Irene Sol¨¤: ¡°Es pot ser contemporani des del poble¡±

¡°Mira, juguen com bojos!¡±, exclama Irene Sol¨¤ mentre assenyala els cavalls d¡¯un prat proper a casa seva, a la seva Malla natal (Barcelona). El missatge subliminar en plena xerrada ¨¦s doble perqu¨¨ l¡¯atenci¨® al detall i el joc s¨®n dues caracter¨ªstiques de la narradora del moment de les lletres catalanes, paradigma de la nova fornada: pels volts dels 30 anys (clavats, en el seu cas), domini d¡¯idioma tan ric com desacomplexat i formaci¨® pluridisciplin¨¤ria, majorment Belles Arts i audiovisual, adquirida a l¡¯estranger. Va apar¨¨ixer fa un any i mig amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama; 46.000 exemplars en catal¨¤ i 12.000 en castell¨¤; premis Anagrama Llibres i Literatura de la Uni¨® Europea; portada al teatre), per¨° venia precedit d¡¯un poemari, el seu debut, B¨¨stia (2012; premi Amadeu Oller) i Els dics (L¡¯Altra Editorial, 2017; premi Documenta), la seva estrena narrativa de la qual ara s¡¯han doblat vendes i arriba al castell¨¤ (Los diques; Anagrama).

Tot est¨¤ en la infantesa. ¡°De petita demanava que m'expliquessin hist¨°ries i que em cantessin can?ons, especialment a la meva mare; amb els anys, les explicava jo al voltant del foc en nits de campaments, m¨¦s com a storyteller que com a inventora de relats¡±, confessa. I el llampec final, amb 13 anys, un primer premi de redacci¨® escolar de Coca-Cola: ¡°Vaig guanyar un ordinador per a mi sola; les ganes d'escriure es van desbocar¡±. Un batxillerat d'humanitats ¡°molt poc creatiu¡± la va impulsar a estudiar Belles Arts, capital en la seva narrativa. ¡°Creuen veure el seu influx en l¡¯¨²s que faig de dibuixos i fotos, per¨° la seva empremta est¨¤ en la metodologia, explorar a partir de preguntes: qu¨¨ vull aprendre, a quines idees vull dedicar les meves hores.¡± I despr¨¦s l'influx del joc, ¡°per¨° un joc exageradament seri¨®s, com a treball, i aix¨° tamb¨¦ ve de l'art¡±. Resultat: ¡°Els meus llibres em sorprenen, s¨®n veritables aprenentatges¡±.

Un s'imagina, doncs, Sol¨¤ com un d'aquests nens que descriu a Els dics, ¡°entenent les converses dels adults, encara que aquests no s'ho pensin, [...] que, com els gossos, perceben el subtil canvi d'olor dels seus pares...". ?s una mica aix¨ª. ¡°Vaig amb les orelles aixecades sempre; ca?o al vol tot el que puc i creo moments per captar coses; la fam¨ªlia i els amics ho saben de sempre... Els dics no deixa de ser una reflexi¨® sobre l'escriure, d'on surten i a qui pertanyen les hist¨°ries i quan se separen realitat i ficci¨®, si ho fan¡±. I all¨¤, a partir de l'Ada, una jove que torna al seu poble despr¨¦s d'estudiar a l'estranger i es planteja escriure sobre la seva vida i el seu poble, Sol¨¤ s'escuda en Faulkner. ¡°Deia que tot autor bevia de tres fonts: del que li passa, del que roba dels altres i del que s'imagina. Jo he intentat veure com aix¨° canvia en narrativa, com ordenem el caos i el riu desbordat que ¨¦s la vida explicant hist¨°ries, fent canals i dics per poder escoltar-la i donar-li met¨¤fores i s¨ªmbols, donar-li sentit¡±.

