L¡¯esperanto dels objectes

Llegiu Els viatges de Gulliver (Jonathan Swift, 1726). El protagonista visita la Gran Acad¨¨mia de Projectistes a la ciutat de Lagado. D¡¯unes cinc-centes habitacions, plena de visionaris i d¡¯experts de pega, s¡¯hi pensen disbarats com ara un m¨¨tode per escriure grans obres sense tenir ni estudis ni talent (una premonici¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial), o com ara l¡¯obtenci¨® d¡¯energia solar a partir de cogombres.

Gulliver tamb¨¦ passa per l¡¯Escola d¡¯Idiomes, una subseu on tres professors discuteixen la manera de millorar la llengua del pa¨ªs i de retruc la vida c¨ªvica de la parr¨°quia. Paga la pena recordar les dues propostes estramb¨°tiques, que no amaguen sin¨® una cr¨ªtica de l¡¯¨²s de la llengua com un instrument de poder, de diferenciaci¨® de classe o de narcotitzaci¨® social, de dissoluci¨® dels col¡¤lectius i dels trops de cada barri.

La primera idea vol escur?ar els discursos amb una f¨®rmula manicomial: agafar els mots polis¨ªl¡¤labs i convertir-los en monos¨ªl¡¤labs, enll¨¤ de prescindir de verbs i participis, puix que, en el fons ¡ªdiu un professor¡ª, totes les coses imaginables nom¨¦s s¨®n noms i res m¨¦s que noms. Al marge de creure en l¡¯omnipot¨¨ncia del nom ¡ªen la resson¨¤ncia, i en soc un defensor aferrissat¡ª, aix¨° em recorda el discurs woke de manual que redueix la realitat a la repetici¨® de quatre conceptes mal apeda?ats.

La segona idea vol abolir totes les paraules amb objectius de salut p¨²blica, tot abreujant, encara m¨¦s, la comunicaci¨®. Un altre professor exposa que cada paraula dita suposa un desgast pulmonar i, per tant, un escur?ament de la vida. En conseq¨¹¨¨ncia, ¨¦s convenient que tothom calli i que cadasc¨² porti al damunt les coses sobre les quals vulgui enraonar. El projecte ¡ªdiu el tercer¡ª ¨¦s ¨°bviament bo, si no fos que les dones, conxorxades amb la plebs, amenacen amb una revolta si no se les deixa fer servir la llengua per parlar, com diuen, a la manera dels avantpassats. Els erudits m¨¦s savis advoquen pel nou m¨¨tode, amb l¡¯¨²nic inconvenient, veuen, que quan un andova s¡¯ha d¡¯ocupar d¡¯assumptes grossos es veu obligat, en proporci¨®, a carretejar un embalum colossal de merdes ¡ªell o els criats que pugui costejar-se. Imagineu-vos-ho, tractar sobre l¡¯anatomia dels elefants, o sobre planetes, sogres, els estadis de futbol i el permagel.

Instaurat el m¨¨tode, la gent abandonaria la xerrameca habitual per centrar-se, nom¨¦s, en el dir econ¨°mic, efica?, essencial. Es portarien poques coses al sarr¨® i per tant es dirien poques coses, i tan sols ens esplaiar¨ªem a casa, on amuntegar els objectes de les converses no seria tan complicat. L¡¯altre avantatge ¨¦s que es tractaria d¡¯una llengua universal, perqu¨¨ a tot arreu trastos, eines i productes s¨®n, m¨¦s o manco, semblants: l¡¯esperanto dels objectes ¨¦s una idea fabulosa.

Jo em demano, tanmateix, com s¡¯ho farien els arbitristes d¡¯avui per parlar del dret a decidir, de la p¨¤tria i de l¡¯amena?a de l¡¯extrema dreta, de la immigraci¨®, l¡¯educaci¨®, la xarnegor, el feminisme, dels lloguers i, esclar, de la superilla de Laputa, un altre gran invent de Swift.