Goethe i el model cient¨ªfic

Johann Wolfgang ¡ªm¨¦s tard ¡°von¡±¡ª Goe?the (1749-1832), home de lletres considerat el m¨¦s gran d¡¯Alemanya, va posseir tota la vida una afici¨® sense mesura per totes les coses del m¨®n, des de la literatura o la filosofia fins al conreu dels jardins, l¡¯edificaci¨® d¡¯un teatre, l¡¯astronomia, les ci¨¨ncies naturals i tot el que hom pugui imaginar. ?s el gran homo universalis, o el gran pol¨ªcrata del seu pa¨ªs, que era de fet, estant Alemanya encara no unificada, el ducat de Weimar-Tur¨ªngia.

Cap a la seixantena va escriure una novel¡¤la for?a discutida al seu moment, avui considerada una de les seves obres mestres, amb un t¨ªtol que feia honor als aspectes de la biologia que tant li interessaven, Les afinitats electives (1809), ara en traducci¨® catalana de Carlota Gurt, molt bona, amb uns quants arcaismes que escauen perfectament a un llibre d¡¯inici del segle XIX (Barcelona, Bernat Metge Universal, 2023). Goethe va agafar aquest concepte de l¡¯obra de l¡¯home de ci¨¨ncia Torbern Bergman, attractio electiva duplex, fenomen qu¨ªmic particular segons el qual dos elements associats i sota l¡¯acci¨® simult¨¤nia de dos altres elements dotats de certes propietats determinades, es desagreguen per unir-se als altres dos per formar dues parelles noves d¡¯elements per una llei de rec¨ªproca atracci¨® (aix¨° agradar¨¤ als lectors que es dediquen a la qu¨ªmica). De fet, amb aquesta explicaci¨® cient¨ªfica ja est¨¤ tot dit: Eduard i Carlota, matrimoni, visiten una finca rural que posseeixen ¡ªde fet, la casa corresponent a penes tindr¨¤ cap lloc a la novel¡¤la, que dona sempre prioritat a la naturalesa¡ª amb la intenci¨® d¡¯estructurar les seves terres i fer-ne un paisatge d¡¯estil angl¨¨s ¡ªdetall no mancat d¡¯import¨¤ncia: haver dissenyat uns jardins a la versallesca, amb domini de la geometria regular, hauria espatllat el valor al¡¤leg¨°ric que t¨¦ la natura dins el conjunt de l¡¯obra.

No triguen a arribar Ot¨ªlia, filla sobrevinguda de la parella, i el Capit¨¤, amic de la fam¨ªlia. Apareixer¨¤ despr¨¦s un anomenat Mittler, que en alemany vol dir ¡°mitjancer¡±, i que, m¨¦s que fer de tal cosa entre els quatre protagonistes principals, far¨¤ m¨¦s aviat d¡¯all¨° que en castell¨¤ se¡¯n diu ¡°entrometido¡± (hauria hagut d¡¯escriure ¡°entremetedor¡±, paraula catalana que no diu ning¨²?). Ot¨ªlia comen?a a sentir una gran passi¨® per Eduard, i el Capit¨¤ la sentir¨¤ per Carlota, sempre a causa d¡¯all¨° que dona t¨ªtol a l¡¯obra: les afinitats d¡¯elecci¨®, base de totes les relacions amoroses apassionades ¡ªno les dels matrimonis de conveni¨¨ncia, poc considerats en temps rom¨¤ntics¡ª i de les relacions d¡¯amistat.

La hist¨°ria podria resultar avorrida ¡ª¨¦s una trama avui dia freq¨¹ent¡ª si no fos que Goethe demostra un coneixement exquisit de la psicologia femenina en el personatge d¡¯Ot¨ªlia, que es converteix en una veritable enamorada a l¡¯estil Rilke (amic dels amors intransitius), ¨¦s a dir, una dona delicada en qui la consci¨¨ncia moral ¡ª¡±No cometr¨¤s adulteri¡±¡ª acaba sent m¨¦s poderosa que la seva pulsi¨®. ?s, per dir-ho aix¨ª, una novel¡¤la que narra desigs potent¨ªssims, com una for?a de la naturalesa, per¨° temperats pel codi moral d¡¯una burgesia a l¡¯al?a. Malgrat que l¡¯obra manifesta un feminisme preco? al cap¨ªtol II.3, Ot¨ªlia morir¨¤ a causa de l¡¯atzucac en qu¨¨ l¡¯ha ficada la passi¨®; i Eduard, gaireb¨¦ per simpatia tamb¨¦ qu¨ªmica, es morir¨¤ de pena. ?s un final a l¡¯estil tragicoshakespeari¨¤, for?a habitual al teatre de Goethe. Potser cal lamentar ¡ªalmenys avui dia, quan els lectors ja no s¡¯empassen f¨¤cilment les fantasies inversemblants dels rom¨¤ntics companys de Goethe¡ª que una noia que assisteix Ot¨ªlia caigui des de molt amunt a terra, mori i es refaci miraculosament en abra?ar Ot¨ªlia (!?). Aix¨° forma part del g¨¨nere fant¨¤stic, contrari al tractament psicol¨°gic i emocional dels personatges de l¡¯obra que practica Goethe.

Si al final del segle XVIII Choderlos de Laclos, cl¨¤ssic, va presentar les relacions amoroses atorgant sobirania a la ¡°mec¨¤nica¡± de tals relacions ¡ªva ser culpa de L¡¯home m¨¤quina de La Mettrie?, ho va ser de Descartes?¡ª, Goethe va tenir sempre un peu en la ra¨® i un altre en el valor de les emocions i de la naturalesa humana malgrat el que va dictar al seu secretari en una ocasi¨®: ¡°Tot el que ¨¦s cl¨¤ssic ¨¦s sa, tot el que ¨¦s rom¨¤ntic ¨¦s malalt¨ªs¡±. Com d¨¨iem en un article de fa poques setmanes, esqueia a la societat parisenca i a la noblesa actuar com actuen els personatges de Les Liaisons dangereuses, de Laclos, de la mateixa manera que escau al temps de Goethe presentar l¡¯amor com un dilema entre la ra¨® moral i la passi¨®-natura.

Els lectors agrairan dues coses relatives a aquest llibre: la traducci¨® de Carlota (nomen omen) Gurt, que permet deixar per a un record boir¨®s la m¨¦s vella traducci¨® de Carme Gala, i el fet que trobaran molt f¨¤cilment en una llibreria l¡¯assaig prodigi¨®s que Walter Benjamin va dedicar a aquesta novel¡¤la de Goethe.

Una dama pia del seu temps va dir-li: ¡°He trobat immoral la seva novel¡¤la¡± I ell va respondre: ¡°Doncs ¨¦s el meu millor llibre¡±. Molts lectors creuen que tenia ra¨®.