Granollers bombardejat: 85 anys d¡¯inf¨¤mia

Com cada mat¨ª, l¡¯Agust¨ª Sarroca enfila pel cam¨ª cap a escola, agafat de la m¨¤ de la seva germana petita, la Beatriu, i d¡¯un amic, l¡¯Oriol, que troben a mig cam¨ª. Xerren despreocupats quan, de sobte, comencen a veure un fet totalment desconegut per aquests infants: una explosi¨® carrer avall. I despr¨¦s una altra, i una altra. I cada cop m¨¦s a prop. L¡¯Oriol agafa r¨¤pidament la Beatriu i es refugien en un portal. L¡¯Agust¨ª no hi ¨¦s a temps. Ha quedat garratibat enmig del carrer. Una bomba li cau a sobre.

Era el 31 de maig, per¨° d¡¯ara fa 85 anys. Cinc avions italians Savoia-S 79 al servei del general Franco van deixar caure, en un sol minut, 60 bombes i 750 quilos de metralla sobre Granollers. Eren les 9.05 del mat¨ª. Se sap el moment exacte del bombardeig perqu¨¨ una de les bombes va caure davant d¡¯una rellotgeria. L¡¯ona expansiva va fer caure els rellotges de la botiga i tots es van aturar a la mateixa hora: 9.05.

No va sonar cap alarma. Per qu¨¨ havia de sonar? La ciutat no era pas considerada un objectiu militar. Potser aquest era un dels motius que no hi hagu¨¦s refugis antiaeris. Per¨° la dura realitat ¨¦s que alg¨² va decidir posar com a objectiu militar la central el¨¨ctrica de Granollers i les f¨¤briques de material militar. I cap all¨¤ es van dirigir els cinc avions de l¡¯ex¨¨rcit feixista itali¨¤. Per¨° cap no va ser tocada. La poca precisi¨® de l¡¯¨¨poca va fer que les bombes caiguessin al centre de la ciutat, impactant al mercat, en una escola... Uns 60 edificis es van enfonsar. Era el moment en qu¨¨ les dones feien cua per comprar queviures o que els nens es dirigien a classe. En total van morir 226 persones i unes 200 m¨¦s van quedar ferides (aix¨° en una poblaci¨® de poc m¨¦s de 13.000 habitants).

No va sonar cap alarma. Per qu¨¨ hauria d¡¯haver sonat? La ciutat no era considerada un objectiu militar

Minuts abans del desastre, el besavi de l¡¯escriptor Albert Forns era a casa i la seva dona el va urgir que baix¨¦s al mercat, on la jove tenia una parada de sardines. Va morir per l¡¯impacte d¡¯una bomba al mercat de la Porxada. ¡°Tothom coneix alg¨² que va morir, va quedar ferit o va desapar¨¨ixer. I la gent de Granollers ha crescut amb aquestes hist¨°ries¡±, admet Forns. Ell ¨¦s una d¡¯aquestes persones, i va decidir que aquestes hist¨°ries havien de veure la llum en el llibre I el cel ens va caure al damunt (Edicions 62).

Per¨° el llibre vol anar m¨¦s enll¨¤ de ser un simple recull de m¨¦s d¡¯una vintena de testimonis. Tamb¨¦ vol ser, en paraules de l¡¯autor, un reflex del Granollers de l¡¯¨¨poca, des de les cues de racionament a les f¨¤briques col¡¤lectivitzades, les escoles de la Rep¨²blica o les condicions de vida dels refugiats provinents d¡¯altres punts de l¡¯Estat (Granollers ¨¦s al cam¨ª de l¡¯exili cap a Fran?a). O fins i tot la vida plaent dels pilots italians a Mallorca mentre esperaven ordres per bombardejar la capital vallesana. Unes hist¨°ries locals que no deixen de ser universals.

