Tornar a John Berger

La Virreina dediquen una molt bona exposici¨® a John Berger (bravo, Valent¨ªn Roma!) que ja ha comentat en aquest diari ?ngela Molina. El dia que vaig anar-hi, les sales estaven notablement habitades de p¨²blic. I aquesta mostra pot ser una bona excusa, encara que no caldria, per revisar la s¨¨rie de televisi¨® de quatre cap¨ªtols (1972) que Berger va protagonitzar a la BBC, Modos de ver, sobre l¡¯art i sobre com ens l¡¯apropiem. Es pot trobar amb subt¨ªtols en castell¨¤ a YouTube, al canal de Lalulula.tv, un arxiu dedicat als encreuaments, aix¨ª es defineix, entre l¡¯art i la televisi¨® que des del 2010 ¡°investiga i pensa sobre la mirada medi¨¤tica del discurs art¨ªstic¡±. Fundat per l¡¯argentina Luciana Ponte, entre altres iniciatives subtitulen treballs audiovisuals. Cal tornar a Modos de ver, no solament per aprendre sobre l¡¯art sin¨®, tamb¨¦, sobre els codis televisius i la ceguesa de determinada cr¨ªtica.

Berger presenta els quatre cap¨ªtols amb la mateixa camisa. No crec que sigui un descuit d¡¯attrezzo. M¨¦s aviat ¨¦s una manera que t¨¦ Berger d¡¯assenyalar quines coses s¨®n importants i quines s¨®n access¨°ries en el seu treball. Al final d¡¯un dels cap¨ªtols, Berger lamenta que l¡¯estadi en qu¨¨ es troba la televisi¨® quan fa el programa no permeti a l¡¯espectador la r¨¨plica al seu missatge i, sense aquesta facilitat comunicativa, convida l¡¯audi¨¨ncia a ¡°ser esc¨¨ptica¡± sobre les interpretacions que ha fet de les imatges. T¨¦ la humilitat d¡¯instal¡¤lar el dubte sobre el seu propi discurs!

Resumint molt, el primer cap¨ªtol s¡¯inspira en el treball de Walter Benjamin dels anys trenta sobre l¡¯obra d¡¯art en l¡¯era de la reproducci¨® t¨¨cnica. De fet, Benjamin, a qui esmenta als t¨ªtols de cr¨¨dit final, ¨¦s un inspirador determinant de les reflexions de Berger. En un altre, parla de la dona i l¡¯art. En bona part de la pintura, la dona que apareix nua se sap vista, se sap motiu d¡¯espectacle, pertany al desig de l¡¯espectador. Moltes vegades se la pinta mirant-se al mirall per condemnar-la com a vanitosa i amagar hip¨°critament el plaer de l¡¯espectador contemplant-la. El nu en l¡¯art europeu reprodueix i perpetua moltes convencions socials sobre la dona. Berger distingeix entre estar sense roba, una manera de ser una mateixa, i estar nua, que ¨¦s ser vista sense roba pels altres. La s¨¨rie acaba amb dos cap¨ªtols sobre el paper de la pintura a l¡¯oli i el seu ¨²s en la publicitat contempor¨¤nia per contaminar d¡¯estatus un determinat producte, la possessi¨® del qual t¡¯introdueix en el m¨®n del glamur perqu¨¨ no hi ha glamur si no ets envejat.

Berger parla de l¡¯aparici¨® de la c¨¤mera i del cinema, de com canvia la mirada. Si la pintura havia consolidat la perspectiva, centrant la mirada, la c¨¤mera proposa una nova percepci¨® que t¡¯allibera d¡¯aquella centralitat. Per altra banda, la reproducci¨® gr¨¤fica de l¡¯obra, totalment o parcialment, la treu del seu context original i ¨²nic. Practica la desubicaci¨®, la multiplicaci¨®.

Els suggeriments i reflexions que alberga Modos de ver, de la qual va sortir un llibre, s¨®n enormement potents i fan de John Berger ¡ªescriptor, guionista de cine, novel¡¤lista¡ª un intel¡¤lectual, un agitador, contemporani. Absolutament vigent. I el seu programa, encara ara, dona mil voltes a tants documentals endormiscats en la in¨¨rcia acad¨¨mica o amb presentadors que volen tenir m¨¦s import¨¤ncia que l¡¯obra que ressenyen. En un dels cap¨ªtols, Berger denuncia la mistificaci¨® que molts llibres fan de l¡¯art. I agafa l¡¯exemple d¡¯un text sobre un quadre de Frans Hals, el retrat dels administradors de la caritat p¨²blica. El llibre parla de disposicions r¨ªtmiques, de caracteritzacions penetrants... ¡°Generalitzacions sense sentit¡±, comenta Berger, que no expliquen que ?Hals era un indigent que vivia de la caritat. La teoria de l¡¯art com una eina d¡¯emmascarament.