Una cita amb la filla de F¨¦lix i tants records de l¡¯amic dels animals

Soc un dels dos ¨²nics catalans que van decidir passar a Tamurejo (Badajoz), en plena onada de calor i sense coca ni petards, a gaireb¨¦ 700 quil¨°metres de Barcelona en l¨ªnia recta (i no hi ha l¨ªnia recta), la revetlla de Sant Joan. Aquesta festa ¨¦s una de les meves dates preferides de l¡¯any; sempre em recorda Dagoll Dagom, Sisa i Montse Guallar, d¡¯una banda, i, de l¡¯altra, La rama dorada de Frazer, per all¨° del solstici i els sacrificis humans dels druides a les fogueres. Vaig viatjar a Tamurejo, doncs, entristit per no poder viure la revetlla, amb la vaga aprensi¨® d¡¯anar-me¡¯n a una terra llunyana i l¡¯estat d¡¯¨¤nim de Nicolas Cage de cam¨ª a Summerisle a The Wicker Man, que acaba com acaba. Us preguntareu llavors per qu¨¨ dimonis hi anava. Doncs mira, hi anava, amb el meu vell carnet d¡¯Adena a la butxaca, per con¨¨ixer la filla petita de F¨¦lix Rodr¨ªguez de la Fuente, l¡¯Odile, i recordar el seu pare. Tamb¨¦ volia veure unes quantes garses blaves (Cyanopika kooki), un bell c¨°rvid.

El motiu oficial del viatge era participar en la quarta edici¨® de Siberiana, el festival de literatura i natura que dirigeix Gabi Mart¨ªnez, l¡¯escriptor que ha donat carta de naturalitzaci¨® (i mai millor dit) al nostre pa¨ªs en la nature writing o liternatura. El Gabi ¨¦s barcelon¨ª (l¡¯altre catal¨¤ a Tamurejo, efectivament), per¨°, com ha explicat de manera meravellosa en el seu llibre Un cambio de verdad (Seix Barral, 2020), t¨¦ arrels familiars a la comarca extremenya de La Siberia (que t¨¦ 11 pobles, un dels quals ¨¦s Tamurejo), una terra de boscos, deveses, olivers, prats, grans ramats d¡¯ovelles merines, transhum¨¤ncia, i avui 155.000 hect¨¤rees de reserva de la biosfera, que ja ¨¦s d¨¦u-n¡¯hi-do.

Vaig anar amb AVE fins a Ciudad Real despr¨¦s de fer un transbordament a correcuita per un retard a Atocha, i a l¡¯estaci¨® m¡¯esperava un conductor per dur-me a Tamurejo amb el poeta experimental saragoss¨¤ Gustavo Jim¨¦nez, un altre dels participants en el festival, com es pot veure molt ecl¨¨ctic. Jo figurava com ¡°una instituci¨® en el periodisme de viatges i natura¡±, que ja ¨¦s disparar amunt. Durant l¡¯hora i mitja de trajecte ens vam submergir, el conductor, el poeta i aquesta instituci¨® sense revetlla, en un m¨®n inabastable i solitari, d¡¯una bellesa salvatge i ancestral sota un cel ample esquitxat per ¨¤guiles cuabarrades i milans reials. Durant el trajecte vaig trucar a Barcelona a Jorge de Pallej¨¢, que va ser molt amic de F¨¦lix, per dir-li on era. ¡°Vaja, doncs em sap greu, no podr¨¦ venir¡±, em va respondre sorprenentment animat tenint en compte que no nom¨¦s no hi estava convidat, sin¨® que t¨¦ 99 anys i s¡¯ha trencat el f¨¨mur. El Jorge va viure grans aventures amb Rodr¨ªguez de la Fuente, incloent-hi la de l¡¯anaconda que gaireb¨¦ li arrenca la cara al naturalista. ¡°Saps?, el dia que es va estavellar a Alaska filmant per a TVE, i que era precisament el dia que feia 52 anys, el 14 de mar? de 1980, m¡¯havia de trucar per a un viatge que hav¨ªem de fer a Terra del Foc. Era un paio extraordinari¡±.

Vam arribar a Fuenlabrada de los Montes ¨Cel lloc amb m¨¦s apicultors per metre quadrat d¡¯Espanya¨C, on ens allotj¨¤vem, i des d¡¯all¨¤ vam sortir en un minib¨²s cap a Tamurejo amb altres participants i amb el Gabi, a qui l¡¯estada a la regi¨® de la seva mare, on el seu avi havia estat pastor, el deixa en un estat melanc¨°lic i gaireb¨¦ asc¨¨tic. Vam passar per Garbayuela, la seu del Pedrusco F¨²tbol Club, considerat el pitjor equip d¡¯Espanya, i el desviament a Siruela. ¡°Per aqu¨ª vam sortir amb la Caravana negra¡±, em va assenyalar per la finestreta i tots dos vam sospirar recordant Agust¨ª Villaronga, que el 2018 va participar en la magn¨ªfica experi¨¨ncia de pasturar amb artistes un ramat de merines negres.

