El pet¨® robat

La il¡¤lustraci¨® d¡¯aquest article presenta el quadre de Jean-Honor¨¦ Fragonard (1732-1806) Le baiser ¨¤ la d¨¦rob¨¦e (¡°El pet¨® robat¡±, o ¡°furtiu¡±), de l¡¯any 1780, conservat a L¡¯Hermitage de Sant Petersburg. S¡¯hi veu, en primer terme, un noi que fa un pet¨® ¡°furtiu¡± a una noia. Els joves estan enamorats l¡¯un de l¡¯altre; si no, el gest de la noia seria de rebuig. ?s veritat que el noi, per evitar que la noia fugi, li trepitja la vora del vestit i li agafa un canell; i potser la m¨¤ esquerra del noi, que no es veu, est¨¤ agafant la cintura de la noia per darrere. La noia no rebutja ni l¡¯acte una mica for?at del noi ni un pet¨® que s¡¯adre?ava als seus llavis, no a la galta: la cosa m¨¦s natural entre dues persones m¨²tuament enamorades. Sembla com si la noia s¡¯hagu¨¦s aixecat de la taula en qu¨¨ encara dues dones m¨¦s juguen a cartes, a la dreta del quadre ¡ªsota la mirada atenta i discreta d¡¯un home¡ª, per agafar un xal: les cases del segle XVIII, per molt riques que fossin ¡ªaquesta ho sembla¡ª sempre estaven o fredes o massa calentes.

I ara ve el m¨¦s important d¡¯aquest quadre prodigi¨®s: la noia ha girat els ulls cap a l¡¯habitaci¨® del costat, on ella jugava a les cartes amb els altres, per saber si han vist res d¡¯aquest acte protagonitzat per ella mateixa i el seu amant. De moment ¡ªperqu¨¨ hi ha quadres narratius, i aquest ho ¨¦s tant com Mistress and Maid, de Vermeer, a la Frick Collection de Nova York¡ª, les tres persones que apareixen en segon pla, amb prou feines il¡¤luminat, no sembla que s¡¯hagin adonat de res; per¨° si el pet¨® i el fru-fru del vestit de l¡¯enamorada haguessin arribat a fer-se m¨¦s sonors, llavors aquells tres haurien tafanejat per saber qu¨¨ succe?a: no en defensa de la noia ¡ªque no la necessitava¡ª, sin¨® per dues raons: la primera, la curiositat; la segona, la possibilitat d¡¯explicar a tercers, ¨¦s a dir, a ¡°la societat¡±, una not¨ªcia llaminera: en tal i la tal estan enamorats, i en tal ha tingut la gosadia d¡¯entrar a la casa per besar la noia furtivament.

Aquest segon element, la tafaneria i el safareig (cotilleo, que ¨¦s molt expl¨ªcit) sorgia espont¨¤niament i immediata, i era del tot caracter¨ªstic de la noblesa i l¡¯alta burgesia de la Fran?a d¡¯aquell temps: nom¨¦s cal llegir les mem¨°ries de les grans dames salonnardes de l¡¯¨¨poca ¡ªmadames d¡¯?pinay, Geoffray, de Tencin o de Courcelles¡ª o les novel¡¤les galants i llibertines del temps ¡ªLes Liaisons dangereuses, per exemple¡ª per adonar-se que, a manca de grans novetats a la cort i les cases nobles del pa¨ªs, la primera activitat que s¡¯hi practicava era l¡¯explicaci¨® indiscreta i maliciosa de determinades intimitats, en especial les que tenien a veure amb l¡¯amor i el sexe. Aix¨° ¨¦s el que hauria succe?t si aquella parella d¡¯home i dona arriba a ser ¡°atrapada¡±. La not¨ªcia del pet¨® furtiu s¡¯hauria escampat com una taca d¡¯oli i, per molt que aquell pet¨® no posse¨ªs perf¨ªdia, la noia, ella sobretot ¡ªquasi mai l¡¯home, que encara posse?a el privilegi d¡¯un honor intocable¡ª, hauria estat objecte de burles, escarni i plasenteries. S¡¯hauria creat, al voltant d¡¯una an¨¨cdota innocent, una ¡°opini¨® comuna¡± malvolent, hip¨°crita i ro?na.

Aquest era, i continua sent, el poder de l¡¯opini¨® p¨²blica. En aquell temps era una cosa constru?da com a ¡°relat¡± moral per la societat aristocr¨¤tica ¡ªper manca d¡¯entreteniment, ja ho hem dit, llevat de jugar a les cartes i uns concerts que no interessaven gota als auditoris¡ª, cada cop m¨¦s per la burgesia i, finalment, per tothom, ¨¦s a dir, per aquest estrany arreplec d¡¯¨¤nimes que, en comptes de fer-se una idea tranquil¡¤la, individual, de qualsevol esdeveniment, el jutgen a la valenta en especial quan s¡¯av¨¦ amb all¨° que ara, no al segle XVIII, s¡¯anomena ¡°pol¨ªticament correcte¡±. Aquests moviments d¡¯opini¨® edificats sobre idees no assaonades ¨¦s la causa de la distorsi¨® de molts fen¨°mens que, analitzats serenament, potser no mourien a cap resposta ni airada ni sancionadora.

Si el pet¨® no hagu¨¦s estat furtiu, sin¨® abusiu, llavors la noia hauria cridat, les seves amigues i l¡¯home mig amagats haurien anat a soc¨®rrer la noia vexada, haurien presentat una queixa a les autoritats corresponents ¡ªels del quadre ho tenien molt f¨¤cil, perqu¨¨ l¡¯autoritat estava al seu costat¡ª, i el noi hauria estat enviat als tribunals, jutjat i castigat d¡¯acord amb la llei.

Per¨° l¡¯¡±opini¨® comuna¡± i all¨° ¡°pol¨ªticament correcte¡± es van convertir a poc a poc en un moviment tan poder¨®s, que ja ni tan sols ha calgut, amb el temps, rec¨®rrer a la just¨ªcia: n¡¯hi ha prou de posar el crit al cel perqu¨¨ una cr¨ªtica es converteixi en una inculpaci¨® capa? de portar al pat¨ªbul qualsevol desgraciat o desgraciada, tant si s¨®n innocents com si s¨®n culpables. La ¡°sobirania intel¡¤lectual¡± que tots els fil¨°sofs han reclamat per a si mateixos i per a tothom com a base d¡¯una rep¨²blica lliure i il¡¤lustrada, s¡¯ha convertit, m¨¦s com m¨¦s va, en una activitat reservada solament a aquells que esperen a tenir prou coneixement de causa de qualsevol acte moral abans d¡¯emetre un judici, o que esperen que sigui la just¨ªcia qui dicti una sent¨¨ncia. Aquesta ¨¦s una de les bases de la veritable democr¨¤cia, avui minada per la vehem¨¨ncia de tot el que entra en el cab¨¤s del ¡°pol¨ªticament correcte¡±, que ja s¨®n moltes coses.