¡®Penediments¡¯, d¡¯Andrea Mayo: Curar la vida

A L¡¯illa de l¡¯¨²ltima veritat, de Flavia Company (Buenos Aires, 1963), es pot llegir el seg¨¹ent: ¡°Prendel sabia molt b¨¦ que tothom porta a dins alg¨² amb ganes de trencar la rutina, alg¨² amb ganes de demostrar-se que ¨¦s singular, alg¨² que es repeteix que, de vida, nom¨¦s n¡¯hi ha una i que s¡¯ha d¡¯aprofitar. Sabia, a m¨¦s a m¨¦s (...), que quan la gent rep un diagn¨°stic mortal, una de les primeres coses que sent ¨¦s penediment i tristesa per no haver fet res especial amb la vida que li ha estat donada¡±. Com si decid¨ªs aprofitar al m¨¤xim els dons que concedeix la sort d¡¯estar viu, Company ha deixat d¡¯existir com a escriptora i s¡¯ha multiplicat per ser radicalment singular: ¨¦s Osamu, un escriptor fascinat per la saviesa d¡¯un pensament elemental; ¨¦s Haru, que escriu des de l¡¯entotsolament que condueix cap a la revelaci¨® espiritual; i ¨¦s tamb¨¦ Andrea Mayo, una escriptora preocupada per submergir-se a pulm¨® lliure cap a la profunditat an¨ªmica i arrossegar fins a la superf¨ªcie les culpes i els errors. Ho diu Osamu a la cita que obre el llibre: Penediments seria, certament, ¡°l¡¯exercici d¡¯imaginar com si nosaltres no exist¨ªssim¡±.

En un dels vuit contes de Penediments, ¡®Tatuatge¡¯, la protagonista recorda les nits que, de petita, havia d¡¯acompanyar el pare a matar els mussols que aletejaven a la galeria o es passejaven al teulat de la casa on vivien al camp. Acabaven de sopar, desparaven la taula, i s¡¯encaminaven cap al pi on els mussols solien aturar-se, ella duent una llanterna i ell una escopeta. I mentre la protagonista els il¡¤luminava i enlluernava, obeint i sense protestar, el pare anava disparant ¡°fins que cauen tots al peu del pi, sense queixar-se, sense un gemec, nom¨¦s se sent el cop contra el terra, sec, contundent, definitiu¡±. La nena no mira els cad¨¤vers, per¨° s¨ª l¡¯endem¨¤, de cam¨ª a l¡¯escola, quan acudeix sola al lloc del crim i ¡°els fa el senyal de la creu sense saber ben b¨¦ per qu¨¨¡±. Despr¨¦s, a classe, dibuixa mussols a la llibreta, a la pissarra, a la sorra del pati, per¨° no li surten b¨¦, ¡°li surten sense vida, li surten morts¡±, i no ser¨¤ fins anys m¨¦s tard que ¡ªgr¨¤cies al tatuat?ge que es fa d¡¯un mussol amb les ales esteses i volant ¡°per perdonar el pare. Perqu¨¨ ella perdoni el pare. Per perdonar-la a ella, perqu¨¨ ella es perdoni¡±. ¡°Vull recordar el que la intu?ci¨® sap. La vull escoltar, fer-ne cas¡±, diu la protagonista a la tatuadora¡ª sent alguna cosa semblant a la curaci¨® de la vida.

?s un dels alliberaments morals que Mayo narra amb per¨ªcia a Penediments ¡ªla recerca de la continu?tat entre el que corre sota la pell i el que hi ha fora¡ª, un llibre on a cada conte sembla que la protagonista contregui l¡¯obligaci¨® de mostrar-se a ella mateixa, descarnadament, el que du amagat dins seu, les inseguretats cultivades per la inexperi¨¨ncia i que se li han quedat arrelades com si fossin una cicatriu molesta, les simetries trencades del jo, un neguit ¨ªntim que no acaba mai de revelar el seu nom. Mayo deu haver llegit a consci¨¨ncia Company perqu¨¨ la seva escriptura tamb¨¦ est¨¤ feta de m¨²sica i febre, semblant a vegades a una salm¨°dia digressiva ¡ªcal llegir ¡®La import¨¤ncia del silenci d¡¯una mosca¡¯, on es desorbita tant la llum verbal que una cosa molt banal i dom¨¨stica sembla que acabi tremolant de por¡ª, hereva de Djuna Barnes o Clarice Lispector, totes dues presents al llibre, que busca un p¨²blic que no consideri la literatura com una suma de dades period¨ªstiques i detalls naturalistes, sin¨® que sigui partidari de l¡¯on¨ªric i capa? de sorprendre¡¯s amb una terbolesa generosament bella i salvatge.

Penediments?

Andrea Mayo?
Navona
177 p¨¤gines. 19 euros