Xarnego i buf¨®? Nom¨¦s antixarnego

Si no m¡¯equivoco, va ser Gabriel Rufi¨¢n, deu fer vora deu anys, qui va popularitzar de nou la paraula xarnego. Va invocar la seva xarnegor amb el cinisme propi dels murris perqu¨¨ li permetia presentar-se com el que alguns, dins i fora de Catalunya, percebien com un exotisme: un xarnego que defensava la independ¨¨ncia i, sobretot, la defensava en castell¨¤. Aquesta era la seva extravag¨¤ncia al comen?ament: ser independentista sense amagar la xarnegor. Superada la fase de l¡¯exoticitat, concl¨°s el seu cicle par¨°dic per veure¡¯s convertit en un home d¡¯Estat espanyol (no cal, benvolgut lector, que continguis el riure), Rufi¨¢n no nom¨¦s no es presenta ja com a xarnego, sin¨® que amb prou feines es presenta com a independentista. La presa de p¨¨l retrospectiva ¨¦s tan fenomenal i va fer-se tan a la llum del dia que ¨¦s normal que Rufi¨¢n ocupi un lloc privilegiat, fins i tot prestigi¨®s, a l¡¯escenari pol¨ªtic dels nostres temps.

Quan va deixar de fer-li servei, Rufi¨¢n va prescindir de la xarnegor. Aleshores l¡¯esperpent ja havia fet les seves primeres passes. El diputat havia propiciat parlar d¡¯una cosa molt m¨¦s tenebrosa que la xarnegor: la identitat xarnega. El mar? del 2016, al Congreso, va dir: ¡°Soc xarnego i independentista¡±. El disbarat, per descomptat, no era afirmar que es podia ser independentista i xarnego. El disbarat era dir ¡°soc xarnego¡± com si la xarnegor fos una identitat. No va presentar-se com a catal¨¤ i independentista, no; va reclamar una identitat gaireb¨¦ nova: xarnego i independentista. Aix¨ª insinuava que alg¨² podia ser independentista encara que no fos catal¨¤, o m¨¦s ben dit, encara que no respongu¨¦s a l¡¯estereotip, com si la xarnegor exist¨ªs al marge de la identitat catalana.

Rufi¨¢n va invocar la xarnegor amb el cinisme dels murris per presentar-se com un exotisme

Amb aquella intervenci¨®, i d¡¯altres similars, Rufi¨¢n va sembrar la llavor. I la conversa p¨²blica de masses, ¨¤vida en aquests darrers temps d¡¯acollir noves identitats, va veremar la identitat xarnega.

Festivals de cultura xarnega, llibres, acalorats intercanvis en alguns mitjans de comunicaci¨®, associacions pol¨ªtiques independentistes com S¨²mate, que, impl¨ªcitament o expl¨ªcitament, reivindicaven la identitat xarnega independentista. S¡¯estava donant forma a una identitat com qualsevol altra que hagi existit en la modernitat: institucionalitzant-la.

Vocaci¨® de buf¨®

La identitat xarnega ¨¦s una calamitat. La pluralitat de Catalunya no hauria de descansar en la pluralitat d¡¯identitats, sin¨® en la de formes de ser catal¨¤. La xarnegor no hauria de deixar de ser un entramat aleatori d¡¯or¨ªgens, relacions culturals, riquesa i mescla ling¨¹¨ªstiques i cert escepticisme envers les identitats r¨ªgides. La xarnegor no existeix enlloc del m¨®n que no sigui Catalunya, no pot dissociar-se del fet de ser catal¨¤. I quan el murri Rufi¨¢n insinuava el contrari, reblava certa imatge simplista que tenen molts nacionalistes espanyols dels xarnegos, i que fa que els resulti incomprensible que molts xarnegos haguem fet nostra la llengua catalana sense deixar de sentir nostre el castell¨¤.