I internacionals. Perqu¨¨ inclou la participaci¨® dels corresponsals estrangers, com Robert Mussche, que va arribar a Barcelona tres dies abans dels bombardejos; els fets el marca?rien de per vida, en no poder ajudar una persona que va quedar atrapada entre les runes i va morir minuts despr¨¦s. El sentiment de culpa i impot¨¨ncia el va acompanyar durant tota la vida, que va passar per un camp de concentraci¨® nazi i s¡¯acab¨¤ en un vaixell ¡ªparadoxalment¡ª bombardejat per error pels aliats al final de la Segona Guerra Mundial. O les hist¨°ries de valentes com l¡¯anglesa Winifred Bates, que es va enrolar al comit¨¨ d¡¯infermeres internacionals i va arribar, c¨¤mera en m¨¤, a Granollers, on va coincidir amb Agust¨ª Centelles. Les fotos de Bates van servir per donar a con¨¨ixer la massacre al m¨®n.

Les dones, precisament, tenen un paper important al llibre. Forns admet que ha volgut escriure la hist¨°ria de les dones: ¡°Els homes acostumen a deixar-ho tot escrit en les seves mem¨°ries, per¨° aqu¨ª les v¨ªctimes eren dones i nens ¡ªels homes eren al front¡ª i tamb¨¦ calia donar-los veu¡±. Com a l¡¯Enrica Roca, de 15 anys i treballadora en una de les f¨¤briques t¨¨xtils que va enllestir, en temps r¨¨cord, els uniformes de guerriller que van guarnir els companys i companyes de la CNT que van crear la columna del Vall¨¨s i van anar a lluitar al front.

Tamb¨¦ ¡ªper qu¨¨ no?¡ª per recuperar algunes hist¨°ries de ve?ns il¡¤lustres de la ciutat, com Antoni Jonch, que va ser director del Zoo de Barcelona durant 30 anys i va viure l¡¯arribada de Floquet de Neu. En el fat¨ªdic dia, Jonch tenia 12 anys i era al tren, arribant a Granollers, i es recupera l¡¯an¨¨cdota que li va despertar la passi¨® pels animals: la seva tia Adela el va portar a la Rambla de Barcelona, i va quedar embadalit pels ocellaires. I no podia faltar la saga dels Roca Umbert, fabricants t¨¨xtils que van fugir al b¨¤ndol nacional i es van assabentar de la trag¨¨dia a Sant Sebasti¨¤. Pocs mesos despr¨¦s, quan la fam¨ªlia va tornar, van trobar la f¨¤brica ¡ªactualment un centre cultural¡ª calcinada, per¨° no per les bombes, sin¨® perqu¨¨ els republicans la van destruir en la seva fugida.

Els bombardejos s¨®n una de les efem¨¨rides ¡ªper no dir la que m¨¦s¡ª que m¨¦s han marcat la ciutat, que fa anys que treballa per la recuperaci¨® de la mem¨°ria i per mantenir-la. A part de rutes pel municipi, que inclouen la visita als refugis antiaeris, com el de la pla?a Josep Maluquer, amb capacitat per a unes 400 persones i constru?t despr¨¦s d¡¯aquest bombardeig aprofitant les pedres d¡¯una esgl¨¦sia incendiada. Les escoles aprofiten tamb¨¦ per reflexionar i fer tallers i treballs de sensibilitzaci¨® sobre els conflictes actuals, com la guerra d¡¯Ucra?na o els despla?ats per l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica.

Veus contra l¡¯oblit

Fa 20 anys Granollers va decidir recopilar les hist¨°ries que fins ara passaven de pares a fills. Els testimonis es feien grans. Es va aconseguir crear un fons sonor amb entrevistes a uns 40 supervivents. ¡°A mi m¡¯han donat la feina feta¡±, fa broma Forns. Per¨° l¡¯autor va decidir fer una ¨²ltima crida i va aconseguir sumar-hi 18 testimonis nous. Tots han quedat enregistrats per preservar aquesta fr¨¤gil mem¨°ria.

L¡¯autor assegura que no va voler fer una ficci¨® hist¨°rica dels fets i va optar per donar veu, ja molt potent, als testimonis, complementant-los amb una recerca period¨ªstica sobre detalls hist¨°rics que acaben d¡¯arrodonir la cinquena obra de l¡¯escriptor granoller¨ª.

I el cel ens va caure al damunt?

Albert Forns?
Edicions 62
224 p¨¤gines. 19,90 euros / @8,99 euros