Rebregar la llengua

Poc s¡¯ho pensaven ells mateixos, davant la prou decent campanya electoral que havia protagonitzat la seva candidata, que Ciutadans patiria una trompada tan fenomenal i que acabaria ratificant la pr¨°pia tend¨¨ncia a l¡¯extinci¨®. Despr¨¦s que la formaci¨® taronja guany¨¦s les eleccions al Parlament el 2017, que s¡¯acost¨¦s al sorpasso hist¨°ric de la dreta a Espanya i que patrocin¨¦s el desembarcament de Manuel Valls, avui el balan? de les urnes els ha llegat 10 regidors d¡¯un total de 9.139 a Catalunya, mentre que a Barcelona han lluitat frec a frec pel nov¨¨ lloc amb el Pacma, el qual han batut per uns exigus 147 vots. Un cop ja han dit que no es presenten a les generals, ¨¦s q¨¹esti¨® de temps ¡ªles properes eleccions aqu¨ª¡ª que la seva irrellev¨¤ncia sigui definitiva.

Es tanca doncs un cicle que es va obrir amb aquell c¨¨lebre manifest llan?at per catorze intel¡¤lectuals reunits al Taxidermista, titulat ¡°Por un nuevo partido pol¨ªtico en Catalu?a¡±, que va apar¨¨ixer en resposta a les negociacions per un nou Estatut i que va servir de placenta perqu¨¨, uns mesos despr¨¦s, nasqu¨¦s el nou partit sota el lideratge d¡¯Albert Rivera. De seguida es van fer evidents els dos eixos b¨¤sics de la seva pol¨ªtica, almenys mentre van ser nom¨¦s un partit d¡¯abast auton¨°mic: l¡¯¨²s del castell¨¤ en la comunicaci¨® pol¨ªtica (primer amb una certa equitat entre lleng¨¹es calculada, despr¨¦s amb una prefer¨¨ncia evident pel castell¨¤); i la cr¨ªtica sistem¨¤tica a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, especialment pel que fa a l¡¯escola, els mitjans de comunicaci¨® i l¡¯administraci¨®.

Ens haurem de preguntar qu¨¨ en queda, de tot plegat, perqu¨¨ s¨®n molts els que, l¡¯endem¨¤ mateix de les eleccions, celebraven la seva derrota per¨° deien igualment que ¡°el mal ja est¨¤ fet¡±. Per¨°, i si la destrossa no fos tan greu? Nom¨¦s uns dies despr¨¦s dels comicis municipals, la visita d¡¯Alberto N¨²?ez Feij¨®o al Cercle d¡¯Economia va sollevar un dels m¨¦s conspicus partidaris de les tesis taronges com ¨¦s Rafael Arenas (catorz¨¨ a la llista d¡¯Anna Grau), que a Twitter es va mostrar enormement decebut pel missatge llan?at pel popular. Entre altres coses, Feij¨®o va admetre certs errors amb Catalunya, va lloar la figura del m¨¦s catalanista dels seus ¨²ltims l¨ªders, Josep Piqu¨¦, i, sobretot, va vantar-se d¡¯haver-se expressat sempre en p¨²blic en gallec mentre era president de la Xunta.

El canvi de rumb del PP ¡ªsi ¨¦s que es confirma, cosa que est¨¤ per veure¡ª no ens hauria de sorprendre. En primer lloc, perqu¨¨ deuen ser conscients que els pitjors resultats de la seva hist¨°ria els van obtenir amb una candidata (?lvarez de Toledo) que necessitava traducci¨® simult¨¤nia; i en segon lloc perqu¨¨, per b¨¦ o per mal, les cr¨ªtiques a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i l¡¯¨²s de la llengua com a arma pol¨ªtica recauran significativament en els Voxos Nois. D¡¯aquesta manera el Partit Popular, sigui perqu¨¨ no volen coincidir amb l¡¯extrema dreta, sigui perqu¨¨ ja hi haur¨¤ qui far¨¤ el paper del poli dolent, t¨¦ marge per exhibir un perfil una mica m¨¦s moderat pel que fa a la llengua.

D¡¯altra banda, podem afirmar que les tesis de Ciutadans han canviat els usos ling¨¹¨ªstics de la poblaci¨®? Creure que s¨ª, com creuen d¡¯altres dels seus seguidors conspicus ¡ªque sostenen que ara hi ha qui parla castell¨¤ per rebel¡¤lia¡ª, ¨¦s donar-los una transcend¨¨ncia que no tenen. Si el catal¨¤ recula, si es parla menys, ¨¦s per mil motius de m¨¦s pes que la voluntat irredempta de no sucumbir a un nacionalisme atro?; com ara, qu¨¨ s¨¦ jo, la globalitzaci¨®, els fluxos migratoris, la falta d¡¯inversions en segons quins sectors o el poc suport de l¡¯Estat. Tot aix¨° (no cal junt, per separat ja fem) ha sigut m¨¦s rellevant per a la llengua que els postulats exhibits per Ciutadans aquests ¨²ltims divuit anys.

Queda all¨° de la comunicaci¨® pol¨ªtica, en qu¨¨ realment han fet forat. Han aconseguit que d¡¯altres formacions incloguin falques en castell¨¤ en els seus missatges, o que hagin fet bascular l¡¯eix del seu discurs del catal¨¤ cap a un biling¨¹isme m¨¦s o menys connotat, tot i que encara est¨¤ per veure si aquesta pr¨¤ctica dona realment resultat o si es tradueix de deb¨° en vots. Per a Ciutadans ¨¦s clar que els bons resultats han sigut ef¨ªmers, o potser ¨¦s que, si el que vols ¨¦s presentar un projecte pol¨ªtic atractiu, no n¡¯hi ha prou amb rebregar la llengua i convertir-la en camp de batalla.