Hi ha infinites maneres de ser xarnego, per descomptat. Per¨° sembla que nom¨¦s n¡¯hi ha una que cridi l¡¯atenci¨®. Els xarnegos contemporanis que han adquirit certa notorietat pol¨ªtica responen, cadascun amb el seu estil, a un perfil o una vocaci¨® digna i necess¨¤ria per¨° molt marcada. La de buf¨®.

La identitat xarnega ¨¦s una calamitat. La pluralitat de Catalunya t¨¦ a veure amb les formes de ser catal¨¤

Rufi¨¢n feia servir llargues pauses, el kitsch l¨ªric i la provocaci¨® per incomodar l¡¯interlocutor espanyolista. Antonio Ba?os, el m¨¦s llest d¡¯aquesta cort, se sortia de l¡¯ortod¨°xia combinant actitud de barri, for?a eleg¨¤ncia i una erudici¨® ben estudiada que el convertia en un buscabregues fenomenal i efectiu. David Fern¨¢ndez, a m¨¦s de dur samarretes amb lemes ideats pel delegat de classe de quart d¡¯ESO que mai sembla haver deixat de ser, va arribar al punt ¨¤lgid de popularitat quan va ensenyar una espardenya al Parlament a no s¨¦ quin pol¨ªtic del PP.

Juana Dolores Romero, artista i perf¨®rmer, va arribar al cim dilluns quan en una entrevista amb Xavier Graset va atacar furibundament ¡°la Catalunya burgesa¡±. Com a perla ens va deixar el non sequitur m¨¦s brillant de la hist¨°ria de les invectives televisades: ¡°Em sembla molt malament que es parli de l¡¯avan?ament feixista, que tamb¨¦ ¨¦s capitalista, protagonitzat per Vox, que uy s¨ª, nos llevamos las manos a la cabeza, per¨° en canvi que Trias hagi guanyat a Barcelona no ¨¦s... pero bueno, da igual, que ojal¨¢ caiga un meteorito a la llibreria Ona i que ho rebenti tot¡±. Histrionisme, incomoditat, performance. Trets que habitualment fan que el xarnego que no amaga la seva xarnegor adquireixi popularitat a la conversa p¨²blica de masses.

No ¨¦s cap retret cap a aquestes persones ni les seves vocacions. Trobo indigne criticar el temperament o el car¨¤cter. El que s¨ª que crec que t¨¦ sentit criticar ¨¦s que les institucions pol¨ªtiques i culturals perpetu?n estereotips, com si la xarnegor nom¨¦s pogu¨¦s funcionar a trav¨¦s de l¡¯histrionisme, la incomoditat i la performance. Com si, en fi, ser xarnego i ser buf¨® fossin gaireb¨¦ sin¨°nims.

Identitat catastr¨°fica

Hist¨°ricament, el xarnego, a la cultura popular, havia fet diversos papers de l¡¯auca. Delinq¨¹ent m¨¦s o menys simp¨¤tic, personatge secundari graci¨®s i no particularment agut a les s¨¨ries televisives catalanes, cantaor de segona divisi¨®, entrenador malparlat de futbol de barri. Confesso que tinc fascinaci¨® per tots els papers, malgrat que, a ulls del gran p¨²blic, eren rols socials i culturals que no tenien una connotaci¨® gaire seriosa.

En la hist¨°ria recent de la conversa pol¨ªtica nostrada mai ha penetrat amb ¨¨xit el xarnego seri¨®s que, sense amagar la seva xarnegor, reivindiqu¨¦s la seva catalanitat. I quan n¡¯hi ha hagut intents, han estat marginats, menyspreats i ridiculitzats. Penso en Jos¨¦ Montilla. No amagava per¨° tampoc reivindicava la seva xarnegor. Formava part d¡¯un gran consens, avui possiblement esquerdat, sobre qu¨¨ volia dir ser catal¨¤. El gran obstacle per al seu perfil va acabar sent que el nacionalisme espanyol (amb seu a Barcelona) el considerava un xarnego agra?t que havia acabat fent-se nacionalista catal¨¤, mentre que bona part del nacionalisme catal¨¤ el considerava un cavall de Troia espanyol i, en definitiva, un fals catal¨¤. Al xarnego, en la pol¨ªtica catalana, li conv¨¦ ser un buf¨® o dissimular la xarnegor.

