patrimoni. Aquella reuni¨® ¡ªgravada i publicada a Youtube¡ª ho evidencia. Els nom dels carrers de Barcelona remeten a una decisi¨® pol¨ªtica. I, ¨¦s clar, quan canvia el poder canvien els noms.

Subirana va recordar que, quan Ildefons Cerd¨¤ va dissenyar el seu pla urban¨ªstic, els carrers de l¡¯Eixample tenien noms de lletres i n¨²meros. Va ser l¡¯historiador V¨ªctor Balaguer qui va aconseguir ¡ªen ple segle XIX¡ª que els carrers portessin noms que expliquen una hist¨°ria identit¨¤ria que obsessionava aquest liberal preocupat per un passat, suposadament glori¨®s, de Catalunya. Balaguer va aconseguir que l¡¯Ajuntament li compr¨¦s la proposta, i encara avui l¡¯Eixample mant¨¦ el nomencl¨¤tor sorgit de l¡¯obsessi¨® d¡¯aquest historiador. En aquesta zona els carrers reben el nom d¡¯institucions glorioses, com les Corts Catalanes, el Consell de Cent, la Diputaci¨®. Altres carrers van ser batejats amb noms de territoris de l¡¯anomenada ¡°p¨¤tria catalana¡±: Sardenya, C¨°rsega, Sic¨ªlia, Mallorca, Val¨¨ncia, Urgell, Arag¨®, N¨¤pols, Rossell¨®. Tamb¨¦ hi ha vies amb nom d¡¯activitats que Balaguer considerava pr¨°speres, com Marina, Ind¨²stria, Comer?, o personalitats que ajudaven en el relat en qu¨¨ creia l¡¯ide¨°leg d¡¯aquest nomencl¨¤tor: Viladomat, Ausi¨¤s March, Roger de Flor, Roger de Ll¨²ria, Al¨ª Bei...

El nomencl¨¤tor va variar durant la Rep¨²blica, i quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona es va constituir una comissi¨® per modificar-lo. Marc Gil assegura que la primera proposta va ser recuperar els noms previs al 14 d¡¯abril del 1931. Els primers que es van canviar van ser la Diagonal, que va passar a dir-se Francisco Franco, i les Corts Generals, per Primo de Rivera. Al final, hi va haver 397 canvis entre el nomencl¨¤tor republic¨¤ i el franquista. El primer ajuntament democr¨¤tic va catalanitzar i va recuperar noms previs a l¡¯entrada de les tropes franquistes, per¨° la gran operaci¨® va ser amb la construcci¨® de la Vila Ol¨ªmpica. Fuster va estar al capdavant d¡¯aquella proposta de nomencl¨¤tor. D¡¯all¨¤ sorgeixen vies com Trueta, Espriu, Arquitecte Sert, Rosa Sensat, Mir¨®, Joan Oliver, Vicens Vives¡­

El 2015, quan els comuns entren a l¡¯Ajuntament, nom¨¦s hi havia un 3% de dones la llista de carrers. El percentatge ha pujat fins al 8%. ¡°?s molt complicat que apareguin carrers nous, de manera que nom¨¦s podem revertir el percentatge eliminant noms d¡¯homes que no siguin un referent ¨¨tic i substituint-los per dones¡±, denuncia Rabassa. ¡°A m¨¦s dels carrers de renom, cal tenir molt en compte la qualitat. Amb alcaldes del PSC i CiU es van posar noms de dones a interiors d¡¯illa. Llocs on no arribar¨¤ mai una carta o una factura perqu¨¨ no hi ha ning¨² que hi visqui¡±, lamenta el regidor, que continua amb la seva cr¨ªtica: ¡°Al seu dia el PSC anomen¨¤ una pla?a Karl Marx o Rep¨²blica, per¨° no s¨®n al centre o en llocs de poder¡±.

El segon mandat de Colau acaba amb noms com el passeig Joan de Borb¨®. ¡°Vam voler canviar-li el nom pel de l¡¯activista ve?nal de la Barceloneta Emilia Llorca, per¨° el PSC s¡¯hi va oposar¡±, lamenta Rabassa. Despr¨¦s, Llorca va tenir el seu carrer ¡ªsubstituint Almirall Aixada¡ª, molt m¨¦s petit que el passeig amb nom de Borb¨®.

L¡¯Ajuntament rep desenes de peticions per reanomenar carrers. La norma ¨¦s que han de passar cinc anys des de la mort de la persona abans de plantejar-se un bateig, amb l¡¯excepci¨® de les persones que en vida hagin estat condecorades amb la medalla de la ciutat. Les peticions van als plens dels districtes i all¨¤ es decideix sempre que hi hagi consens. ¡°Una de les meves frustracions ¨¦s no haver suprimit els carrers dels Borbons, unes persones que no s¨®n referent de la ciutat que volem¡±, lamenta el regidor. T¨¦ una altra espina clavada: ¡°Joan G¨¹ell continua tenint carrer i est¨¤ demostrat que va ser negrer com Antonio L¨®pez¡±.

Hi ha desenes de noms aprovats fa d¨¨cades que no tindran mai un carrer amb el seu nom. Carles Sabater, Ortega y Gasset, P¨ªo Baroja o Nelson Mandela podrien no figurar mai al marbre d¡¯una via urbana a Barcelona. Potser es construeix un relat de ciutat buscant altres personatges. Personatges que interessin en aquell moment pol¨ªtic.