De Vallfogona a Miami

Hi ha un sonet de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, que, per explicar la sorprenent meravella de la diversitat entre els humans, de com n¡¯hi ha que som ¡°cardots¡± i n¡¯hi ha que s¨®n ¡°rams de satalia¡±, es remunta al llibre del G¨¨nesi, a les Generacions de No¨¨ i a la repoblaci¨® de la terra que, despr¨¦s del diluvi, van dur a terme els tres fills del patriarca: Sem, Cam i J¨¤fet.

Segons la tradici¨® derivada de la Taula de les Nacions b¨ªblica, Sem fou el pare dels semites (¨¤rabs, hebreus et al.) i, en general, dels pobles asi¨¤tics; Cam fou l¡¯avantpassat de Cuix, Egipte i Put, ¨¦s a dir, de la poblaci¨® africana; i J¨¤fet i els seus descendents foren els pobladors d¡¯Europa. Amb aquestes l¨ªnies success¨°ries, s¡¯assentava i agermanava la genealogia de tot el m¨®n conegut en l¡¯antiguitat.

D¡¯acord amb aquesta f¨®rmula etnol¨°gica, el sonet vallfogon¨ª segueix la branca de T¨²bal, el fill de J¨¤fet que s¡¯encarreg¨¤ de poblar la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, i lliga la sang de No¨¨ amb la dels nostres antecessors. A partir d¡¯aqu¨ª, si hom vol seguir la mitologia, pot empalmar-ho amb el cant primer de L¡¯Atl¨¤ntida de Jacint Verdaguer, on apareixen Pirene, filla de T¨²bal, el gegant Geri¨®, H¨¨rcules i l¡¯incendi dels Pirineus. Per¨° no cal que anem tan lluny.

Per fer-se entendre amb aquesta ingent prog¨¨nie i la quantitat d¡¯humans nascuts de cada mare, el Rector de Vallfogona inventa una paraula: ventricultura. Aix¨ª doncs, de la capacitat de gestar i parir (de generar parents), Garcia en vindria a dir ¡°el cultiu del ventre¡±, entenent que ventre vol dir les entranyes, l¡¯¨²ter: el claustre matern.

La paraula ventricultura ¨¦s un h¨¤pax, un mot que nom¨¦s est¨¤ documentat en un exemple ¡ªel sonet vallfogonesc¡ª. Amb una colla d¡¯amics, tenim l¡¯obsessi¨® de donar nova vida als h¨¤paxs que trobem perqu¨¨ deixin de ser-ho i es converteixin en neologismes ¨²tils. Hi ha casos en qu¨¨ un h¨¤pax no ¨¦s dif¨ªcil de posar en circulaci¨® perqu¨¨, directament, no se¡¯n sap el significat concret i, per tant, es pot utilitzar lliurement sense manies, com les famoses ¡°marquineldes resignades¡± de Merc¨¨ Rodoreda. La gr¨¤cia, per¨°, de la ventricultura vallfogonina rau en el fet que pot ser molt efica? avui en dia.

Resulta que aquest distanciament ir¨°nic que pren amb una cosa tan bio?l¨°gicament commovedora com ¨¦s la maternitat, agafant-la en un sentit hiperb¨°licament industrial de produir una nova humanitat a cabassades, ¨¦s molt pertinent per parlar d¡¯aquesta moda de fer els fills en ventres de lloguer, aquesta actitud de prendre¡¯s l¡¯embar¨¤s com una mera ocupaci¨® temporal sense vincles afectius. La dona que es troba en la situaci¨® d¡¯haver d¡¯oferir el seu sistema reproductiu per gestar els fills d¡¯altri podria rebre el t¨ªtol de ¡°ventricultora¡±. Aix¨ª, els titulars de la premsa groga podrien clamorejar: ¡°La gestaci¨® subrogada ¨¦s una ventricultura liberal¡± o ¡°Coneix amb nosaltres la ventricultora de la filla-neta d¡¯Ana Obreg¨®n¡±. I a veure qui diu que no vivim en una ¨¨poca barroca!