El catalanisme era el punt de trobada on els xarnegos podien participar de la conversa pol¨ªtica

La manera com es va fer entrar els xarnegos a la conversa pol¨ªtica com a part activa i no passiva ha estat catastr¨°fica. S¡¯ha creat la inf¨¤mia de la identitat xarnega.

Alg¨² s¡¯imagina Rufi¨¢n com a portaveu d¡¯ERC al Parlament? ?s una obvietat, si hom coneix una mica la sociologia de les elits independentistes, que a un xarnego histri¨°nic nom¨¦s se li permet ser portaveu, si de cas, a Espanya. No van ser les paraules literals, per¨° el significat profund de les instruccions que Junqueras va donar a Rufi¨¢n devien ser si fa no fa aquestes: ¡°Ves a Madrid a fer xarnegades, all¨¤ ens ser¨¤s ¨²til; aqu¨ª, no¡±. Aix¨ª es solidificava la idea que el buf¨® xarnego era, en el fons, un espanyol, l¡¯¨¨xit medi¨¤tic del qual calia explotar d¡¯alguna manera, malgrat no tenir cabuda a les institucions catalanes. Aix¨° no nom¨¦s fomentava la imatge unidimensional del xarnego com una mena d¡¯impugnador serial de les convencions de la pol¨ªtica catalana, sin¨® que contribu?a, de manera decisiva, a falcar institucionalment la calamitat de la identitat xarnega.

Un nou nosaltres

El proc¨¦s independentista va obrir la porta a la identitat xarnega. Malgrat que des de l¡¯independentisme s¡¯acusa d¡¯altres forces pol¨ªtiques de fragmentar la catalanitat i els consensos b¨¤sics (la llengua), la fragmentaci¨® seria inexplicable sense l¡¯acceleraci¨® independentista. Recordi¡¯s que el gros de la intelligentsia independentista va assenyalar el catalanisme pactista com un dels mals que impedien avan?ar cap a la independ¨¨ncia. Per¨° el catalanisme era el punt de trobada on els xarnegos podien participar de la conversa pol¨ªtica sense renunciar a la xarnegor. Una vegada decretada la mort del catalanisme, els xarnegos es queden orfes d¡¯un espai en el qual puguin participar sense renunciar ni dissimular. I engendren un espai propi on comen?ar a reivindicar la identitat perqu¨¨, a partir d¡¯aquell moment, la cosa no va de formes de ser catal¨¤, sin¨® de posar la teva identitat damunt de la taula.

Aix¨ª neix S¨²mate, associaci¨® independentista de catalans d¡¯origen espanyol (aix¨ª s¡¯autoanomenen). En van formar part Ba?os o Rufi¨¢n. Aquest va ser un pas ineludible en la institucionalitzaci¨® de la identitat xarnega: S¨²mate es constitu?a com un moviment separat, per¨° aliat, en relaci¨® amb el sobiranisme partidista i el no partidista (ANC i ?mnium). ?s curi¨®s que als anomenats partits d¡¯obedi¨¨ncia espanyola, com a m¨ªnim als de l¡¯esquerra, la mescla entre les diferents formes de ser catal¨¤ fos una barreja org¨¤nica. En el si de l¡¯independentisme, en canvi, es van burocratitzar les diferents formes de ser catal¨¤.