Caracter¨ªstica intransferible de Sol¨¤ ¨¦s que tot adquireix cos i veu, quan neix el dia, la llum, uns n¨²vols o els animals, fins a l'extrem que aquests elements no s¨®n humanitzats, sin¨® que s¨®n les persones les animalitzades: la gent mira ¡°amb cara de gat¡± i un dia ¨¦s trist com ¡°un mar sense dofins¡±. Tamb¨¦ a Els dics se sentir¨¤ la veu interior d'una vaca, preludi de la polif¨°nica i m¨¤gica naturalesa tan elogiada de Canto jo... ¡°Aquesta animalitzaci¨® ja era present a B¨¨stia. M'interessa pensar no nom¨¦s des de la perspectiva humana, d¡¯aqu¨ª venen les subjectivitats narratives: vull mirar el m¨®n des de totes les maneres i llocs possibles i aix¨° comporta un joc de pensaments, de llenguatge...¡±. Una ¡°reflexi¨® de l'antropocentrisme¡± que atribueix a Belles Arts i al m¨¤ster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. ¡°En antropocentrisme i animal studies, l'art va molt per davant de la literatura¡±.

El m¨®n rural que narra Sol¨¤ no ¨¦s buc¨°lic, sin¨® que s¡¯hi respira una imperceptible viol¨¨ncia larvada: a Els dics hi ha desavinences entre ciclistes i pagesos, un senglar ¨¦s atropellat per un motorista, al seu torn envestit per la resta del ramat; a Canto jo... un llamp parteix un home. ¡°La dualitat humana ¨¦s la de vida i mort: ¨¦s terrible el que li pot passar a alg¨², per¨° ho ¨¦s per a aquesta persona i prou; en la naturalesa res s¡¯atura, la vida segueix; no em sembla que la vida sigui menys cruel que la mort i la mort mai m¡¯ha semblat un final¡±.

Brighton, Londres i Reykjav¨ªk s¨®n les ciutats on ha viscut Sol¨¤, que va conjuminar les seves dues novel¡¤les a Anglaterra, si b¨¦ ambdues transcorren en una Catalunya rural. ¡°Vaig fugir de Malla amb 18 anys per viure hist¨°ries universals, per aprendre en grans ciutats uns relats que creia que eren bons nom¨¦s perqu¨¨ en principi eren factibles all¨¤... Per¨° em vaig adonar ¨Ci en aix¨° va influir molt com els islandesos narraven les seves llegendes amb serietat i universalitat¨C que les hist¨°ries que volia explicar venien d'aqu¨ª... ?s a dir: es pot ser contemporani des de Malla; es tracta d'explorar i fer preguntes des de l'ara, un ara cr¨ªtic, feminista... Puc fer literatura contempor¨¤nia des d'on vulgui¡±, afirma, asseguda en un prat solitari d'un poble de 272 habitants.

Coet¨¤nies i properes en l¡¯¨¤mbit geogr¨¤fic i espiritual com Mar¨ªa Cabrera, Mireia Calafell i la col¡¤lega de Belles Arts Alicia Kopf alternen en les prefer¨¨ncies de Sol¨¤ amb joves anglosaxons ¡°superdiferents¡± com Sophie Collins i Heather Phillipson, l'artista francesa Camille Henrot i la directora de cinema argentina Lucrecia Martel. ¡°Hi caben tots¡±, somriu citant Juan Rulfo, Merc¨¨ Rodoreda i V¨ªctor Catal¨¤ (¡°picada d'ullet descaradament i activament a les dues¡±). I torna a l'inici amb Mariana Enr¨ªquez i Cristina Morales, tamb¨¦ multidisciplin¨¤ria. ¡°No t¨¦ sentit tancar-se en cap disciplina per escriure; som permeables, vivim aix¨ª, transgredint calaixos...".

I en aquesta din¨¤mica s¡¯han d¡¯entendre les fotografies que tanquen Els dics, picada d¡¯ullet a una autoficci¨® de la qual se sent lluny. M¨¦s seriosa ¨¦s l¡¯an¨¤fora ¡°Aquesta ¨¦s...¡± que inicia molts par¨¤grafs: ¡°?s un joc de c¨¤mera, com repassar junts les fotos d¡¯un ¨¤lbum familiar, mirar les coses i un m¨®n com si poguessis tocar-lo, una ficci¨® davant una falsa realitat: tota foto ¨¦s una mirada i un moment des de l¡¯aqu¨ª, res ¨¦s neutral¡±, diu abans d¡¯agafar el cotxe i serpentejar per un cam¨ª rural. Passar¨¤ al costat d¡¯un senyal amb 11 de les masies que conformen Malla: alguns noms ressonen al llibre. Abans, Sol¨¤ havia postil¡¤lat a l¡¯asseveraci¨® que viure ¨¦s un gran conte: o almenys l¡¯expliquem com si ho fos.