Criticar Irene Sol¨¤

A Barcelona ¨¦s impossible anar a un acte de la cultura sense trobar-te alg¨² que critica els llibres d¡¯Irene Sol¨¤. Ho fan sempre amb un to de sobreent¨¨s, donant per descomptat que pertanys a la mateixa elit lectora de Literatura i que ets immune com ells a les fluctuacions del m¨¤rqueting editorial. Combinen els termes m¨¦s infamants amb el to m¨¦s fr¨ªvol, com si fos un tema de c¨°ctel al qual no val la pena entrar en profunditat. A vegades s¡¯excusen preventivament de no haver expressat l¡¯opini¨® a la seva tribuna p¨²blica: es podria malinterpretar que pensen aix¨ª per enveja.

La ind¨²stria del llibre se sost¨¦ sobre la t¨¨nue il¡¤lusi¨® que la venda de llibres ¨¦s molt m¨¦s ¨¤gil i robusta del que realment ¨¦s. N¡¯hi ha prou amb saber quines xifres fa habitualment un llibre en catal¨¤ per considerar el fenomen Sol¨¤ amb respecte preventiu. Per aix¨° em sorpren l¡¯aplom dels cr¨ªtics de c¨°ctel. No he llegit la Sol¨¤, ni freq¨¹ento els actes de la cultura, per¨° de tant en tant miro les llistes dels m¨¦s venuts i els suplements literaris, i res no suggereix que existeixi aquest corrent d¡¯opini¨® desfavorable envers les novel¡¤les de Sol¨¤. Acabes deduint que hi ha dues realitats paral¡¤leles: d¡¯una banda, els lectors inframentals (que compren i llegeixen la Sol¨¤) i els editors i periodistes venedors de pinso (que l¡¯elogien), integrants d¡¯un sistema corrupte i analfabet que menysprea el talent, i de l¡¯altra, la gent llegida i cultivada i talentosa, mai prou reconeguda en aquest sistema corrupte i analfabet.

Una vegada vaig assistir a un sopar de literats catalans on la convidada, una escriptora novaiorquesa, va celebrar que Eva Baltasar fos finalista del Booker. Encara recordo el desconcert de la novaiorquesa davant l¡¯allau de vils cr¨ªtiques i menyspreu verin¨®s que va desfermar el seu comentari. Mirava al seu voltant amb cara d¡¯estupor, provant d¡¯entendre en quin punt havia relliscat. ¡°No ens agrada com representa el col¡¤lectiu LGTBI¡±, va aclarir un assistent, eixamplant l¡¯abisme d¡¯incomprensi¨® que s¡¯obria dins de la novaiorquesa. Sospito que als seus cercles hom s¡¯ho pensa dues vegades abans de calumniar el m¨¦s exit¨®s de la fornada, almenys davant d¡¯un desconegut, ni que sigui per evitar emetre una aura antip¨¤tica d¡¯enveja i ressentiment. Jo volia parlar-li a trav¨¦s de la taula i fer de traductora cultural omniscient, per¨° m¡¯atenallava una sensaci¨® pastosa que no acabava de desxifrar.

Poc despr¨¦s, en un altre acte de la cultura, alg¨² va dir sense rastre d¡¯ironia que Eva Baltasar nom¨¦s havia estat nominada al Booker perqu¨¨ el seu traductor era excel¡¤lent. El reconeixement, doncs, era en realitat per la traducci¨®, no per la merda de novel¡¤la de la Baltasar que tothom sap que ¨¦s una boutade juvenil que no aguanta una lectura seriosa. All¨¤ hi era de nou: el sobreent¨¨s, la copa de cava a mig beure entre l¡¯¨ªndex i el polze, el to de cosa tan evident que fa mandra dir-la en veu alta. I all¨¤ era de nou el sentiment past¨®s que no sabia anomenar

al sopar de literats amb la novaiorquesa, que ara entenc que no era altra cosa que vergonya.