Hydra abans de Leonard Cohen i Marianne Ihlen

Quan el 2021 es va reeditar Peel me a lotus de Charmian Clift, els editors no van resistir la temptaci¨® d¡¯imprimir una frase de Leonard Cohen a la portada del llibre. ?s inevitable. A la sobrecoberta de la primera hi havia un retrat del rostre de Clift. Ara ja no. Amb els anys el llibre havia adquirit una altra significaci¨®. A la nova edici¨® anglesa hi havia un dibuix elegant d¡¯un poblet mediterrani que podria passar ben b¨¦ per Eivissa. Flors al carrer, gats negres passejant, cases blanques apilotades i un mol¨ª al capdamunt. Per¨° l¡¯ham que podia enganxar de deb¨° al lector no era l¡¯est¨¨tica Estrella Damm sin¨® la frase de Cohen. ¡°They were an inspiration¡±. Aquella tercera persona del plural es referia a Clift i a George Johnston, el matrimoni australi¨¤ que va acollir al jove poeta canadenc, que encara no era cantautor, quan va arribar a Hydra el mes de mar? de 1960.

Aquell per¨ªode a l¡¯illa grega ha esdevingut un aut¨¨ntic mite vital i cultural, recreat durant els darrers anys a articles i documentals, novel¡¤les o mem¨°ries. De les cales a l¡¯LSD. ?s una etapa resplendent, com un Formentera abans de la Formentera hippie, que encara es desplega a la consci¨¨ncia quan s¡¯escolta el primer vers d¡¯aquella can?¨® de Cohen enregistrada el 1967 -¡±Come over to the window, my little darling¡±- i aleshores, gaireb¨¦ sense voler-ho, reapareix a la imaginaci¨® la bellesa de Marianne Ihlen navegant en un vaixell de vela i l¡¯estampa enlla?a amb el missatge terminal que Cohen va fer arribar a Marianne pocs dies abans de morir.

Ihlen s¡¯havia instal¡¤lat a l¡¯illa un parell d¡¯anys abans que Cohen, cap a 1958. Hi havia arribat amb l¡¯escriptor noruec Axel Jensen, la seva parella d¡¯aleshores i amb qui mantenia una relaci¨® m¨¦s aviat inestable. A tots dos els va magnetitzar l¡¯energia at¨¤vica d¡¯aquella l¡¯illa que semblava desconnectada del m¨®n capitalista, on no hi podien circular cotxes ni gaireb¨¦ no hi havia llum el¨¨ctrica. El poble era petit, la col¨°nia d¡¯artistes d¡¯estrangers molt redu?da, tots coincidien i bevien (molt) al mateix bar. Com que el cost de la vida era molt baix es van poder comprar una casa i van fer plans per experimentar la llibertat de la puresa gr¨¤cies als avan?aments editorials i els drets d¡¯autor que esperava cobrar Jensen.

No eren els primers que ho intentaven. Era la f¨®rmula que miraven de posar en pr¨¤ctica els australians Clift i Johnston. Eren els pioners. Hi vivien des del mes de novembre de 1955 i la seva hospitalitat es va fer llegend¨¤ria. Quan les dues parelles es van con¨¨ixer no faig gaire que Clift havia tingut el seu tercer fill. Tenia un manuscrit acabat, per¨° encara no s¡¯havia publicat: era Peel me a lotus. Es va editar el 1959. A la recerca del lotus, que la mel¨°mana M¨ªriam Cano ha tradu?t al catal¨¤ per primera vegada, ¨¦s un llibre fundacional per entendre el mite d¡¯Hydra. El pr¨°leg de Jordi Bossoms ¨¦s espl¨¨ndid i aporta tota la informaci¨® necess¨¤ria perqu¨¨ el lector s¨¤piga quin llibre t¨¦ entre mans i descobreixi qui ¨¦s la seva autora, ara que se celebra arreu el centenari del seu naixement. L¡¯ha publicat Les Hores i, com no pot ser d¡¯altra manera, a la contracoberta tamb¨¦ es reprodueix la frase de Cohen (una extended version i tot!).

La principal virtut d¡¯A la recerca del lotus ¨¦s l¡¯honestedat amb la qual Clift va explicar els seus primers temps a l¡¯illa i va caracteritzar els diferents cercles amb els que es relacionava. Els grecs, els artistes, la fam¨ªlia. M¨¦s que la descripci¨® d¡¯un parad¨ªs perdut, que Hydra encara ho era en part, all¨° que ara ¨¦s m¨¦s valu¨®s d¡¯aquestes p¨¤gines viscudes ¨¦s, precisament, la naturalitat amb la qual l¡¯escriptora fon la fascinaci¨® d¡¯aquella civilitzaci¨® i aquella natura verges amb els problemes del dia a dia d¡¯una mare que sap que no pot deixar de tenir cura de la criaturada i de la neteja de la casa mentre es preocupa per si tindran diners per posar un plat a taula. ?s un realisme molt d¡¯agrair que s¡¯estableix des de la primera l¨ªnia. ¡°Avui hem comprat la casa de devora el pou¡±. Des del comen?ament, des del cap¨ªtol inicial que descriu el mes de febrer de 1956, la casa i la pasta. Per aix¨° ¨¦s una no ficci¨® perfectament adulta i amena, una lectura estival agradabil¨ªssima que cont¨¦ les dosis justes, molt justes, de romanticisme. Perqu¨¨ des del primer moment es planteja la tensi¨® entre la utopia del creador al parad¨ªs perdut i la realitat de la qual no es pot fugir ni quan t¡¯has establert a ?taca.