¡®Par¨ªs-Bis¡¯: L¡¯obra mestra desconeguda de Joaquim Soler i Ferret

¡°No trobar¨¤s els seus llibres a les llibreries¡±, advertia Joan Tod¨® a La verda ¨¦s porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret; ¡°si escodrinyes les biblioteques, trobar¨¤s algun volum pels magatzems; alguns dels seus llibres juvenils, alguna de les novel¡¤les que va rebre un premi gros i va obtenir aix¨ª una mena de salconduit cap als ¨¤cars¡±. Ara l¡¯edici¨® de la ¡°macronovel¡¤la¡± Par¨ªs-Bis, escrita durant molts anys i que ara ha sortit del calaix gr¨¤cies a Ricard Ripoll, encara fa m¨¦s necessari l¡¯assaig de Tod¨®. Perqu¨¨ la complexitat, transgressi¨® i ambici¨® de la novel¡¤la, que dialoga amb els grans renovadors del g¨¨nere, obliga a una lectura lenta, sense por d¡¯encarar-se amb la dificultat i la incomprensi¨®.

¡°La revoluci¨® ha de ser una cosa integral i que ha de trencar l¡¯actual pres¨® de teoria en la qual est¨¤ encabida i autoanalitzada i autoanalitzant-se, i tu hi tens dues tasques concret¨ªssimes: revolucionar el teu interior, fer-hi dissabte, i expressar aquesta experi¨¨ncia amb un llenguatge eminentment revolucionari, no tan sols en les paraules sin¨® tamb¨¦ en la manera d¡¯enlla?ar-les, de fer-les jugar¡±, diu Moira a l¡¯autor/narrador de Par¨ªs-Bis, un di¨¤leg transcrit en un dietari incl¨°s a la mateixa novel¡¤la. Introduint elements de la seva biografia, el dia?ri funciona com a relat metaliterari de l¡¯escriptura de Par¨ªs-Bis. ?s un text aut¨°nom ¡ªes va publicar el 1985 amb el t¨ªtol de Par¨ªs no existeix¡ª i, alhora, una pe?a fonamental de Par¨ªs-Bis. L¡¯autor va m¨¦s enll¨¤ del recurs del text dins del text, posant-lo al mateix nivell que la narraci¨®. Els dos relats conflueixen i es distancien, s¡¯alimenten i es contraposen, el m¨®n ¡°real¡± del diari s¡¯infiltra al de la novel¡¤la i viceversa i, per tant, la lectura d¡¯un modifica la lectura de l¡¯altre i l¡¯escriptura d¡¯un modifica l¡¯escriptura de l¡¯altre.

Va fer la literatura que volia amb una independ¨¨ncia que el continua fent excepcional en tots els sentits

Les paraules de Moira s¨®n la po¨¨tica de l¡¯autor: ¡°tot acaba i comen?a en l¡¯escriptura¡±. I en el llenguatge, el camp de batalla de Soler. Com assenyala Tod¨®, contrari al precepte de naturalitat, Soler va enfrontar-se m¨¦s d¡¯una vegada a les cr¨ªtiques pel seu experimentalisme ¡ªrecordem al respecte els comentaris rebuts arran d¡¯haver presentat De pell endins al premi Josep Pla. Es va mantenir fidel a la seva po¨¨tica que beu molt de la cr¨ªtica francesa ¡ªl¡¯estructuralisme, fins i tot elements propis de la desconstrucci¨®¡ª i a la seva percepci¨®, molt generacional, tot sigui dit, de l¡¯esgotament del g¨¨nere de la novel¡¤la ¡ªper aix¨° els ecos a Par¨ªs-Bis de la literatura beat, del nouveau roman, de Boris Vian.

Aquesta voluntat de revoluci¨®, com en diria Moira, ¨¦s patent a la novel¡¤la, que se sost¨¦ just pel llenguatge: la trama ¨¦s quasi inexistent, els personatges s¨®n m¨¦s que res veus que es barregen i que s¡¯harmonitzen a trav¨¦s d¡¯un narrador que es va identificant amb totes elles fins al punt que el lector no sap si es tracta de diferents personatges o, al contrari, diferents exterioritzacions del narrador. La verbositat dels personatges, sobretot de Cervell ¡ªnom que ens pot fer pensar que ¨¦s una part, fins i tot, f¨ªsica d¡¯aquell narrador que biogr¨¤ficament s¡¯identifica amb l¡¯autor¡ª, ens permet establir un nexe entre Par¨ªs-Bis i Bouvard i P¨¦cuchet, per¨° tamb¨¦ amb l¡¯obra de Beckett. Per una banda, hi ha una den¨²ncia de la banalitat del llenguatge i, per l¡¯altra, una confian?a en el seu car¨¤cter revolucionari.

El fil conductor de la novel¡¤la ¨¦s la idea de construir una r¨¨plica de Par¨ªs, i aquesta idea respon a una voluntat de transformaci¨® i cr¨ªtica: un segon Par¨ªs, evocaci¨® de modernitat, de llibertat i la?citat, un Par¨ªs als ant¨ªpodes de l¡¯Espanya franquista, un model i una utopia o un somni. I ¨¦s aqu¨ª on Soler dona una nova volta a la novel¡¤la: Par¨ªs-Bis ¨¦s un desig, ¨¦s l¡¯objecte de la novel¡¤la a l¡¯escriptura de la qual assistim a trav¨¦s del diari, i ¨¦s un somni: ¡°Jo vull fer possible que la vida estigui amassada amb pasta de somni¡±, diu Cervell.

En di¨¤leg amb Vian, per¨° tamb¨¦ amb Nab¨®kov, Soler ens presenta una novel¡¤la on el llenguatge s¡¯obre a totes les seves possibilitats, una novel¡¤la que trenca amb els preceptes realistes i que, a partir d¡¯una s¨¨rie de varia?cions, demostra que tota transgressi¨® est¨¨tica ¨¦s pol¨ªtica. Soler i Ferret va fer la literatura que volia amb una independ¨¨ncia que, en un moment en qupe abunden els llibres escrits sobre motlles preestablerts, el continua fent excepcional en tots els sentits.

Par¨ªs-Bis?

Joaquim Soler i Ferret?
Editorial Lleonard Muntaner
774 p¨¤gines. 30 euros