¡®Espill¡¯, de Jaume Roig: Elogi de la dem¨¨ncia senil

Si algun lector, no estudi¨®s de la literatura medieval, potser incitat per la reconfortant lectura de la versi¨® actualitzada de Tirant lo Blanch feta per M¨¤rius Serra, s¡¯acosta al prestatge on l¡¯esperen els llibres que des de fa temps t¨¦ programats llegir, per¨° que sempre l¡¯han intimidat una mica, i obre l¡¯Espill (ca. 1460), del metge valenci¨¤ Jaume Roig (ca. 1400-1478), ¨¦s probable que al cap de poques p¨¤gines abandoni la lectura: el catal¨¤ antic, les rimes consonants, el ritme martellejant i la sintaxi farcida d¡¯hip¨¨rbatons i elisions dels versos de quatre s¨ªl¡¤labes que usa l¡¯autor per narrar les vicissituds i les trifulgues d¡¯un home amb les dones al llarg de la seva vida, li ser¨¤ dificult¨®s de seguir, sobretot perqu¨¨ el pes r¨ªtmic del vers alenteix l¡¯¨¤nsia de c¨®rrer de la novel¡¤la. Si li sap greu trobar-se davant d¡¯aquesta tessitura, i creu que Jaume Roig va cometre un error en triar el g¨¨nere de les noves rimades com a vehicle expressiu i que llegiria aquesta novel¡¤la de sabor picaresc amb molt m¨¦s de gust si s¡¯hagu¨¦s servit de la prosa, ara haur¨¤ d¡¯agrair que Ant¨°nia Carr¨¦ hagi tradu?t el text al catal¨¤ modern i hagi posat els versos en prosa: es perd bona part de la sorpresa verbal que sustenta la comicitat de l¡¯obra, sens dubte,per¨° a la fi ja podr¨¤ llegir sense entrebancs, i riure molt, per qu¨¨ i com el narrador i protagonista de l¡¯Espill, a frec de la dem¨¨ncia senil, s¡¯atreveix a deixar const¨¤ncia dels fracassos, les frustracions i els ressentiments que li han ocasionat les seves relacions amb el que un coetani de Jaume Roig anomena la ¡°femenil condici¨®¡±.

En aquesta versi¨® de l¡¯Espill no hi figuren els prefacis on l¡¯autor exposa el prop¨°sit edificador de l¡¯obra, i tampoc la part on al protagonista se li presenta el rei Salom¨® per indicar-li que la millor manera d¡¯estar en el m¨®n ¨¦s lluny de l¡¯amor de les dones i sempre a favor de la vida asc¨¨tica. Aquesta decisi¨®, per¨°, segurament ajuda a fer encara m¨¦s velo? i satisfact¨°ria, menys ¡°did¨¤ctica¡±, la lectura d¡¯aquesta falsa autobiografia burlesca, jocosa i plena d¡¯humor negre que Jaume Roig escriu ¡ªels militants de l¡¯autoficci¨® estaran contents¡ª amb la intenci¨® de curar, a trav¨¦s del relat de les penes i els dolors coneguts a causa de les dones, com si fos l¡¯exemple que no ha d¡¯imitar, el mal d¡¯amor que sofreix un pacient seu. En el fons el narrador sap, com si hagu¨¦s llegit Gabriel Ferrater abans d¡¯hora, que ¡°una vida no es conserva si no ¨¦s ben atenta a les lleis del diner i als moviments dels homes i de les dones¡±, per¨° la galeria de personatges femenins que s¡¯hi apilonen s¨®n for?osament vistos segons els t¨°pics sobre les dones que avalaven la cultura i la societat medieval. Tamb¨¦ ¨¦s el que esperava un p¨²blic que calibraria el m¨¨rit de l¡¯obra en funci¨® de l¡¯obedi¨¨ncia estricta a unes regles precises.

La gr¨¤cia de la veu del Jaume Roig fals que explica la seva experi¨¨ncia a l¡¯Espill ¨¦s que habita en el regne de la fantasia ¡ªrecorda el pare malalt de Tim Burton a Big fish¡ª i omple el seu discurs de fastuoses exageracions i exabruptes mil¡¤lim¨¨tricament grollers, per a goig del lector d¡¯ahir i d¡¯avui, contra el g¨¨nere femen¨ª i el seu afany d¡¯enriquir-se i de felicitat corporal, dues caracter¨ªstiques que localitza arreu, en la mare, en la primera esposa, en la viuda amb qui es torna a casar, en totes les dones que ha vist de prop o de lluny, com una obsessi¨® que el persegu¨ªs endimoniadament ¡ªdeu ser el rancor de la vellesa¡ª, talment com si la dem¨¨ncia senil fos un est¨ªmul portent¨®s per a la imaginaci¨® novel¡¤lesca.

Espill?

Jaume Roig?
Traducci¨® i postfaci d¡¯Ant¨°nia Carr¨¦
Cal Carr¨¦. 170 p¨¤gines. 16,50 euros