L¡¯independentisme no etnicista concep Catalunya com una suma d¡¯identitats, mentre que l¡¯esquerra no independentista concep Catalunya com la barreja espont¨¤nia de formes d¡¯expressar la catalanitat. D¡¯altra banda, la suma d¡¯identitats acaba despolititzant la conversa p¨²blica i la converteix en un folklore lamentable. La suma d¡¯identitats ¨¦s el kitsch de l¡¯anunci pretesament antiracista de Benetton o l¡¯exageraci¨® permanent dels trets m¨¦s pintorescos de cada una de les nostres pr¨¤ctiques socials i culturals fins a petrificar-los com a estereotips. La suma d¡¯identitats no t¨¦ res a veure amb el pluralisme, que no posa en fila les nostres difer¨¨ncies, sin¨® que en fa un mosaic. Amb el pluralisme, el xarnego no ha de demostrar permanentment que ho ¨¦s. Senzillament no ha de renunciar a la xarnegor. Amb la suma d¡¯identitats, en canvi, ha d¡¯estar tota l¡¯estona defensant la seva, cosa que, a la pr¨¤ctica, s¡¯ha acabat traduint en fer-se el graci¨®s, l¡¯histri¨°nic, el perf¨®rmer.

La suma d¡¯identitats congela cada una d¡¯aquestes identitats. A Catalunya, la catalana s¡¯ha congelat com la de les persones serioses i compromeses, mentre que la xarnega ho ha fet com la del buf¨®. No trobo que sigui una distribuci¨® de les virtuts gaire interessant, ni per a una ni per l¡¯altra. ?s molt m¨¦s prometedor renunciar a la suma de les identitats, i a la identitat xarnega, i abra?ar el pluralisme de les formes de ser catal¨¤, de manera que tots tinguem l¡¯oportunitat de ser bufons i seriosos. Nom¨¦s aix¨ª posarem fi a la penosa folkloritzaci¨® de la pol¨ªtica catalana.

Val a dir que la defenestraci¨® del xarnego seri¨®s no ¨¦s exclusiva del catalanisme ni de l¡¯independentisme, i ni tan sols de Catalunya. In¨¦s Arrimadas, tan bon punt li van sortir relativament b¨¦ les coses a la pol¨ªtica catalana, va escampar r¨¤pidament la boira cap a Madrid. Per¨° tamb¨¦ a Madrid al xarnego li conv¨¦ dissimular o convertir-se en buf¨®. Va haver-hi molts altres factors que expliquen la desaparici¨® pol¨ªtica d¡¯Arrimadas, per¨° res d¡¯aix¨° treu que, com passa a Catalunya, tamb¨¦ a Madrid, si s¡¯intenta la via del xarnego seri¨®s, l¡¯estrella s¡¯apaga. Dijous va deixar la pol¨ªtica.

Confesso que els intents intel¡¤lectuals de caracteritzar la identitat xarnega com una cosa seriosa no em semblen gaire convincents. De seguida es cau en el victimisme. I malgrat que en la genealogia de la xarnegor hi ha graus importants de mis¨¨ria i molta consci¨¨ncia de classe, aix¨ª com certa pertinen?a mental a la perif¨¨ria, diria que el 2023 els xarnegos som v¨ªctimes, en tot cas, del nostre propi imaginari. Potser sigui hora de negociar un nou ¡°nosaltres¡± a Catalunya.

Aix¨° t¨¦ a veure i no t¨¦ a veure amb la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia. A mi, la independ¨¨ncia em sembla una idea p¨¨ssima. Per¨° no crec que aix¨° hagi d¡¯afectar la configuraci¨® d¡¯un nou ¡°nosaltres¡±. El que hauria d¡¯importar ¨¦s ser conscients que un nou ¡°nosaltres¡± no podr¨¤ restaurar el vell catalanisme i que un nou ¡°nosaltres¡± que fos la suma d¡¯identitats seria catastr¨°fic i indecent. L¡¯¨²nic decent que podem ser els xarnegos ¨¦s antixarnegos.