Un ¡°palco¡± a Cardedeu

A principis del segle XX es practicava el que cent anys despr¨¦s en diem ¡°turisme de proximitat¡±. Llavors no n¡¯hi havia altre i les dist¨¤ncies sempre s¨®n relatives. En aquesta ¨¨poca va fer fortuna una frase feta: ¡°Un ¡®palco¡¯ al Liceu i una torre a Cardedeu¡±. Cardedeu ¨¦s un poble de singularitats lluminoses. Pot presumir d¡¯haver creat la primera televisi¨® en catal¨¤ de la hist¨°ria i la primera local de l¡¯Estat espanyol. Tamb¨¦ ha tingut la personalitat de no bellugar ni un p¨¨l la festa major de la Mare de-D¨¦u-d¡¯agost-a-les-set-ja-¨¦s-fosc i de tenir, des de 1995, un ¡°Garitu¡± especial: una pla?a on fa anys vam escurar totes les forces nocturnes els que mai f¨¨iem vacances a l¡¯agost i esper¨¤vem aquella festa major amb candeletes. ?s d¡¯un xic abans, un agost de 1991, la coneguda feta d¡¯uns joves que van rebre a pedrades Sopa de Cabra perqu¨¨ cantava algunes can?ons en castell¨¤ (com aquella malaguanyada per¨° no per aix¨° necess¨¤riament apedregable ¡®Tu sexo¡¯).

L¡¯exposici¨® ¡°Estiueig de proximitat¡± al Museu Arxiu Tom¨¤s Balvey de Cardedeu s¡¯ocupa d¡¯una altra ¨¨poca, d¡¯un turisme a cop de tren i un descans estival de dos i tres mesos. La mostra recull la frase del ¡°palco¡± i la torre i algunes perles en forma de propaganda que va escampar Balvey, el farmac¨¨utic que es va dedicar a la promoci¨® tur¨ªstica i va editar els fulletons de la Sociedad de Atracci¨®n de Forasteros. En el seu dietari, el 1895, escrivia sobre la necessitat de donar a con¨¨ixer ¡°als forasters que arriben per primera vegada els avantatges que t¨¦ la poblaci¨® amb relaci¨® a d¡¯altres per estiuejar-hi: bells paisatges, clima sec, festeigs, aigua una mica laxant i, sobretot, di¨¹r¨¨tica¡±. Vist amb perspectiva, sembla que el farmac¨¨utic Balvey, l¡¯¨²ltim d¡¯una nissaga d¡¯apotecaris, es deixava anar a l¡¯hora d¡¯escampar les bondats de l¡¯estiueig.

Amb el pas del temps les perspectives no s¨®n les mateixes. El museu que ell mateix va fundar acull la seva antiga farm¨¤cia rural, una de les m¨¦s antigues d¡¯Europa. D¡¯aix¨° el senyor Balvey n¡¯era coneixedor. Per¨° ara segurament se sorprendria de saber que el seu museu ¨¦s, tamb¨¦, un refugi clim¨¤tic, tal com m¡¯informa un noi a l¡¯entrada. Prou que ho noten els assistents al concert de mandolines que avui es fa al jard¨ª, on trobaran, per a m¨¦s confort, una col¡¤lecci¨® d¡¯herbes remeieres. ¡°S¡¯est¨¤ millor a dins que a fora¡±, repeteixen amb un consens inusual. ?s una de les afirmacions estrella de l¡¯estiu d¡¯ara, dita amb la mateixa procacitat que, abans no s¡¯implant¨¦s el canvi horari, els pagesos proclamaven ¡°per la Mare de D¨¦u d¡¯agost a les set ja ¨¦s fosc¡±. Atrevits de mena, sortim del refugi clim¨¤tic per instal¡¤lar-nos en una terrassa del voltant de l¡¯esgl¨¦sia, on el carrer fa de carrer i la canalla es troba i juga sense cita pr¨¨via. I resulta que m¨¦s de cent anys despr¨¦s, el ¡°palco¡± ¨¦s aquesta terrassa.