Vam arribar al poble del festival a les set de la tarda amb el temps just per sortir corrents cap a la pla?a major, perqu¨¨ ja era l¡¯hora que comen?aven les activitats. Feia una calor indescriptible, m¨¦s de 40 graus, cosa que donava un toc surrealista a la denominaci¨® de La Siberia i a la peregrina idea de decorar els balcons de Tamurejo amb v¨¤noves i mantes de llana. A la primera fila de cadires davant de la tarima instal¡¤lada a la pla?a vaig veure la filla de F¨¦lix, que ja havia arribat, des de Guadalajara. La vaig recon¨¨ixer de seguida. ?s una dona molt atractiva i t¨¦ alguna cosa del seu pare. L¡¯hi vaig dir (aix¨° segon) i em va sorprendre amb un afable ¡°doncs tu tamb¨¦ t¡¯hi assembles amb aquests cabells tan felixians¡±. Em vaig emocionar, ja que durant la meva infantesa, als anys seixanta ¨Ci aix¨ª l¡¯hi vaig explicar a l¡¯Odile¨C, havia adquirit certa fama (entre la fam¨ªlia i les amistats) per imitar Rodr¨ªguez de la Fuente. M¡¯asseia davant d¡¯una tauleta amb plomes, p¨¨ls i egagr¨°pila i assenyalant mapes i dibuixos que tenia rere meu amb un punter, reprodu?a programes sencers de Fauna: ¡°Estimats amics, avui parlarem de l¡¯aufrany, company del poder¨®s voltor i fulcre palpitant l¡¯erm agrest de les nostres terres m¨¦s consp¨ªcues¡±. Tamb¨¦ clavava la presentaci¨® del lir¨® com¨². Les visites no es quedaven mai gaire a casa, encara que la mare els don¨¦s conyac.

F¨¦lix, me deixar anar davant de la seva filla, ho havia estat tot per a mi. Seguia amb devoci¨® els seus programes mentre el tam-tam de la cortineta ¡ªque va prefigurar la c¨¨lebre sintonia posterior d¡¯Ant¨®n Garc¨ªa Abril per a El hombre y la tierra¡ª sincronitzava en clau d¡¯aventura els batecs del meu cor, i col¡¤leccionava fidelment la seva Enciclop¨¨dia Salvat de la fauna des del primer fascicle, el 28 de gener de 1970, amb 12 anys, cada divendres (a 25 pessetes el n¨²mero). En conservo els volums, que portava devotament a enquadernar a una impremta del carrer C¨°rsega, prop de Venespa, i encara avui obro el volum 1, ?frica, amb l¡¯esgrafiat d¡¯un lle¨® a la portada, i em torna aquella esplendor de feres envoltada en olor de paper setinat. Abans de visitar-los en persona al cap de molts anys, vaig estar amb F¨¦lix al Serengueti, al llac Manyara, al Ngorongoro, on llavors vaig passar la mateixa por que ell una nit en una tenda, envoltat de rugits. M¡¯ha sorpr¨¨s llegir a la biografia de Benigno Varillas (La Esfera, 2010), que el naturalista era capa? de sentir amb tanta intensitat la por (la ¡°nit del lle¨®¡± o la dels llamps a la muntanya Autana de Vene?uela), i d¡¯explicar-ho. No ens vam equivocar amb ell, era un dels nostres, o m¨¦s aviat un dels seus. Em vaig ficar la m¨¤ a la butxaca i en vaig treure dos vells carnets per ensenyar-l¡¯hi orgull¨®s a l¡¯Odile: el d¡¯Adena (n¨²mero 762) i el del Club dels Linxs (26 de octubre de 1971, soci 13.129), en el qual figuren estampades juntes, a m¨¤, la firma de F¨¦lix i la meva; al costat, el ¡°codi d¡¯honor dels linxs¡±, un dec¨¤leg al qual he intentat mantenir-me fidel, ser digne com el soldat Ryan a la mem¨°ria del capit¨¤ Miller.

Amb totes aquestes emocions i les suscitades per la lectura en les llargues hores de viatge de l¡¯espl¨¨ndid llibre que ha consagrat l¡¯Odile al seu pare, F¨¦lix, un hombre en la tierra (Geoplaneta, 2020), en el qual en recull textos significatius i reflexions profundes presentats per ella, vaig pujar a l¡¯escenari a conversar amb la filla del naturalista. L¡¯Odile, bi¨°loga i durant anys al capdavant de la fundaci¨® F¨¦lix Rodr¨ªguez de la Fuente, ¨¦s tot un car¨¤cter, com imagino que devia ser el seu pare, que era capa? de bregar no nom¨¦s amb els depredadors de la natura sin¨® amb els de la pol¨ªtica (que considerava ¡°un mal necessari¡±) i els dels mitjans de comunicaci¨®, i de mantenir impertorbables, malgrat tot, el seu entusiasme i la seva passi¨®. L¡¯Odile ens va recalcar la necessitat de recuperar el seu pare no des de la nost¨¤lgia i l¡¯amor a la nostra pr¨°pia infantesa (tot i que el mateix F¨¦lix va ser una persona molt arrelada a la seva, de lliure noi burgal¨¨s perseguint la merla roquera, i que sostenia que ¡°el nen fa l¡¯home¡±), sin¨® des de la constataci¨® que va ser un avan?at al seu temps ¡ªfins i tot en l¡¯ecologisme i el feminisme, sost¨¦ la seva filla¡ª i les seves idees s¨®n fonamentals per al dia d¡¯avui.

Mentre la veia parlar amb energia i autoritat i observava com ignorava amb esto?cisme de naturalista el filet de suor que li relliscava per l¡¯escot, pensava en la nena de set anys que havia rebut la not¨ªcia de la mort del seu pare. Aquella nena est¨¤ present en l¡¯Odile, com el nen en F¨¦lix. Era la tercera filla d¡¯ell i Marcelle Parmentier, i l¡¯¨²nica en el naixement de la qual el naturalista no era fora d¡¯expedici¨® a ?frica. ¡°Esperava un lle¨® i em va n¨¦ixer una gasela¡±, va fer broma llavors (i nom¨¦s l¡¯entendran malament els qui no s¨¤piguen fins a quin punt estimava i admirava les gaseles). En tot cas, l¡¯Odile t¨¦ m¨¦s de lleona que de gasela. El primer que va fer el seu pare va ser anar a agafar-la en bra?os i ensumar-la com fan els animals amb els seus cadells.

El fenomen F¨¦lix ¨¦s de molta m¨¦s magnitud, ens deia l¡¯Odile, que creu que se l¡¯ha de veure com una mena de xaman, un savi que va buscar reconnectar-nos amb la terra i els animals. Va recordar la capacitat d¡¯emocionar del seu pare i hist¨°ries tan commovedores com la de Chamal, el falc¨® sacre que li va regalar l¡¯emir Abdul¡¤lah bin Abdulaziz; la de Tit¨ª, la guineu que va adoptar de petit i van matar a cops de pedra els ve?ns perqu¨¨ els havia destrossat el galliner; o la del pastor que treia menjar en un niu d¡¯¨¤guiles cuabarrades protegit amb una casserola com a casc. Facetes poc conegudes de F¨¦lix: va ser metge estomat¨°leg, atleta amb r¨¨cord en els 400 metres llisos, guia de safari fotogr¨¤fic, amic de Konrad Lorentz i d¡¯un pigmeu de l¡¯Ituri (Lazabo que li va regalar la polsera de p¨¨l d¡¯elefant que no es treia mai). F¨¦lix va ser un home del qual es va enamorar cegament una lloba, per¨° no com la Shakira sin¨® una lloba de deb¨°, ¡°l¡¯esvelta i dol?a Sibila¡±, que li portava faisans. F¨¦lix va viure una vida extraordin¨¤ria ¡°i va morir al lloc dels seus grans somnis, el gran Nord de James Curwood i Jack London¡±. Com era, li vaig preguntar a l¡¯Odile per trencar el silenci trist, viure en una casa com la de l¡¯amic dels animals. ¡°Em semblava estrany que els altres nens no visquessin entre llops i falcons com nosaltres¡±, va respondre. I vaig sospirar per no haver conegut abans aquesta nena. Haur¨ªem estat com el Tom Sawyer i la Becky. Jo m¨¦s com la Becky.

I aix¨ª va passar la tarda, parlant de F¨¦lix com si estigu¨¦ssim sols en un bar, dos amics de tota la vida. Vam acabar i ens vam asseure entre el p¨²blic, jo continuava una mica trastornat, commogut per tot, Tamurejo, Poza de la Sal, la conversa, els records, Fauna, la lluminosa cara del llop, la calor, l¡¯Odile. Ens va revelar a l¡¯escenari el cantant i poeta Duende Josele: ¡°Som aus de pas¡±, va cantar, ¡°n¨²vols alts en el cam¨ª¡±. La seva veu ¨Cacompanyada per la guitarra d¡¯Alfonso Seco¨C ressonava a la pla?a elevant-se al cel entre les orenetes, el misteri de la vida i les coses inexplicables, la bellesa desbocada on ning¨² l¡¯espera. ¡°I si un dia em mates, mata¡¯m amb tendresa, que l¡¯amor ¨¦s un ball que no balla un covard. Perqu¨¨ una vegada vaig estimar, s¨¦ que no estic sol, perqu¨¨ una vegada vaig estimar, s¨¦ que no morir¨¦ del tot¡±.

L¡¯endem¨¤, de matinada, esperava el taxi de tornada, tot sol, al costat de l¡¯esgl¨¦sia del segle XVI de Nostra Senyora de l¡¯Ascensi¨® a Fuenlabrada de los Montes. Tot el dia abans semblava un somni. I llavors van arribar els falciots. Els falciots que tant li agradaven a en F¨¦lix. Negres i r¨¤pids sobre el cel acabat de despertar. Estridents, ebris de llum, de vida i de llibertat, amb la seva crid¨°ria incalculable. ¡°I us asseguro, amics, que aquelles masses de falciots que pujaven i pujaven, cridant com en unes noces, em robaven l¡¯¨¤nima. Uns animals prodigiosos, els falciots¡±. Prodigiosa ¨¦s la vida, i els records.